Malgrat que les comèdies d'embolics no és potser el tipus de Teatre que més ens apassiona, aquesta obra l'hem vist diverses vegades al llarg de la nostra vida i
l'última fa relativament poc temps al Teatre Akadèmia, al desembre del 2015, en
una versió que ens va satisfer força.
Dijous passat vam fer cap a la
Sala Petita del TNC, per poder veure una
nova versió de La Brutal, amb unes expectatives molt altes, les entrades exhaurides des d'abans de començar les representacions, i uns comentaris llegits a les xarxes, que ens feien preveure una gran nit de teatre.
David Selvas ens presenta una versió lliure de
LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK, convertint-la en una fabula, i
incorporant melodies originals interpretades en directe pels mateixos intèrprets.
Paula Jornet és la
responsable de la composició musical i ella mateixa canta i toca la guitarra. Durant la representació s’interpreten
set temes musicals. Una comèdia que en el seu temps volia ser una denúncia contra la hipocresia de la classe acomodada de la societat conservadora de l'època victoriana, una societat on calia cuidar les formes.
Un joc de mentides per permetre als protagonistes ser el que volen ser o aconseguir allò que desitgen. Una hipocresia que és també extrapolable a la societat actual amb els dobles perfils que permeten les xarxes socials.
s joves de l'alta societat que porten una doble vida per tal de conserver les aparences. S’enamoren de Gwendolen Fairfax (
Paula Malia) i Cecily Cardew (
Paula Jornet). Lady Bracknell (
Laura Conejero), la mare de Gwendolen,
Norbert Martinez que interpreta dos papers i
Mia Esteve, la institutriu de Cecily completen un esplèndid repartiment.
L'adaptació de la peça ha estat efectuada per
David Selvas i
Cristina Genebat que és també qui ha efectuat la traducció. Han abordat la proposta
desempolsant-la de l'excessiva pols acumulada pel pas del temps, apropant-la a la realitat actual, amb un caire despreocupat i fresc.
Una posada en escena brillant, atemporal, amb molta lluminositat i color. Un text que ens proposa, malgrat els anys de vida que ja té, una reflexió sobre les aparences socials en qualsevol època o societat on es fa imprescindible semblar un altre per sobreviure, o viure amb aparent normalitat.
Una direcció acurada i un gran treball coral de tot el repartiment que interpreten unes senzilles però efectives coreografies.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ 
Una de las mejoras obras que he visto!
Todo fantastico: los actores, las canciones, la música y mucho humor!
Queria verlo de nuevo y pienso es lo que todos necesitamos este año nuevo 2021)))
Magnífica adaptació de l’obra d’Oscar Wilde en què tot funciona com un rellotge, a més que en català s’ha pogut mantenir el doble sentit del títol original (“The importance of being earnest”) canviant el nom del protagonista.
Una comèdia lleugera i agradable, combinant la ironia del gran escriptor anglès amb vistosos números musicals.
El duet protagonista masculí, Jaume Madaula i Ferran Vilajosana, surt ben parat de la difícil tasca de substituir a Miki Esparbé i David Verdaguer, que van interpretar els seus papers la temporada passada. Laura Conejero, a qui estem acostumats a veure en drames, està esplèndida explorant la seva vena còmica. Paula Malia sap transmetre perfectament la candidesa del seu personatge. Cal destacar també la polivalència de Norbert Martínez i la presència de Gemma Brió. Capítol a part mereix Paula Jornet, responsable de l’adaptació musical, que, tal com es diu durant l’obra referint-se al seu personatge, és “la perfecció absoluta”.
Gran combinació de teatre i música sense arribar a ser un musical típic.
Ritme dinàmic i cautivador.
Molt bona interpretació i posada en escena. M’ha encantat!
A mí no me gustó. Valoro positivamente la interpretación de los actores, pero el guión muestra un humor demasiado simple y previsible.
