Roger Casamajor
Roger Casamajor va iniciar la seva formació com actor a Andorra, i va ser membre de la companyia Somhiteatre durant cinc anys, amb la que va actuar en les obres Farses medievals, El Xal i El casament dels petits burgesos, fent representacions arreu de Catalunya.
Més tard va estudiar al Col·legi del Teatre i a l’Institut del Teatre de Barcelona, mentre feia les seves primeres incursions en el món del cinema amb El mar, d’Agustí Villaronga, L’illa de l’holandès, de Sigfrid Monleón, Salvajes, de Carlos Molinero i Guerreros, de Daniel Calparsoro, i també la sèrie de televisió Temps de Silenci.
Un cop acabats els seus estudis va prosseguir la seva carrera artística tant en sèries (Mar de Fons, Via Augusta, Ventdelplà, Infidels, Gran Nord, Nit i dia o La Riera) com en telefilms (Després de la pluja, Comida para gatos, Sincopat, A Mariñeira, Terra baixa, La mujer olvidada…) i pel·lícules (Nubes de verano de Felipe Vega, El Laberinto del Fauno de Guillermo del Toro, Pa Negre d’Agustí Villaronga, Henry IV de Jo Baier, Bestezuelas de Carles Pastor, El elegido d’Antonio Chavarrías o Incerta Glòria d’Agustí Villaronga, entre d’altres), entre les quals destaca la seva interpretació de Farriol a Pa negre, que li va valer el premi al millor actor secundari als III Premis Gaudí.
Al teatre l’hem vist a Ricard III de William Shakespeare (dir. Xavier Albertí. TNC, 2017); Kalimat (Paraules) d’Ahmed Al Hamso, Fatima Faraj, Ghadir Ghadir, Khamissa Hussein, Shaenaz Mamo, Bakher Mohamad, Mahmood Mohammad, Manar Mostafa, Hussein Mostafa, Maryam Mustafa (dir. Helena Tornero. TNC, 2016); El professor Bernhardi d’Arthur Schnitzler (dir. Xavier Albertí. TNC, 2016); L’art de la comèdia d’Eduardo de Filippo (dir. Lluís Homar. TNC, 2015); Un enemic del poble de Henrik Ibsen (dir. Miguel del Arco. TNC, 2014); Nerium Park de Josep Maria Miró (dir. Josep Maria Miró. Temporada Alta, 2013); Llibertat de Santiago Rusiñol (dir. Josep Maria Mestres. TNC, 2013); Dispara / Agafa Tresor / Repeteix de Mark Ravenhill (dir. Josep Maria Mestres. Teatre Lliure, 2013); La nostra classe de Tadeusz Slobodzianek (dir. Carme Portaceli. Festiva Grec, 2010); Pedra de Els baixos fons de de Maxim Gorki (dir. Albert Tola i Carme Portaceli. TNC, 2012); Pedra de tartera de Maria Barbal (dir. Lurdes Barba. TNC, 2010); La nit més freda (Veus a l’Exili) a partir de textos de Joan Oliver, Carles Riba, Mercè Rodoreda Antoni Rovira i Virgili (dir. Teresa Vilardell. TNC, 2009); Jo sóc un altre d’Esteve Soler (dir. Tamzin Tonwsend. TNC Sala Tallers, 2006); Carnaval de Jordi Galceran (dir. Sergi Belbel. Teatre Romea, 2006) o El tinent d’Inishmore de Martin McDonagh (dir. Josep Maria Mestres. TNC, 2003).
