Frankenstein

Sota una visió molt personal de la novel·la, fa un apropament a la humanitat ferida de “la criatura” – indagant en els territoris més tenebrosos del monstre – i a l’irresponsabilitat del científic que té por del resultat del seu experiment. Una adaptació que aconsegueix ser fidel a la història original, però que se centra en les trajectòries dels dos protagonistes, i s’estructura en una alternança dramàtica entre els dos personatges, destacant la seva connexió vital i traçant els seus recorreguts oposats. Unes magnífiques i brutals interpretacions d’Àngel Llàcer i de Joel Joan de qui hem de destacar a més la seva magnífica caracterització. La sala plena de gom a gom. Si vols llegir la ressenya completa entra a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/03/02/frankenstein/

Bones interpretacions per una irregular però excitant proposta de Guillem Morales en l’any de Frankenstein.

Una de les obres imprescindibles de veure a la cartellera actual.
Un text excel·lent interpretat de forma sorprenent per dos actors lluny del seu registre habitual, Joel Joan i Àngel Llàcer, que estan acompanys per un repartiment que no es queda enrere i que fins i tot en el cas del Lluís Marco els supera en un dels dos papers que interpreta, el de De Lacey.
Escenogràfia que queda una mica enrere, força austera però efectiva.

Ahir al TNC vaig estar gaudint d’aquesta adaptació que ha fet Guillem Morales de la novel·la de Mary Shelley i que dirigeix ​​amb gran encert Carme Portaceli. Com crec que el tema és de tots conegut, no vaig a allargar explicant-ho. Portaceli i Morales han estat dos anys treballant braç a braç per donar llum a aquesta obra i considero que el resultat no podia ser més satisfactori. Han sabut extreure de la novel·la, l’essència perquè arribi a l’espectador de forma implacable, donant més contingut a l’aspecte humà que al científic. El rebuig, l’abandonament i el camí paral·lel que recorren Victor cada vegada més deshumanitzat a diferència de la Criatura que amb l’ajuda del cec De Lacey (Ll.Marco) i on podem gaudir d’uns emotius diàlegs, cada vegada està més humanitzat. L’obra comença amb molta força i es manté fins al final de la primera part on es relentitza una mica, però després tota la segona part et manté atrapat fins arribar al dramàtic desenllaç final. L’escenografia que en principi em va resultar freda, amb la incorporació puntual d’elements, la cinta transportadora que mou els actors d’un costat a un altre, la projeccions en una gran pantalla i l’espai sonor amb sintetitzadors, em va semblar molt efectiva. Joel Joan (Criatura) amb una impactant caracterització, està brillant, Àngel Llàcer (Dr. Victor) fa un magnífic treball, Lluís Marco m’ha agradat més en el personatge del cec que en el de pare de Victor, Magda Puig m’ha agradat moltíssim, i Albert Triola, Pere Vallribera i Alba de la Creu, correctes. Com he dit al principi vaig gaudir moltíssim, i per a mi és més que recomanable, és imprescindible.

Aún estoy flipando de la interpretación que nos han dado Joel Joan y Llàcer con este Frankenstein.
Me ha parecido que la obra está muy bien adaptada, con muy buen ritmo y una caracterización espectacular. Sobretodo en el monstruo. Qué pasada! Estaba en fila 3 y he sentido incluso miedo en algunos momentos en los que el monstruo furioso recitaba a la platea.
Quizás el único pero ha sido una escenografía plana y unas proyecciones sosas que me han dejado un poco frío.
Pero aparte de eso volver a remarcar el buen hacer de los 2 actores principales que han sabido adapartarse a un cambio de registro que no nos tienen acostumbrados. Bravo!