Comedia medio teatro medio musical y aunque musicalmente es aceptable lo mejor de la obra es el divertido enredo y crítica social de fondo…impagable Laura Conejero
Una comedia clàssica d’embolics que, incorporant elements musicals, es modernitza però perd part de la seva essència. Una adaptació d’un text que, tot i el desenllaç bastant tòpic, conté una poderosa crítica a la hipocresia social de l’alta societat victoriana. Parlem d’una obra divertida i a voltes hilarant, d’intensitat desigual, que va en augment a mida que l’obra progressa. Magnífica interpretació de la Laura Conejero i també brillant la d’en Ferran Vilajosana. Aconsellable.
La importància de ser Frank es una buena comedia de enredo que tiene sus lecturas por debajo de las risas. Ademas con el plus de contener números musicales pop-rock y hasta indie. Vale la pena que vayáis a descubrir la importancia de tener un nombre como el de Frank en el Poliorama.
La critica más completa aquí:
https://elrincondeltaradete.blogspot.com/2020/01/critica-teatro-la-importancia-de-ser.html
Divertida, hilarant, unes cançons ideals per cada situació i escena. Ens va encantar!!
Increïble representació per part de l’elenc de l’obra. Vàrem passar una molt bona estona, vàrem riure molt. Molt satisfet amb el resultat. La recomenaré a tothom!
Desconeixia que fos en gran part un musical, però m’ha sorprès gratament. Molt bona actuació per part de tot els/les actors i actrius i uns diàlegs ben elaborats. Malgrat l’obra de Wlde tingui uns quants anys, la temàtica és ben actual. Una comèdia fantàstica!
Acabem de sortir de la preestrena (moltes gràcies Teatre BCN) i FRANCAMENT … ens ha agradat moltíssim.
Una divertídissima adaptació del text d’Oscar Wilde, amb ritme trepidant i una interpetació genial de tots els actors.
Una autèntica delícia que val molt la pena.
A banda que és HILARANT, el punt és… hi pot haver una millor manera de veure l’obra d’Oscar Wilde que Selvatitzada?… vull dir, algú podria haver dirigit una adaptació millor? llegir les intencions de l’autor i traduir-ne l’obra a la sensibilitat actual, convertir la frescor en rauxa i flipar amb els aforismes, el cinisme, els girs, el ritme esbojarrat… i la pàtina de crítica social. No se m’acut ningú. Penso en el musical de “Mucho ruido..” però no, a “La importància…” tot existeix per vehicular l’obra, per portar-nos-la; la música. el casting….la Co-ne-je-ro.
Aneu-hi.
Se’ns va escapar del TNC però avui i pels pèls perquè demà és l’últim dia, hem pogut gaudir i molt al Poliorama d’aquesta adaptació i direcció de David Selvas d’aquesta obra d’Oscar Wilde. L’altre dia en una opinió que vaig escriure deia que un text em semblava carrincló, i avui d’aquesta obra dic tot el contrari, I si em diguessin que està escrit en l’actualitat, m’ho creuria tot i que és molt anterior al que abans feia referència . No cal explicar la trama crec coneguda per tots, embolics amorosos però amb un rerefons de denúncia de la hipocresia i les mentides de la societat. La posada en escena i l’escenografia que suposo s’haurà reduït per adaptar-la al Poliorama, m’ha semblat encertadíssima. I la interpretació de tots i dic tots, extraordinària tot i que m’agradaria fer un esment especial de Laura Conejero que està hilarant i només desitjava que sortís de nou a escena. Magnífic així mateix tota la part musical i les composicions de Paula Jornet. Hem gaudit de valent i l’hora i quaranta-cinc minuts han passat en un tres i no res sense parar de riure.
La importància de ser Frank: La Brutal lo vuelve a hacer
Poco se puede decir más de lo que se ha dicho ya sobre una de las cumbres de Oscar Wilde, La importancia de llamarse Ernesto, y lo que significó posteriormente en su vida.
Es una de las obras cómicas que mejor retratan la hipocresía y las apariencias de cualquier sociedad y momento (es lo que tienen los clásicos) y que con sarcasmo y un humor inteligente, esconden una crítica despiadada.
Para cualquier buen teatrero que se precie, ir a ver la obra o leer el libreto, aunque sea más de una vez, asegura momentos de diversión y reflexión. Aún tengo por casa la primera edición de la primera traducción al castellano de The importance of Being Earnest realizada por Luis Antonio de Villena, y que acudiré de nuevo a ella y colocaré a su lado esta versión y traducción de Cristina Genebat y David Selvas.
Porque la productora de La Brutal, vuelve a agotar las entradas en la Sala petita del TNC antes del estreno y vuelve a dar en la diana con esta versión fiestera y sesentera del clásico de Wilde. La Brutal hace mucho tiempo que es sinónimo de buen teatro y de buen gusto por el teatro, la versión actualizada del Don Joan de Moliere, Sacrifici de Sergi Pompermayer, La Treva de Donald Margulies, la más comercial Vides privades de Noël Coward, La lista de Jennifer Tremblay, son entre otras, claros ejemplos de una forma de hacer que conecta a la perfección con público y crítica.
Aquí nos presentan una excelente adaptación fiel y respetuosa con el clásico, aderezada con un ambiente a lo La La Land que funciona, que no chirria en ningún momento, aunque pueda parecer a priori naif, que fluye sin problemas y que engancha desde el primer minuto a través de la complicidad.
Porque hay complicidad y mucha entre Miki Esparbé y David Verdaguer, porque la hay en los números musicales, en la coreografía, en la música original, porque los enredos siguen funcionando con gran agudeza y frescura y todo encaja en el elenco del reparto, con Mia Esteve, Paula Jornet, Paula Malia y Norbert Martínez.
Pero por encima de todo sobresale Laura Conejero, porque es aquí quizás, su primer papel que se nos presenta ya como la gran dama del Teatro que es y en que se está convirtiendo. Porque cuando ella está en escena, todo gira en torno a ella y nuestros ojos no pueden dejar de mirar.
Cada aparición de esta Lady Bracknell de Conejero debería de ser aplaudida en pie por el público, eso que tanto nos cuesta hacer en Barcelona, cada gesto, cada mirada, cuando habla, cuando calla, y cuando canta y baila, ya te enamoras incondicionalmente de ella si no lo has hecho antes.
Porque al final se trata de eso, la fórmula del éxito de La Brutal es enamorarte (o re enamorarte) las veces que hagan falta del Teatro, y deberían de sentar cátedra con la manera que tienen de realizar las transiciones de las escenas, porque aquí cuando pasamos de la ciudad al campo a través de la guitarra y el descaro de Paula Jornet, te das cuenta que estás vivo para ver esto.
Y sales de la petita del TNC con unas ganas irrefrenables de bailar, reír y cantar “parlen i parlen…per parlar” y amar.
Así sea.
Una molt bona adaptació de l’obra d’Òscar Wilde, divertida, fresca i amb unes actuacions fantàstiques, especialment de l’actriu Laura Conejero.
Les actuacions musicals aporten el to fresc a l’obra i destaca la veu de Paula Jornet. Una delícia!!
Àgil i divertida obra d’Oscar Wilde.
Iba con las expectativas muy arriba!
Entradas agotadas para todas las funciones antes de estrenarse, grandes actores, comedia musical de Òscar Wilde. La cosa pintaba muy bien!
Y si… me ha gustado. Me he reído bastante (sobretodo con Laura Conejero en su papel. Sobreactuada y divina. Pero es que lo hace taaaaan bien. Imposible no reírse con ella).
También destacar la gran composición musical de la obra. Las canciones me han encantado. Todos cantan bastante bien para no ser cantantes peeeero… me he enamorado de la voz de Paula Jornet. Maravillosa!!
Así que ya sabéis… si queréis ver una comedia musical divertida y desenfadada esta es vuestra obra!!