Tarsius

En començar pensava que no seria massa del meu estil pero reconec que es una obra mestra amb una posada en escena poc convencional i amb so ambient que et fa patir l’angoixa dels personatges. Els actor tenen entre mans una feina molt i molt difícil i l’executan amb genialitat. Bravo noi@s. Sou uns actors fantastics. Heu brodat la feina

Un espectacle diferent del que m’esperava però definitivament genial. Estressant, colpidor, a estones amb ganes de marxar, reflexiu, honest. M’ha mancat veure més espectador adolescents. Crec que en treuríen un molt bon profit. Pel que he llegit a l’anterior comentari sembla que feu sessions matinals per instituts. Bravo, molt encertat. Els actors, tots, magistrals. Teniu entre mans uns papers molt, molt, molt difícils i realment els brodeu. No puc més que dir que BRAVO

Ahir vaig anar al TNC per veure aquesta obra que ha escrit Lara Díez Quintanilla i que dirigeix ​​Ferran Carvajal. Tarsius són uns primats en perill d’extinció que en captivitat no es poden reproduir i s’autolesionen i fins i tot maten els altres. Això en sentit metafòric és el que passa a aquests sis joves que les drogues, la violència, la deshumanització fa que es cridin, s’enfrontin, xoquin però que en el fons es necessiten perquè quan estan al límit la seva única sortida és el suïcidi. El suïcidi és un tabu que cal eradicar amb un crit unànime fent desaparèixer aquest silenci a parlar d’ell que l’envolta. El tema és molt interessant però la manera com ens arriba no m’ha convençut, massa coreografies o performance, una posada en escena i escenografia molt freda que en res ajuda i el treball dels sis actors que ho donen tot però que els falta lògicament rodatge, Quim Gil, Daniel Mallorquin, Carla Moix, Gisel Morros, Tamara Ndong i Joan Lluís Terrassa. De totes maneres aplaudeixo i em sembla fantàstic que s’hagin programat sessions matinals per a estudiants d’Instituts.