El seu nom és el d’una princesa de llegenda de l’illa canària de la Gomera: Gara Roda. De Sant Quirze del Vallès, de família teatral (és neta de Frederic Roda, creador de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona), va començar com a actriu de teatre musical i avui fa passes de gegant com a directora. El seu proper projecte serà a la Sala Petita del TNC amb El Firmament, de la britànica Lucy Kirkwood, que estarà en cartell a partir del 6 de maig. Apuntin el seu nom.
Gara Roda
Qui és Gara Roda?
Qui soc? Vaig començar com a intèrpret sobretot en el món del teatre musical. Però mai no he volgut escollir una especialitat: m’agraden molt la dansa, la música i la interpretació. I el teatre musical ho englobava tot.
El cognom Roda està molt arrelat al teatre català.
Sí, al marge del meu avi Frederic, el meu tiet Frederic i la meva tieta Txell també han dirigit.
Amb una família tan teatral, estava obligada a seguir-ne els passos.
Des de ben petita. De fet, em vaig estrenar fent de nen Jesús en uns Pastorets al Mercat de les Flors, que va dirigir l’any 1992 el meu tiet Frederic. Tenia un mes i mig.
Es va graduar a l’escola Aules, a part de fer estudis de Traducció i Interpretació.
Després vaig fer Sister Act, cabaret i musicals a Espanya i també a fora. I al cap d’un temps vaig decidir que volia formar-me a l’estranger. Me’n vaig anar als Estats Units després de fer proves a escoles de Nova York i Londres. Vaig tenir una beca a l’American Academy of Dramatic Arts.
El musical ‘Sister Act’ amb Gara Roda al centre
A Nova York no només es va formar, també s’hi ha arrelat, amb un negoci d’escape rooms.
Quatre mesos abans de la pandèmia estàvem obrint-lo amb la meva parella. Ho vam fer per aconseguir el visat d’inversor i quedar-nos més temps. Però va arribar la pandèmia i es va haver de tancar tot.
Què els va portar a muntar aquest negoci, a banda del visat?
Ens agradava molt jugar als escape rooms, que aleshores allà tot just començaven. Vam voler fer-los una mica més teatrals, amb experiència immersiva. Tenim avui tres sales: una és un teatre, una altra està inspirada en Stranger Things per a un públic més jove i la tercera és una farmàcia de l’any 1700. Ens han donat el premi al millor escape room de Nova York. Tenim un espai de 250 metres i 15 persones contractades. Aquest negoci m’ha permès treure’m totes les pors per afrontar grans projectes.
“Muntar un negoci a Nova York m’ha permès treure’m totes les pors per afrontar grans projectes”
Com es va produir el seu retorn a Catalunya?
Em va trucar Daniel Anglès perquè necessitava una ajudant de direcció per a Golfus de Roma i també una cover per als personatges femenins. És una cosa que sempre m’ha flipat i vaig acabar fent-los tots. Després em vaig quedar com a directora resident i li vaig començar a agafar el gust.
Mentrestant, continua vivint entre dos mons, Barcelona i Nova York.
Sí, allà també treballo a l’Off Broadway amb Barbara Rubin, una directora que va ser professora meva i amb qui faig direcció de moviment.
El gran salt a Catalunya va arribar amb la seva participació a Ànima, que va omplir la Sala Gran del TNC.
Estava a Mar i Cel, on em vaig encarregar del procés de càstings. Quan faltaven quatre mesos per als assajos, em van trucar Víctor Gómez i Oriol Burés, els creadors d’Ànima, perquè assumís la direcció escènica. Ens coneixem des que teníem 12 o 13 anys, ja fèiem teatre junts.
Gara Roda, Oriol Burés i Víctor Gómez
S’ho va pensar deu minuts o deu dies?
Primer vaig dir que no, perquè estava compromesa amb Mar i Cel. Després de parlar amb la meva mare, vaig pensar quantes vegades a la vida m’oferirien una Sala Gran.
Com recorda aquell procés?
Va ser molt intens. Calia aixecar un muntatge de gran envergadura, amb molts problemes tècnics. Tenia la síndrome de la impostora cada dia. I encara la tinc.
Perquè és molt jove?
Pot ser, però a El Firmament, per exemple, dirigeixo actrius com Sílvia Abril, Teresa Vallicrosa, Montse Esteve… Però després m’hi poso i ho tiro endavant.
‘El firmament’
Com arriba l’obra al TNC?
La vaig veure a l’Off Broadway. Venia del National Theatre de Londres, on s’havia estrenat. El de Nova York era un muntatge molt més petit, i amb Sandra Oh, de la sèrie Anatomia de Grey, com a protagonista. Hi havia una inversió al darrere, però jo em vaig avorrir.
I tot i així va decidir muntar-la.
És que hi havia molts accents al repartiment i hi havia moments que no la podia seguir. És un text d’època situat el 1759, però ja em va captar l’atenció. Vaig pensar que era molt bo, el vaig llegir i vaig comprovar que realment ho era.
“El Firmament és un drama que tracta temes molt durs, però amb sentit de l’humor”
Quin va ser el següent pas?
Al TNC ja em coneixien. Em vaig dir: torna’t boja i fes un espectacle amb quinze intèrprets que no es produirà enlloc més. Després de presentar-lo, em van obrir la porta el desembre del 2024, i vaig passar tot el 2025 traduint i fent l’adaptació. El gran canvi és que el text original passa entre la frontera de Norfolk i Suffolk, i jo l’he traslladat a les Guilleries, al Montseny.
En una temporada sota el títol Les dones, l’obra encaixava al TNC.
És cert: són catorze actrius i un actor, Norbert Martínez. Volia crear un equip amb dones i tenia clar que podia encaixar aquesta història de Lucy Kirkwood, que tracta temes molt durs, però amb sentit de l’humor, tot i que no és una comèdia, sinó un drama.
‘El firmament’
Sense fer espòilers, de què tracta l’argument?
L’obra presenta tretze dones dins d’una sala per decidir si una altra dona, acusada d’haver matat una nena, està embarassada, cosa que l’alliberaria de l’execució. També juga amb el pas del cometa Halley l’any 1759 i amb les seves aparicions futures. “Què pensaran de nosaltres la propera vegada que el cometa torni a aparèixer?”, es pregunta una de les dones.
Més informació, imatges i entrades:
