Moriu-vos és una creació de Cultura i conflicte (Encara hi ha algú al bosc) dirigida per Joan Arqué i Sol Picó. Una proposta que ens parla de la vellesa en una societat que l’aparta i l’ignora, però també ens parla de rebel·lia, de memòria, de formes d’evasió, de fantasia i de records.

Sinopsi

Una dona que viu sola i que ja no té força per obrir els brics de llet. Un cor de gent gran d’una residència que somia ballar com Pina Bausch. Un vigilant de pàrquing que controla vells i no cotxes.

Un crit a la vellesa que ens parla de nosaltres mateixos. Apartem la mirada de tot allò que no sigui plenitud productiva o reproductiva. Un tracte edatista, discriminatori, que ve donat per l’envelliment d’un cos. Un col·lapse de l’humanisme que donàvem per fet. Una mena de bala que ens disparem ara, perquè impacti de ple en tots nosaltres d’aquí a uns anys.

Durada:
90 minuts

Idioma:
Català

Edat:
A partir de 14 anys

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 2

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

Viure i envellir amb dignitat

"Això meu és una equivocació. Jo no hi hauria de ser aquí"
"Perquè no puc estar dret?"
"Ens parleu com si fóssim imbècils i no ho som!
"Feu-nos cas!"
"Els nostres fills ens han abandonat"
"Ho fem perquè us estimem, pare.
Dons no m'estimeu tant!"

Moriu-vos és el segon projecte del col·lectiu Cultura i Conflicte que es pot veure a la Sala Petita del Teatre Nacional.

Moriu-vos és una combinació de text teatral, dansa contemporània (plena de simbologia), moviment corporal i audiovisuals.

L'escenografia de Judit Colomer ens mostra dos espais escènics en què tenen lloc l'acció. La de les persones que viuen en residències i la de les que viuen a casa seva en soledat.

Amb dramatúrgia d'Anna Maria Ricard i direcció de Joan Arqué Solà, aquest muntatge compte amb la col·laboració de cinc figurants i la interpretació de set grans actors entre els quals destaquen l'Imma Colomer, la Montse Colomer i l'Oriol Genís. Tots estan esplèndids!

L'obra toca moltes temàtiques, com l'abandó familiar, el declivi físic, la convivència, l'isolament, la soledat, l'apatia, les pors i la mort

Grans escenes destacades: la del discurs de l'Oriol Genís i el soliloqui final de l'Imma Colomer, que sense entrar en dramatismes, ens regala una de les interpretacions més tendres i sentides sobre el fet d'envellir.

Les coreografies creades per la ballarina i coreògrafa Sol Picó estan plenes de simbolisme. Començant per una desfilada de persones caminant i comportant-se talment com un ramat d'animals.

La il·luminació de Jou Serra transmet la fredor i solitud dels espais. Els fluorescents també són part important de la posada en escena.

La música i la tria de cançons també són molt significatives i amb molta simbologia. Besame mucho de Consuelito Velázquez i El huerfanito de l'Antonio Machín.

Moriu-vos fa visible l'invisible, ens vol ensenyar una altra possibilitat de viure, de fer-nos entendre que la gent gran són grans, no imbècils; que ens parem a preguntar què volen ells, com volen viure aquest tram final; que els escoltem i que els deixem decidir. Ens fa reflexionar sobre quines són les seves necessitats. Ens fa entendre que encara són persones, que mereixen ser cuidades, respectades, tractades amb dignitat, estimades.

La gent gran es mereix respecte, dignitat, atenció, cura, generositat, paciència, temps de dedicació, atenció, seguretat, un tracte digne i saber-los escoltar.

L'edatisme o vellisme és la tercera forma de discriminació, després del racisme i el masclisme.
Moriu-vos parteix d'un treball de recerca conjunt amb l'objectiu de fer-nos reflexionar sobre el tracte que rep la gent gran, i la invisibilització de la vellesa.
Malauradament el tracte indigne que reben la gent gran moltes vegades va lligat a la mala praxi de molts centres geriàtrics, ja sigui per la falta de recursos econòmics, falta de material, i del poc temps del qual disposen els cuidadors per oferir un tracte digne als residents (higiene, conversació, coneixement individualitzat...), la monotonia diària i les estrictes regles de funcionament.

"Tenir cura d'algú és el primer senyal de civilització"

***/****

30/11/2022 - TNC – Teatre Nacional de Catalunya
Josep OS

Ahir vaig anar al TNC a veure aquesta obra amb dramatúrgia d’ Anna Maria Ricart (Encara hi ha algú al bosc) , una producció de Cultura i Conflicte que dirigeixen un magnífic Joan Arqué que també ho va fer amb l’obra que he esmentat abans i a la part coreogràfica Sol Picó. Un text que ens arriba carregat de coreografies i alguns moments humorístics que alleugereixen la crua realitat i ens fan reflexionar sobre com pensa i actua la societat amb la gent gran, el seu aïllament i solitud, la seva pèrdua de memòria i el seu deteriorament físic i mental. I ho fa amb una posada en escena amb una escenografia molt minimalista dividida en dos espais, la part de baix és una residència geriatrica on els inquilins conviuen a les ordres dels cuidadors i que en molts casos reben un tracte infantil més propi d’una guarderia o veient-se obligats a estar davant d’un televisor veient una cosa que no els interessa i on alguns ho accepten però també hi ha els que es rebel·len com és el cas d´un genial Oriol Genís. I en paral·lel al pis de dalt vivim la història d’una dona gran que viu sola a casa amb els seus records i fantasies i que dependent del botó d’assistència viu amb més autonomia. El que passa al geriàtric és un treball coral magníficament executat coreografies incloses, mentre que la dona que viu sola la interpretació va a càrrec d’una esplèndida Imma Colomer que per cert tanca l’obra amb un monòleg molt poètic i emotiu. En general m’ha agradat però el tema dóna per molt i crec que hi ha escenes que es podrien escurçar i donar més cabuda al material de què disposen després de dos anys de recerca i si eliminessin els crits i ensordidors sorolls que emet l’espai sonor, millor que millor. L’obra és dura i difícil de pair, perquè veiem el nostre futur reflectit especialment els que tenim ja una edat. Si aneu feu-ho amb temps perquè hi ha una magnífica exposició fotogràfica i una cabines on podreu veure i escoltar testimonis que parlen d’erotisme i sexualitat. Cal veure-la, fins l´ 11 de desembre.

28/11/2022

Deixa la teva opinió