Tot el que necessites per anar al teatre

Sol Solet

La directora Carlota Subirós torna a acostar-se al teatre d’Àngel Guimerà per capbussar-se en una de les obres més tèrboles i desconegudes d’aquest gran dramaturg. 

Malgrat l’aparent ingenuïtat que semblen suggerir els ressons infantils de l’expressió «sol solet», el títol d’aquest drama fa referència a la dolorosa soledat que ha emmotllat la personalitat extremadament sensible de Jon, el qual es veurà immergit en un triangle de passions mal resoltes que farà aflorar les contradiccions irresolubles de l’ànima humana.

La directora Carlota Subirós torna a acostar-se al teatre d’Àngel Guimerà per capbussar-se aquesta vegada en una de les obres més tèrboles i desconegudes del dramaturg, on la poderosa vitalitat sexual de la seva protagonista dona lloc al naixement d’un dels personatges femenins més fascinants del teatre català.

Video

Fotos + fotos

Sol SoletSol SoletSol SoletSol SoletSol Solet

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Marta TP

    Contràriament al que se’n pot esperar pel seu nom, Sol solet és una obra fosca i freda, gens infantil. Una obra on Guimerà parla dels racons més opacs de l’ésser humà, exposant les contradiccions de la solitud i tot allò que se’n deriva: la recança, la incoherència i la desesperació, la fugida d’allò desconegut i temut, la complexitat.

    Amb un elenc majestuós (difícil destacar-ne algun d’ells, quan tots resulten excepcionals en un trencaclosques d’emocions), m’atreviria a destacar una posada en escena minuciosa, artífex de l’èxit. És molt difícil descriure l’impacte de les frases que de tant en tant l’Ombra repeteix, ressonant com un eco en el nostre interior; o l’efecte de la Llum, una el·lipse lumínica que serpenteja entre els actors, remarcant mirades i silencis, racons gestuals.

    Si bé és cert que al principi tants fils invisibles costen molt de detectar (i encara més d’entendre), fet que pot dificultar el seguiment de l’obra, aquesta flueix amb una intensitat que li dóna sentit per se. I és ben bé al final, quan la foscor abraça l’escenari i els fa desaparèixer, el moment més colpidor.

    11/04/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui al TNC he pogut gaudir d’aquesta obra mestra d’Àngel Guimerà i que Carlota Subirós ha rescatat, versionat i dirigit, ja que des de 1905 no es representava. Evidentment el text ha estat comprimit i Subirós ha volgut donar rellevància a tres aspectes, l’amor que se’ns presenta a manera de triangle passional, la soledat i la violència que genera el desig. I ho fa amb una posada en escena que m’ha semblat extraordinària, un espai diàfan sense cap tipus d’objectes, fred i tenebrós i on només la tènue llum i la música del piano acompanya els actors que es mouen de forma jo diria coreogràfica i que romanen tota l’estona en escena retirant-se a un costat quan no intervenen .. Els personatges originals també s’han reduït a sis però per altra banda s’han afegit dos més la Llum (Laia Duran) que il·lumina certs aspectes de l’obra per ressaltar i l’Ombra (Alba Pujol) un espectador que s’ha colat dins de l’obra i observa el que li subratlla la Llum. Pel que fa a la interpretació, Subirós ha encertat de ple amb tots i cadascun dels actors i actrius i cada un en el seu personatge estàn de notable. Una tarda de teatre del bo. I per suposat un imprescindible.

    02/04/2018

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    L’obra és un drama romàntic-realista que es fixa en les relacions complexes dels éssers humans i en les seves passions. Amors obsessius que acaben transformant als personatges per abocant-los a la tragèdia. El repartiment és compacte i tot un encert. Sense pràcticament objectes, els intèrprets fan un autèntic tour de force per tirar endavant els seus respectius personatges. Amb una posada en escena fosca, buida i pel meu gust molt freda, el muntatge es distancia tan de la passió, que la fredó que sent el pobre Jon a l’obra es lo que aquest muntatge ens acaba transmetent a tots. Una llàstima!!

    23/03/2018

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Un clàssic de Guimerà representat amb austeritat però molta passió pels actors, amb algunes irregularitats.

    12/03/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Si por el nombre os pensáis que vais a ver una obra ligera e infantil…. estáis muy euqivocados!
    Vais a ver una trama dura, con un ritmo frenético, unos actores maravillosos y una iluminación alucinante!
    No os miento si esta obra está entre Mís TOP5 de obras de este año!
    Salgo alucinado! Jajajaja
    Y es que el elenco de actores está genial. Yo que voy mucho al teatro es como ver un All Stars de actores/actrices teatrales jajajaja
    No lo dudéis e id a verla! Una gran historia condensada en hora y veinte

    09/03/2018

Articles relacionats