Amnèsia

Vesteix de rialles els problemes d’una família que ha de fer front a la malaltia mental de la matriarca de la família. Cosa que ens pot tocar a tots com és el tema de com gestionar la cura dels nostres grans quan no es poden cuidar per ells mateixos. Divertida, tendra, real i on el pitjor de l’ésser humà surt a la llum. Un festival que causa el somriure, més aviat amarg, de l’espectador i que es beneficia d’unes poderoses actuacions, entre elles la de Mercè Arànega, un cop més incommensurable. Interpretacions magnífiques amb un repartiment esplèndid que doten de comicitat i dramatisme cadascun dels seus actes. Ole, ole!!!

Ahir vaig estar al TNC veient aquesta obra del director argentí Nelson Valente i que ens parla de conflictes familiars i més concretament de la cura dels nostres éssers grans quan ja no es poden valer per si sols i en aquest cas pateix una malaltia mental que fa que tingui moments de lucidesa i altres en què no reconeix ni els seus fills. El desencadenant, la filla que conviu amb ella i demana als germans que col·laborin a cuidar la mare i així pugui ella tenir un mínim de vida social i sortir al carrer, cosa que actualment no pot fer. La negativa per part dels germans i les seves parelles posa en joc el seu egoisme i acabarà sent el detonant on sortiran a lluir tots els draps bruts de la família. El tema s’ha vist en infinitat d’obres i Valente en aquest cas ho ha volgut dotar d’un humor negre i corrosiu que per minorar alguns moments podria valer, però quan les bromes que n’hi ha i moltes van dirigides directament a la malaltia m’han semblant fora de lloc i inadmissibles. Veure part del públic rient d’una cosa que no tenia cap gràcia m’ha incomodat i en alguns moments m’ha fet ràbia. Les interpretacions, però, magnífiques destacant la Miriam Iscla i la Mercè Arànega tot i que la resta Màrcia Cisteró, Joan Negrié. Victòria Pagés i Biel Rossell cadascun en el seu personatge estan de nota alta. Em sap greu però les bromes i les rialles m’han sobrat.

Mi experiencia con el teatro argentino es que son especialistas en hacer muy buenas comedias que tratan temas sociales y familiares y que finalmente te dejan el corazón destrozado. Y esta obra no es una excepción.
Amnèsia viste de risas los problemas de una familia que tiene que hacer frente a la enfermedad mental de la matriarca de la familia. Algo que nos puede tocar a todos como es el tema de cómo gestionar el cuidado de nuestros mayores cuando no se pueden cuidar por ellos mismos.
Divertida, tierna, real y donde lo peor del ser humano sale a relucir.
Interpretaciones magníficas con un reparto espléndido que dotan de comicidad y dramatismo cada uno de sus actos.
Bravo!