Guillem Morales i
Carme Portacelli ens ofereixen una nova visió d'aquesta novel·la, dos-cents anys després de la primera publicació.
Un apropament a la humanitat ferida de "la criatura" (que alguns anomenen "el monstre"),
i a l'enorme irresponsabilitat del científic que té por del resultat del seu experiment.
Guillem Morales (graduat de l’Escac i director de pel·lícules com
L’habitant incert i la premiada
Els ulls de la Júlia) i
Carme Portacelli (actual directora artística del Teatro Español de Madrid)
han estat dos anys treballant en aquesta adaptació per extreure l’aspecte humà de la novel·la.
Dos actors, que lluny dels seus registres habituals, ens han ofert unes magnífiques interpretacions,
Àngel Llàcer és Victor Frankestein,
Joel Joan és la criatura.
Una adaptació que aconsegueix ser fidel a la història original, però que aporta una visió personal, posant el focus en els conflictes morals del protagonista, del creador que abandona la seva creació.
L'adaptació dramatúrgica està centrada en les trajectòries dels dos protagonistes, i s'estructura en una alternança dramàtica entre els dos personatges, destacant la seva connexió vital i traçant els seus recorreguts oposats.
D'una banda la del
Dr. Frankenstein que evoluciona de la genialitat a la bogeria, de la llum a la foscor existencial. Desafia a la natura creant un ésser viu de cossos morts. I un cop aconseguit, abandona la seva creació i al mateix temps abandona tot allò que forma part de la seva vida, el seu germà, el seu gran amic, la seva companya, el seu pare ....
D'altra banda,
la trajectòria de "la criatura", que neix contra natura i des de l'abandó
evoluciona del desconeixement al coneixement, de la innocència a l'odi, de la foscor a la llum. Extraordinària i
brutal interpretació de Joel Joan, potser la millor que l'hem vist fer.
La figura de De Lacey (
magnífic Lluís Marco) pren molta importància assolint el paper de mentor i una mena de pare de la criatura, al qual bateja com "Amic".
Veiem el dolor que pateix la criatura per la falta d'afecte, per la manca d'amor, ell és un ésser amb bons sentiments. Un ésser que aprèn a caminar, a llegir i a escriure, que s'humanitza. Uns sentiments contraposats amb els del creador que es tanca en si mateix i es converteix en el veritable monstre.
Víctor Frankenstein comet el crim més gran: donar vida a un ésser i després abandonar-lo.
Cal destacar la
magnífica caracterització que han realitzat
Laura Pèrez i
Carla Casals amb el cos i el rostre
de Joel Joan, que segons ens comenten implica un procés d'hora i mitja prèvia a la representació, i quaranta-cinc minuts després de la representació.
Una posada en escena força senzilla,
simple però impactant amb el concurs de les projeccions, el so i la il·luminació.
Una cinta mòbil, uns objectes que "baixen del cel" i la presència de l'aigua complementen l'escenografia gairebé inexistent.
Un bon treball de la resta del repartiment,
Magda Puig,
Albert Triola, i els dos debutants
Pere Vallribera i
Alba de la Cruz.
Ahir, la sala gran del TNC estava plena de gom a gom.
La nostra valoració és de 10 sobre 10
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ 
Me ha gustado mucho este enfoque de Frankenstein donde se ve la humanidad del supuesto “monstruo”y donde su creador es un hombre que no sabe amar y con infinidad de dolores internos.Joel Joan me ha impresionado en su papel y un aplauso para LLuís Marco!
Bones interpretacions per una irregular però excitant proposta de Guillem Morales en l’any de Frankenstein.
Una de les obres imprescindibles de veure a la cartellera actual.
Un text excel·lent interpretat de forma sorprenent per dos actors lluny del seu registre habitual, Joel Joan i Àngel Llàcer, que estan acompanys per un repartiment que no es queda enrere i que fins i tot en el cas del Lluís Marco els supera en un dels dos papers que interpreta, el de De Lacey.
Escenogràfia que queda una mica enrere, força austera però efectiva.
Ahir al TNC vaig estar gaudint d’aquesta adaptació que ha fet Guillem Morales de la novel·la de Mary Shelley i que dirigeix amb gran encert Carme Portaceli. Com crec que el tema és de tots conegut, no vaig a allargar explicant-ho. Portaceli i Morales han estat dos anys treballant braç a braç per donar llum a aquesta obra i considero que el resultat no podia ser més satisfactori. Han sabut extreure de la novel·la, l’essència perquè arribi a l’espectador de forma implacable, donant més contingut a l’aspecte humà que al científic. El rebuig, l’abandonament i el camí paral·lel que recorren Victor cada vegada més deshumanitzat a diferència de la Criatura que amb l’ajuda del cec De Lacey (Ll.Marco) i on podem gaudir d’uns emotius diàlegs, cada vegada està més humanitzat. L’obra comença amb molta força i es manté fins al final de la primera part on es relentitza una mica, però després tota la segona part et manté atrapat fins arribar al dramàtic desenllaç final. L’escenografia que en principi em va resultar freda, amb la incorporació puntual d’elements, la cinta transportadora que mou els actors d’un costat a un altre, la projeccions en una gran pantalla i l’espai sonor amb sintetitzadors, em va semblar molt efectiva. Joel Joan (Criatura) amb una impactant caracterització, està brillant, Àngel Llàcer (Dr. Victor) fa un magnífic treball, Lluís Marco m’ha agradat més en el personatge del cec que en el de pare de Victor, Magda Puig m’ha agradat moltíssim, i Albert Triola, Pere Vallribera i Alba de la Creu, correctes. Com he dit al principi vaig gaudir moltíssim, i per a mi és més que recomanable, és imprescindible.
Aún estoy flipando de la interpretación que nos han dado Joel Joan y Llàcer con este Frankenstein.
Me ha parecido que la obra está muy bien adaptada, con muy buen ritmo y una caracterización espectacular. Sobretodo en el monstruo. Qué pasada! Estaba en fila 3 y he sentido incluso miedo en algunos momentos en los que el monstruo furioso recitaba a la platea.
Quizás el único pero ha sido una escenografía plana y unas proyecciones sosas que me han dejado un poco frío.
Pero aparte de eso volver a remarcar el buen hacer de los 2 actores principales que han sabido adapartarse a un cambio de registro que no nos tienen acostumbrados. Bravo!