Tot el que necessites per anar al teatre

L'art de la comèdia

L'art de la comèdia

En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte es disposa a rebre les visites del seu primer dia de feina. Per distreure’s una estona, acceptarà escoltar el director d’una tropa ambulant que ha perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que pretén convidar-lo a assistir al seu espectacle per tal que el nou dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania que aquell art encara té una gran importància social. Després d’una apassionada controvèrsia en què polític i humorista només faran paleses les seves desavinences, l’artista s’endurà per error la llista de visites que encara ha de rebre el prefecte, i sortirà per la porta amenaçant de fer que la seva família teatral converteixi aquella sala d’audiències en una zona d’incerteses sobre les diferents realitats que des d’aleshores visitaran l’espai públic.

Quan Eduardo De Filippo escriu aquesta extraordinària comèdia, s’està començant a articular una nova cultura de masses que s’esforçarà per convertir les arts audiovisuals en un poderós instrument de distracció col·lectiva al servei del Poder, en un passatemps capaç de sobreestimular la ciutadania amb l’afany d’instal·lar-la en actituds acomodatícies que siguin cada cop menys crítiques amb els nous règims.

L’art de la comèdia és un dels més brillants homenatges que s’han fet mai a l’art del teatre i planteja un debat que encara resulta perfectament vigent sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat.

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Llorenç Prats Canals
    12345

    Aquesta temporada hem tingut allò que en podríem dir una “revisió” (que per a molts haurà estat una coneixença) d’Eduardo de Filippo, quatre muntatges si no vaig errat, dels quals jo n’he vist dos (es fa el que es pot), però crec que els he triat bé: “Le voci de dentro” i aquest “Art de la Comèdia”. Jo ja era un admirador d’Eduardo des que vaig llegir “Nàpols milionària”, però he acabat absolutament rendit a la seva categoria teatral i humana, i molt especialment en aquest Art de la comèdia on el text, l’obra, mana absolutament. Es podria fer malament, que no és el cas, i continuaria funcionant. A estones m’ha fet pensar en un altre autor italià, sant de la meva devoció, Dario Fo, i en d’altres -quines interaccions que té el teatre- amb el que diu el personatge de Federico Luppi al final d’ El reportaje, que vaig veure un parell de setmanes: “si els diuen que el teatre és ficció, no s’ho creguin… és veritat!”… i “això és el que el fa tan perillós”. Eduardo de Filippo ho diu d’una altra manera “què tan se val si el que ha vist són casos reals o ficcions interpretades per un actor? si són ficcions, no fan res més que posar davant dels seus ulls les realitats que estan passant en un altre lloc o moment”. En tot cas, per mitjà de la ficció o no, el teatre és veritat, una doble realitat, la que representa i la que està transcorrent dalt de l’escenari.
    Dalt de l’escenari tot va anar molt bé, absoluta solvència. Dir que el Lluís Homar borda l’Oreste Campese/Eduardo de Filippo i sap fer arribar tota la contundència de la seva reflexió mitjançant un ampli repertori de matisos i un molt ben mesurat cinisme, és reafirmar allò que ja esperàvem. Homar només pot lluitar contra ell mateix i, si no s’entesta a fer-se mal, és inqüestionable. Ara bé, em trec el barret davant de Joan Carreras, un actor que jo no havia vist al teatre, o molt poquet, que és literalment la biga mestra del muntatge -no es mou de l’escenari- i que té una credibilitat, una autenticitat, pròpia dels extraordinaris joves descarats de les sales més o menys alternatives.
    Reviso tot el que porto vist aquesta temporada i, no sé si en som conscients, però, teatralment, malgrat la crisi, l’IVA i la mare que els va matricular tots plegats, a Barcelona -i, per extensió, a Catalunya- estem d’enhorabona. Que duri!

    02/04/2015
Articles relacionats
Lluís Homar: “Al teatre allò important no són els mitjans, sinó l’ànima”

Lluís Homar: “Al teatre allò important no són els mitjans, sinó l’ànima”

10 febrer 2015

Després d’enfrontar-se tot sol a l’escenari per interpretar Terra Baixa, Lluís Homar es posa al capdavant de L’art de la comèdia d’Eduardo de Filippo a la Sala Gran del TNC. […]

Uneix-te a TB
Ja som més de 80.000 usuaris. T'hi apuntes?

Ja hem regalat més de 2.500 entrades

Uneix-te gratis a Teatre Barcelona i gaudeix de:

Avantatges

Sortejos i promocions

Calendari TB

Tota la cartellera a un cop d'ull

Newsletter

Setmanal amb tota l'activitat teatral

Usuari TB

Valora espectacles, llista'ls i segueix amics

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.