Teatre Nacional de Catalunya

La violència sobre el cos de les dones, la paternitat i la possibilitat de redempció conjuguen aquesta meravellosa partitura de versos. La corona d’espines, obra teatral en vers de Josep Maria de Sagarra, amb direcció de Xavier Albertí, recupera i redescobreix un dels grans textos del nostre patrimoni teatral.

Ànima és un crit a la llibertat creativa i individual de les dones en forma de musical. Una partitura i un llibret excel·lents en mans d’un equip jove i ple de talent encapçalat per Oriol Burés, Víctor G. Casademunt i Gara Roda per tal de creat un nou musical de gran format en català.

Després d’haver estrenat Hamlet.01 i d’haver portat arreu del territori el primer acte de l’obra de Shakespeare, Sergi Belbel i Enric Cambray ens proposen Hamlet.02 per seguir sorprenent el públic mentre analitzen el segon acte de Hamlet.

Belbel ha reconvertit una de principals tragèdies en un veritable exercici d’Stand-up comedy a través de la figura del monologuista que narra i comenta al públic el que va succeint durant l’obra. Enric Cambray és qui porta tot el pes de l’espectacle i qui interpreta tots i cadascun dels personatges, entrant i sortint constantment de la ficció mentre analitza aquest text universal amb molt d’humor per poder arribar fins al fons de la qüestió.

Els contrabandistes de llibres de Darayya és un espectacle que dona fe de la violència exercida des del poder per aturar la imaginació i la vitalitat d’un poble, en privar-lo de llegir i pensar. Un acte de resistència col·lectiva contra el règim i la censura. Un projecte de la companyia Dau al Sec sota la direcció d’ Iban Beltran.

Tots tenim dret a ser mirats i admirats. Actors i actrius amb diferents capacitats pugen a l’escenari per fer visible la diferència. Una brillant imperfecció (o mort d’un pianista) és una proposta de dansa teatre de Vero Cendoya amb dramatúrgia d’Israel Solà.

La companyia Solitària (Júlia Barceló, Pol López, Pau Vinyals) presenta Mal de Coraçon, una exploració al voltant de la figura de Santa Teresa d’Àvila. Els tres intèrprets s’acompanyen de la dramaturga Victoria Szpunberg (El pes d’un cos) i són dirigits per Teatro en Vilo, companyia formada per Noemí Rodríguez i Andrea Jiménez.

Qui era i qui podria ser avui Emma Roualt? Quin buit aclaparador la porta a la desesperació?

Bovary continua fascinant-nos i parlant a la nostra imaginació. Per això, després de fer-ne la versió teatral que es va poder veure al TNC (i després de girar per Europa), Michael De Cock i Carme Portaceli continuen la recerca de l’ànima de Bovary i converteixen el clàssic de Flaubert en una òpera amb música del compositor belga Harold Noben interpretada en directe per l’orquestra simfònica de l’ESMUC.

Nascuts lliures és un projecte escènic de La Conquesta del Pol Sud que posa en el centre el concepte d’educació i els reptes als quals s’enfronten les societats modernes a l’hora de pensar l’educació en un món cada cop més inestable i amb innovacions tecnològiques tan importants com la IA i les xarxes socials.

Després d’haver presentat la trilogia de teatre documental Nadia, Claudia i Raphaëlle, La Conquesta del Pol Sud ens presenta la seva última creació.

Peeping Tom torna a endinsar-nos en els seus mons foscos i onírics després de presentar-nos muntatges com Kind, Triptych i S 62°58’, W 60°39’ amb gran èxit de crítica i de públic.

Amaya Galeote, Shaday Larios, Judith Pujol i María Velasco creen Inventari de fugues, un espectacle multidisciplinari a partir de Manual de escapología d’Antonio Pau, un assaig lúdic i profund que reflexiona sobre la necessitat d’escapar de les imposicions de la vida moderna.

L’estadística registrada diu que una de cada quatre gestacions no arriba a terme. Això ens explica que totes estem travessades directa o indirectament per un dolor que, avui dia, no té nom, ni espai, ni temps. Queda confinat al silenci de la intimitat del nostre cos.

Batecs compta amb textos d’Ariana Ruglio, Alba Florejachs, Nídia Tusal i Lara Díez Quintanilla sobre el dol perinatal.

El firmament, de Lucy Kirkwood és un joc fosc, ferotge i divertit sobre la democràcia. Gara Roda adapta un text protagonitzat per Sílvia Abril.

Kirkwood és una dramaturga i guionista britànica consolidada com una de les veus més destacades del panorama contemporani i reconeguda per la seva capacitat per explorar temes socials, polítics i humans amb una barreja de profunditat emocional i intel·ligència crítica.

Després d’adaptar amb èxit de crítica i públic La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda que es va poder veure a la Sala Gran del TNC, Carlota Subirós s’envolta d’un equip de luxe per acostar-se a dos grans mites: Èdip i Antígona.

Eline Arbo, directora artística de l’Internationaal Theater Amsterdam, adapta el clàssic de James Baldwin: Giovanni’s Room. La peça explora temes com la sexualitat, l’homofòbia interioritzada i la pressió social, plantejant la pregunta: pots sentir-te com a casa si no et permeten ser tu mateix?

La Cordero i el seu exèrcit és l’espectacle que tanca la trilogia Soroll, vanitat i alcohol, una trilogia que parla sobre l’apocalipsi interna i personal de Sol Picó, una apocalipsi grotesca i kitsch.

Un espectacle de creació amb la fusió de ballet clàssic i flamenc tan característica dels treballs de Sol Picó.

La ballarina i coreògrafa catalana Lali Ayguadé ha treballat amb companyies i coreògrafs de renom com l’Akram Khan Company, Hofesh Shechter i La Veronal, entre d’altres. La seva obra fusiona el moviment amb elements teatrals i combina una forta fisicalitat amb un llenguatge escènic poètic i universal. Ara presenta Inestable.

Séverine Chavrier, actual directora de la Comédie de Genève i coneguda del TNC per la seva destacada Ils nous ont oubliés, s’enfronta a l’univers de William Faulkner amb una adaptació lliure de la monumental Absalon, Absalon! Una narració èpica a quatre veus que recorda les tragèdies gregues i amb una posada en escena que combina joc teatral, vídeo, música en viu i dansa.

Pau Carrió dedica la seva nova creació a Margaret d’Anjou: la reina lloba. És un dels personatges més citats a les obres de Shakespeare, sempre pivotant al voltant dels grans protagonistes masculins (Enric VI, Ricard III) però, en canvi, no compta amb una obra pròpia.

La reina lloba és un personatge que s’embruta, que lluita, que estima, que esgarrapa, que guanya i que perd.

Caperucita en Manhattan és un espectacle amb adaptació i direcció de Lucía Miranda. Un conte per transitar a la maduresa. Aquesta maduresa de fer front a situacions difícils, no només el pas de l’adolescència a l’edat adulta.

Després de Mrs. Dalloway de Virginia Woolf i de Madame Bovary de Flaubert, Carme Portaceli i Michael De Cock se centren en el personatge de Maria Magdalena, el símbol –amb diferència– de les dones esborrades al llarg de la Història. Li donen la importància que mereix, i que mereixen tantes i tantes dones, convertint aquest relat bíblic en màgic.