Tot el que necessites per anar al teatre

Terra de ningú

Terra de ningú

Per petició expressa del mateix Harold Pinter, mort el 2008, el funeral d’aquest home imprescindible del teatre contemporani va començar amb la lectura d’un fragment de la seva obra mestra Terra de ningú.

Dos antics amics, que han oblidat tots els vincles que els unien abans de la Segona Guerra Mundial, es retroben en una nit carregada d’alcohol, la qual tornarà a despertar les ferides d’un passat que necessita ser ordenat per no quedar condemnat eternament a una esterilitat insalvable. En aquest personal descens als inferns contemporanis, Pinter ens ofereix una de les reflexions més lúcides que el teatre ha donat recentment sobre la funció necessària de la poesia en un món devastat que ja no es pot permetre creure en relats simplificadors.

Si Dante pren Virgili com a guia per a la seva monumental travessia poètica, Harold Pinter s’endinsa en el particular descens als inferns contemporanis que és Terra de ningú acompanyat de la mà silenciosa del seu admirat T. S. Eliot.

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • Pablo García Manau
    Pablo García Manau
    12345

    En sortir de la representació fa uns dies vaig tuitejar: “És una de les millors coses que he vist en teatre”. No m’equivocava ni em precipitava. Després d’uns dies em continua semblant una autèntica obra mestra. Harold Pinter és un autor molt complicat, és cert, però ningú pot negar que és un geni escrivint. De vegades no cal entendre perfectament una obra per a què t’agradi; les trames no sempre són fàcils d’entendre i això no significa que l’obra no sigui bona.
    “Terra de ningú” és imprescindible per a qualsevol amant del teatre, el text és brutal (com tot el que escriu Pinter) i Homar i Pou omplen l’escenari des del primer minut. La direcció és sublim. Tot això aconsegueix engrandir, si és possible, l’obra mestra de Pinter. Dies després l’obra encara fa reflexionar, i això només ho aconsegueix una obra d’art. Bravo!

    27/10/2013
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Esta es la típica obra que me hace sentir un poco lerdo e idiota. La crítica la pone por las nubes, la gente sale encantada del teatro y los actores son de lo mejor.
    Cierto es que los actores hacen un trabajo espléndido ya que por todos es reconocido su buen hacer. Pero que queréis que os diga… a mi la obra me resultó espesa y no acabé de entender la trama. Me pareció pesada y no conseguía seguir el ritmo.
    Supongo que tendré que leer más sobre lo que voy a ver y sobre la obra en si para no ir tan despistado a ver una obra. Pero realmente no puedo recomendarla porque a mi no me gustó demasiado. :P

    26/10/2013
  • Pep Bujosa
    Pep Bujosa
    12345

    És una obra que et fa estar tot el temps en tensió. No et vols perdre ni un sol detall, perquè, encara que la comprensió de la línia argumental et sembla difícil, intueixes que estan passant i, sobretot, s’estan dient coses molt importants, transcendents, universals, íntimes i personals a l’hora.
    Al final t’adones que precisament les paraules, els gestos són el que importa i no l’argument lineal. És com una peça de jazz, en què s’insinua la melodia, però el que més importa són les interpretacions dels solistes. És un obra de solistes. L’argument és mínim, però la poesia literal i gestual és màxima.

    26/10/2013