Taxi... Al TNC!

Inaugurar una temporada del Teatre Nacional cantant cuplets psicalíptics que ens recorden quin és el nostre patrimoni teatral recent, i a més, reunint el bo i millor del teatre català amb les noves generacions d'actors i músics professionals em sembla, senzillament, admirable.

Que a més aquest esdeveniment serveixi per recaptar fons per apropar el teatre a aquells qui malauradament no s'ho poden permetre, encara em sembla més admirable.

Aixecar el Teló d'aquesta manera SÍ que val la pena. Em pregunto si no és millor fer un espectacle com el "Taxi... Al TNC!" anualment abans que la malaurada (i denostada per tothom: espectadors i professionals) gala de "Catalunya Aixeca el Teló".

Xavier Albertí marca una nova direcció per al TNC que comença a tota màquina, caldrà seguir-la de ben aprop.

El mes important es el missatge (molt clar) de Xavier Albertí de què la nova direcció aposta per totes les Arts escèniques i no únicament pel Teatre. Va voler canviar així el presentació/venda de temporada que cada any feia l’anterior director. Chapeau !!!

Però malauradament l’espectacle es molt desigual amb molts alts i baixos…

Fluixa inauguració de temporada

El director artístic del TNC, Xavier Albertí, es va involucrar fins al fons en aquesta proposta, amb tota la seva il·lusió i entusiasme. Xavier Albertí disfressat de “directora d’orquestra” el millor del espectacle.

Una autoritat “en Paral·lel” com és l’Albertí ha volgut començat la temporada del TNC amb un homenatge al teatre de varietats que es feia en aquesta avinguda a principi del segle XX, i robant el títol a una revista estrenada el 48, ha muntat un show de campanilles titulat Taxi... al TNC. Amb una orquestra de luxe al fossat, dirigida per una enèrgica conductora estrangera, ha arrencat hora i mitja de divertiment amb tota mena d’artistes: cantants, mags, acròbates i noies ensenyant cuixa. Cunillé, Miró i Pujolràs han sigut els encarregats de que l’invent rutllés i realment ha funcionat. Gràcies per oferir-nos hora i mitja de sana (i picant, tot i que avui innocent) diversió i ajudar-nos a no oblidar la història no tan llunyana i força canallesca. Felicitats nou director artístic del TNC. Llegir-ne més

Aquest espectacle suposa molt més que l'inauguració de la nova temporada del Teatre Nacional de Catalunya, ja que es tracta del primer muntatge sota la direcció de Xavier Albertí i, per tant, aquest ens pot donar pistes sobre com funcionarà el teatre sota la seva direcció. Sens dubte, veient-lo es pot apreciar una forma molt diferent de programar i fer teatre respecte a Sergi Belbel, el seu antecessor al càrrec. Però, malgrat aquestes diferències, trobem una coincidència a l'hora de deixar-lo o d'encetar-lo. I es que, curiosament, Belbel va acomiadar la seva trajectòria al Nacional actuant sota pseudònim en una de les seves últimes obres programades ("Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach") i, de la mateixa manera, Albertí estrena el seu mandat actuant també sota pseudònim en la seva primera obra com a responsable del teatre.

Així doncs, el nou director del TNC ha optat per renovar les línees habituals d'aquest teatre i presentar-nos un homenatge a la revista i al Paral·lel dels anys 20 i 30. D'aquesta forma, més que una obra de teatre, ens mostra un espectacle en clau de gala inaugural, que serveix per marcar diferències i alhora per apropar al gran públic aquest gènere que tant d'èxit va tenir a la nostra ciutat. Cal dir que, potser, l'escenari de la sala gran no és el lloc més idoni per a la seva representació, ja que la seva extensió provoca que hi hagi un espai buit molt gran durant la interpretació dels números musicals. A més, el fet que el mestre de cerimònies sigui una veu en off treu calidesa a l'espectacle i el converteix en un seguit de números sense una ànima representativa, perdent així el contacte directe amb el públic, el qual és habitual en el gènere. Tot i això, la gala està feta amb molta estima i això es tradueix fent passar una estona molt agradable a l'espectador.

Els diferents números estan interpretats per algunes de les grans figures que apareixeran sobre els escenaris del TNC al llarg d'aquesta temporada, reincidint un cop més en la idea que aquest sigui un espectacle inaugural. Com en tot, n'hi ha millors i de pitjors números, però tots tenen un nivell molt acceptable, destacant el d'Animal Religion, el encapçalat per Mercè Arànega, Teresa Urroz i Marcia Cisteró, el de Carme Conesa i el número final d'Egos teatre amb la presència en escena dels més de setanta actors participants a l'espectacle.