Terra baixa (reconstrucció d'un crim)

El que ha fet Pablo Ley i Carme Portaceli amb Terra Baixa de Guimerà trobo que és fantàstic. Han convertit el clàssic de Guimerà en un relat detectivesc i un thriller magnífic.

No és una adaptació, ni una versió de Terra Baixa, sinó d'una lectura contemporània del clàssic on s'ha respectat el text original.

El muntatge és molt original; és un constant joc escènic on tot te un sentit i un significat. Un joc d'il.luminació, de moviment i d'escenografia. L'escenografía és de Paco Azorín i la il·luminació d'Ignasi Camprodon.

El text és molt interessant. És una combinació entre la dramatúrgia de Pablo Ley i Carme Portaceli amb la dramatúrgia de Guimerà.
Una versió portada al present, en la qual Pablo Ley hi ha afegit dos nous personatges als vuit de Terra Baixa, una periodista que relata els fets i un comissari de policia que porta el cas; i la creació d'un desenllaç final a l'obra de Guimerà.

Pel que fa al repartiment crec que és tot un encert. L'Anna Ycobalzeta (Marta), l'Eduard Farelo (Sebastià) i en Borja Espinosa (Manelic) ens han regalat unes interpretacions dignes de ser recordades.
Extraordinària l'actuació de Kathy Sey tant en interpretació, com en l'àmbit vocal.
En el repartiment figuren també Laura Conejero (periodista), Manel Sans (comissari Vinagret), Pepo Blasco (Tomàs), Mohamed El Bouhali (Josep), Mercè Mariné (Pepa) i Roser Pujol (Xeixa).

Ficció i realitat. El text de Guimerà i la dramatúrgia de Ley i Portaceli. Els fets històrics relatats, les projeccions (fotografies i filmacions) i els personatges del comissari de policia inspirat en l'Antoni Lleó Tresols i Campañà cap dels serveis de policia de Barcelona àlies Vinagret, i la periodista inspirada en la primera corresponsal de guerra espanyola, Carmen de Burgos.

El format m'ha semblat molt original. Han traslladat Terra baixa a la Barcelona de finals del segle XIX principis del XX.
Tot comença a partir de la mort d'en Sebastià i la frase final "He mort al llop! He mort al llop! He mort al llop!"
La crònica dels fets, la investigació del crim i la situació social i política de Barcelona, els relata una periodista. Els interrogatoris i la investigació van a càrrec del comissari.
Els interrogats són els personatges de Terra Baixa. Les declaracions i la representació dels fets relatats, que no són altres que la mateixa obra Terra Baixa, comparteixen escena.
Són precisament aquestes escenes compartides, un dels punts a destacar d'aquest muntatge.
Escenes on l'inspector i la periodista són part activa de la representació, i en altres en les que tan sols en són observadors.
Escenes del clàssic.

Escenes que són relatades pels seus protagonistes.
Escenes on tots els personatges coincideixen dalt de l'escenari i el públic percebem els diferents plànols escènics (la persona declarant, el comissari i la periodista, i el grup de personatges de l'escena del relat).
Escenes on les projeccions audiovisuals en són les protagonistes. Són imatges de finals del segle XIX i principis del XX. Les bombes al Liceu i les de la Gran Via, la Setmana Tràgica, les revoltes obreres, els atemptats de Corpus i contra el general Martínez Campos, la guerra Civil, els Camps d'Argelers.

Penso que val la pena d'anar-hi.

Per cert, serà la primera vegada que el TNC portarà a Europa un clàssic del patrimoni català. A més a més, l'obra serà interpretada en llengua catalana i amb subtítols. De moment es podrà veure al KVS de Brussel·les i al CDN d'Orléans.

A partir d’un clàssic com Terra baixa es poden construir moltes obres, i totes diferents. L’exercici de Carme Portaceli i Pablo Ley encara ha anat una mica més enllà, perquè han partit del text de Guimerà, li han donat la volta (literalment), l’han ubicat dins del context de l’època (el moment de les bombes i l’anarquisme a Catalunya) i s’han inventat un futur pels personatges. Des dels atemptats de Barcelona a finals del segle XIX fins al camp d’Argelers, passant per la revolta obrera, l’assassinat d’un patró (en Sebastià) i per la investigació del crim. De fet, l’obra és un llarg interrogatori en el que els testimonis de la Nuri o el Tomàs, entre molts altres, ens transporten a través de flashbacks a fragments de l’obra original. Un bon marc per parlar de molts altres temes, però sense perdre de vista la història que tothom coneix.

Un altre dels al·licients que la peça posa sobre la taula és el del futur dels personatges. Tots ens hem preguntat algun cop què passa amb el Manelic i la Marta al final de Terra baixa, ja que la seva conclusió ens impulsa a imaginar moltes coses. De fet, ja en el 1921 es va crear un cuplet –cantant posteriorment per Raquel Meller- que es deia La muller d’en Manelic i que explicava la pena i l’angoixa de la Marta després de la fugida del pastor. Però no s’atrevia a anar més enllà, cosa que sí ha fet ara Pablo Ley. De totes formes, deixarem que assistiu al TNC per saber si el futur els hi va ser favorable... o bé  tot el contrari.

El muntatge també prescindeix de qualsevol representació naturalista i aposta clarament per l’abstracció. Els espais es construeixen a base de focus i neons, així com una gran pissarra-pantalla que serveix per remarcar alguns fets claus de la història. Podríem dir, doncs, que els actors queden més desprotegits que mai –l’escenari gran del TNC és realment immens per lluir tan buit- i que només compten amb el cos i la veu per oferir interpretacions pures i descarnades. Entre tots ells destaca una Anna Ycobalzeta pletòrica que demostra ser una de les grans actrius del moment amb aquesta Marta que, de cop, adquireix un protagonisme que no esperàvem. Borja Espinosa també triomfa amb el seu Manelic innocent i moderadament ensalvatgit, a l’igual que un Eduard Farelo que desplega tota la seva maldat en aquest Sebastià violent que se’ns fa més antipàtic que mai. De tota la resta, també em quedaria amb la Nuri de la Kathy Sey i amb el personatge inventat que Laura Conejero defensa, com és habitual en ella, amb una gran professionalitat.

És la “Terra Baixa” (1896)  més espectacular que he vist mai. Amb escenografia de Paco Azorín, el TNC fa un desplegament de mitjans tècnics que deixa el públic bocabadat i clavat a la butaca durant les dues hores llargues que dura la funció. Els moviments dels llums ens condueixen al Mas Bordís, a l’ermita, al molí, a les muntanyes i a la Terra Baixa que es veu des d’allà estant. És una adaptació de Pablo Ley que fa un parangó amb els  moments convulsos que es vivien llavors a Barcelona. El moviment anarquista havia pres força i tres anys abans de la publicació de l’obra de Guimerà s’havia produït  l’atemptat al Liceu (1893). La bomba a la processó de Corpus (1896) coincideix amb l’any de la presentació de Terra Baixa. La Setmana Tràgica va ser posterior (1909) i la guerra civil i els refugiats als camps d’Argelès ja queden una mica lluny de la intencionalitat de Guimerà. Manelic no entén de lluites de classes ni revolucions socials. A ell li han pres el que és seu, el que més estima. El seu primitivisme i l’aïllament social el fa reaccionar com ha fet sempre, defensa l’ovella i mata el llop. Magnífica descripció de Guimerà de la Catalunya rural del S. XIX en el que l’amo és l’amo i se li deu obediència. Tothom li deu alguna cosa, la casa, la feina i la seguretat. Tot això els impedeix reaccionar, els tenalla i d’una manera més o menys conscient es fan partícips amb la tolerància i la burla d’un crim que els marcarà a tots, segurament per sempre. Guimerà ens deixa amb “he matat el llop” i no descriu què els passa als dos protgonistes ni als personatges observadors. El drama és molt potent en sí mateix i no cal afegir finals innecessaris.

El millor de l’obra és el muntatge de Carme Portaceli i la bona elecció de l’elenc. Comença pel final i va destriant poc a poc els motius que han portat a aquella situació. Mitjançant una investigació policial cada un dels personatges explica com va viure els moments previs i posteriors. Anna Ycobalzeta està esplèndida com a Marta atrapada i conscient del seu drama personal; Borja Espinosa encarna la innocència i la intel·ligència de manera tendra i natural; imponent i sense escrúpols és el Sebastià, l’amo, magníficament representat per Eduard Farelo; Pepo Blasco és en Tomas, l’home de confiança que intenta que l’amo vegi la realitat d’una altra manera. La música original per l’obra i l’espai sonor és de Jordi Collet i la Kathy Sey canta la seva música impactant al públic amb una veu emotiva i torbadora.

No podia faltar un clàssic català a la programació del TNC. Gràcies Carme Portaceli.

Els personatges de "Terra baixa. Reconstrucció d'un crim" es converteixen en universals, símbols del bé i del mal, de l'amor i de l'odi, inherents a la humanitat, amb l'obra que signa Pablo Ley amb direcció de Carme Portaceli. El Sebastià (representat per un Eduard Farelo explosiu) podria ser el senyor feudal de l'edat mitjana i també el dictador més actual que ha encès Europa en una guerra, mentre que en Manelic (un Borja Espinosa de premi) és la persona amb valors i honesta, amb ella mateixa i amb els altres. Aconseguir que els protagonistes de "Terra baixa" vagin més enllà de l'acció de l'obra original és l'encert d'aquesta nova interpretació de l'obra.

Per continuar, el fet que en el mateix títol de l'obra hi hagi el subtítol "Reconstrucció d'un crim" és una bona pista de com serà l'acció de l'obra: comença amb un crim, passional, i a partir d'aquí s'explica l'acció. Cal dir que la funció dels narradors, dos protagonistes nous, un detectiu i una periodista (atenció a la interpretació de la Laura Conejero, que és brillant!), és cabdal perquè l'espectador conegui què havia passat abans de l'escena del crim, i el perquè. Per continuar, l'acció se situa també en un espai temporal concret, en el segle XX, que també es fa conèixer, i que es contextualitza amb fets reals, en què se situa l'acció de l'obra. Cal dir que aquesta part té dots pedagògics, que s'expliquen fins i tot amb imatges en blanc i negre de la Barcelona de principis del segle XX. Probablement era necessari fer-ho perquè s'entengués la nova interpretació del text, perquè hi ha girs narratius que ho demanen, però potser és la part en què l'espectador pot desconnectar de l'obra: de vegades té la sensació de ser més en una petita classe d'història que en una obra de teatre

Per acabar, el final de l'obra, desllorigador de tota l'acció, revelador, fa entendre que en la història de la humanitat tot es repeteix, de forma cíclica, les guerres, els crims, la maldat exercida pels que se senten superiors damunt dels altres. Per sort, sempre hi ha un Manelic i una Marta que lluiten contra tot. En resum, benvinguada "Terra baixa. Reconstrucció d'un crim", benvingut el teatre que té la capacitat de fer reflexionar, pensar i alhora entretenir.