El Teatre Nacional de Catalunya estrena a la Sala Gran Maria Magdalena, una proposta escènica dirigida per Carme Portaceli que qüestiona un dels relats més arrelats de la tradició judeocristiana: la identificació de Maria Magdalena com a prostituta penedida. El muntatge, amb text de Michael De Cock i dramatúrgia de la mateixa Portaceli i Inés Boza, es podrà veure fins al 22 de febrer i està protagonitzat per Ariadna Gil.
“El que ens ha arribat de Maria Magdalena és que era una prostituta, una pecadora arrepentida. Una espècie de Pretty Woman del segle I. Però en cap dels evangelis canònics s’hi diu que fos prostituta”, va afirmar Portaceli en la presentació del muntatge. A partir d’aquesta premissa, l’espectacle es proposa “deconstruir un bulo de fa més de dos mil anys” i analitzar com aquesta manipulació del relat ha condicionat la mirada sobre les dones al llarg de la història.
Un viatge iniciàtic entre la recerca acadèmica i la identitat personal
A escena, Ariadna Gil interpreta la Míriam, una professora que viatja de Brussel·les a Barcelona per impartir una conferència sobre Maria Magdalena. El que comença com un encàrrec acadèmic es transforma en un viatge personal que posa en crisi la seva pròpia identitat, en un moment vital marcat per un procés de divorci i per les preguntes constants de la seva filla. “Hi ha una part racional important, que explica com s’ha construït el relat de Maria Magdalena, i una altra de transformació espiritual que va per un altre pla”, assenyala l’actriu.
El recorregut de la protagonista la confronta amb diversos personatges —majoritàriament femenins— i amb un taxista portuguès que es diu Jesús, interpretat per Romeu Runa, que actua com a guia inesperat. El muntatge evita qualsevol lectura dogmàtica: “No som aquí per dir què va ser o no va ser Maria Magdalena, sinó per preguntar-nos per què algú tan important va acabar convertida en una prostituta en l’imaginari col·lectiu”, apunta Gil.
Lluny de voler substituir un mite per un altre, l’espectacle proposa obrir preguntes. Tal com resumeix Portaceli, “es tracta de recuperar un relat que ha estat sistemàticament negat a les dones” i de convidar l’espectador a construir la seva pròpia mirada sobre una figura clau de la cultura occidental.
Una proposta no convencional
Maria Magdalena es presenta com una peça no convencional, amb una posada en escena que combina text, música en directe, coreografia, pintura i projeccions audiovisuals. La música, interpretada en directe per Laia Vallès amb un piano manipulat, conviu amb la veu de la soprano Ana Naqe, que també forma part del repartiment. Les coreografies de Ferran Carvajal i les pintures en directe d’Alessandro Arcangeli contribueixen a crear una atmosfera onírica i simbòlica.
“No és un espectacle convencional: el visual, el musical i la posada en escena són fonamentals per explicar el que passa als personatges”, subratlla Ariadna Gil. En la mateixa línia, De Cock defineix la proposta com “una obra contemporània, amb humor i un punt de surrealisme flamenc-català” que connecta la manipulació d’un relat antic amb l’era actual de les fake news.
El muntatge és una coproducció del TNC i el KVS de Brussel·les, que consolida la col·laboració entre Portaceli i De Cock després de Mrs. Dalloway i Bovary. Després de la seva estada a Barcelona, Maria Magdalena viatjarà a Brussel·les i iniciarà una gira internacional.
Més informació, imatges i entrades:
