Mal de Coraçon, una de les propostes més singulars de les darreres temporades, torna a la cartellera. L’espectacle, escrit per Victòria Szpunberg, dirigit per Andrea Jiménez i protagonitzat per Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals, torna el pròxim 21 de maig a La Villarroel, després d’haver exhaurit localitats al Teatre Nacional de Catalunya.
La nova temporada tindrà també un caràcter especial: serà l’última oportunitat per veure el muntatge, ja que aquesta exhibició marcarà el comiat de la Companyia Solitària, impulsora del projecte juntament amb el TNC.
Una comèdia mística
La posada en escena d’Andrea Jiménez juga amb el desconcert, l’absurd, la imprevisibilitat i el contacte directe amb el públic. El muntatge parteix de la filosofia i la mística per acostar-se a tres personatges sense nom, trencats i passats de voltes, que busquen desesperadament una resposta al mal que els travessa. “Mal de Coraçon voreja l’experiència mística a través de la mirada de tres personatges sense nom i de la seva improbable trobada en un bar, en un teatre. Perduts, a punt de sucumbir al dolor, assetjats per la possibilitat de la catàstrofe, juguen a existir i es barallen desesperats per veure i ser vistos”, explica Andrea Jiménez.
La figura de Santa Teresa de Jesús travessa tota la proposta. El títol remet a aquest “mal de coraçon”, una sensació abstracta i indefugible que l’espectacle connecta amb una angoixa molt contemporània: la pèrdua de rumb, el col·lapse, la necessitat de fe i la dificultat de trobar sentit. Segons Jiménez, Victòria Szpunberg ha creat el text “des d’una escolta profunda, honesta, valenta i lúdica del pensament de Santa Teresa de Jesús”, però també a partir de les veus de tot l’equip artístic.
La directora defineix l’obra com “el resultat d’un procés alquímic” en què l’autora porta “a un ‘jo’ col·lectiu i profundament actual, la pregunta del dolor, de l’amor i de la fe”, en diàleg amb el pensament místic i amb “el zeitgeist del nostre temps”, marcat per l’amenaça del col·lapse.
Des de la companyia, també reivindiquen aquesta llibertat formal a partir de Santa Teresa: “La Victòria ens va explicar que de Santa Teresa es diu que era ‘completamente libre y completamente obediente’; i és en aquesta combinació explosiva on ens volem moure”. El resultat és una forma teatral desacomplexada, que barreja gèneres, llengües, realitat i ficció, amb sentit de l’humor i una energia performativa.
Més informació, imatges i entrades:
