Tot el que necessites per anar al teatre

Frankenstein

Frankenstein

200 anys després de la primera publicació de la novel·la, la directora Carme Portaceli, amb Àngel Llacer i Joel Joan, recupera aquest Prometeu modern, obscur i tenebrós.

L’any 1818, Mary Shelley va dotar d’una vida perdurable el seu cèlebre monstre, que amb la seva multiplicitat orgànica acabaria esdevenint un mite fonamental de la nova societat contemporània, abocada a un replantejament profund de les construccions d’identitat en el nou món marcat per la industrialització i la reorganització dels poders fàctics.

Dos-cents anys després de la primera publicació de la novel·la, la directora Carme Portaceli porta a escena la història d’aquest Prometeu modern amb una dramatúrgia de Guillem Morales (director i guionista de la premiada pel·lícula Los ojos de Julia) que indaga en els territoris més tenebrosos de la humanitat ferida del mite.

Fotos + fotos

FrankensteinFrankensteinFrankensteinFrankensteinFrankenstein

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Ana ISABEL CARRASCO MATEOS

    Me ha gustado mucho este enfoque de Frankenstein donde se ve la humanidad del supuesto “monstruo”y donde su creador es un hombre que no sabe amar y con infinidad de dolores internos.Joel Joan me ha impresionado en su papel y un aplauso para LLuís Marco!

    28/05/2018

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Bones interpretacions per una irregular però excitant proposta de Guillem Morales en l’any de Frankenstein.

    26/02/2018

  • 12345

    Oscar Montserrat Prat

    Una de les obres imprescindibles de veure a la cartellera actual.
    Un text excel·lent interpretat de forma sorprenent per dos actors lluny del seu registre habitual, Joel Joan i Àngel Llàcer, que estan acompanys per un repartiment que no es queda enrere i que fins i tot en el cas del Lluís Marco els supera en un dels dos papers que interpreta, el de De Lacey.
    Escenogràfia que queda una mica enrere, força austera però efectiva.

    19/02/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Ahir al TNC vaig estar gaudint d’aquesta adaptació que ha fet Guillem Morales de la novel·la de Mary Shelley i que dirigeix ​​amb gran encert Carme Portaceli. Com crec que el tema és de tots conegut, no vaig a allargar explicant-ho. Portaceli i Morales han estat dos anys treballant braç a braç per donar llum a aquesta obra i considero que el resultat no podia ser més satisfactori. Han sabut extreure de la novel·la, l’essència perquè arribi a l’espectador de forma implacable, donant més contingut a l’aspecte humà que al científic. El rebuig, l’abandonament i el camí paral·lel que recorren Victor cada vegada més deshumanitzat a diferència de la Criatura que amb l’ajuda del cec De Lacey (Ll.Marco) i on podem gaudir d’uns emotius diàlegs, cada vegada està més humanitzat. L’obra comença amb molta força i es manté fins al final de la primera part on es relentitza una mica, però després tota la segona part et manté atrapat fins arribar al dramàtic desenllaç final. L’escenografia que en principi em va resultar freda, amb la incorporació puntual d’elements, la cinta transportadora que mou els actors d’un costat a un altre, la projeccions en una gran pantalla i l’espai sonor amb sintetitzadors, em va semblar molt efectiva. Joel Joan (Criatura) amb una impactant caracterització, està brillant, Àngel Llàcer (Dr. Victor) fa un magnífic treball, Lluís Marco m’ha agradat més en el personatge del cec que en el de pare de Victor, Magda Puig m’ha agradat moltíssim, i Albert Triola, Pere Vallribera i Alba de la Creu, correctes. Com he dit al principi vaig gaudir moltíssim, i per a mi és més que recomanable, és imprescindible.

    17/02/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Aún estoy flipando de la interpretación que nos han dado Joel Joan y Llàcer con este Frankenstein.
    Me ha parecido que la obra está muy bien adaptada, con muy buen ritmo y una caracterización espectacular. Sobretodo en el monstruo. Qué pasada! Estaba en fila 3 y he sentido incluso miedo en algunos momentos en los que el monstruo furioso recitaba a la platea.
    Quizás el único pero ha sido una escenografía plana y unas proyecciones sosas que me han dejado un poco frío.
    Pero aparte de eso volver a remarcar el buen hacer de los 2 actores principales que han sabido adapartarse a un cambio de registro que no nos tienen acostumbrados. Bravo!

    17/02/2018

Articles relacionats