Sinopsi
Text dels directors
L’allau es construeix al voltant de les idees de creixement, passivitat, gegantisme, col·lapse i possibles imaginaris alternatius. Una peça sobre aquest allau global en forma d’excés que es desplega davant la nostra mirada apàtica. Sobre el creixement desmesurat que ens deforma i fa patir, però davant del qual sembla que no tenim resposta.
És aquest creixement inevitable? L’espècie humana pot existir sense aquest impuls envers l’acumulació material contínua? Es pot fer alguna cosa contra el gegantisme o la nostra raó mateixa de ser és expandir-nos i créixer sense límit? Som alhora còmplices i víctimes d’aquesta voràgine? A quin futur ens porta aquest present? Estem tràgicament condemnats o hi ha marge per a l’acció transformadora?
Àlex Serrano i Pau Palacios
