Sinopsi

Manuel de Pedrolo va ser un atent catalitzador dels principals corrents escènics que s’estaven produint en el panorama internacional mentre Catalunya vivia sota el pes del franquisme, unes estètiques que ell va contribuir amb força a difondre en la nostra literatura. Així, el gruix del seu teatre es decanta per uns jocs metafòrics estimulants que denoten una marcada influència de Sartre i Camus, així com del teatre al·legòric de Beckett, Ionesco i el primer Pinter.

A la comèdia La nostra mort de cada dia, la visita de la Mort per endur-se la filla petita d’una família burgesa posarà en crisi els equilibris d’una llar acomodada per la mediocritat de les seves rutines. Mentre la filla adolescent s’enamorarà perdudament d’aquest jove seductor que és l’encarnació de la Mort, els progenitors faran tots els possibles per protegir la criatura amenaçada, fins i tot provaran de bescanviar la nena per l’àvia, la qual tampoc es mostrarà gaire conforme als plans familiars.

En aquesta peça de caire sainetesc i rerefons existencialista, amb personatges fulletonescs que són alhora receptors de grans conflictes espirituals, com ara la inconfessable fascinació adolescent provocada pel binomi eros i thanatos, Pedrolo planta la llavor del seu futur teatre de clar compromís polític en què no abandonarà mai la interrogació metafísica.

Idioma:
Català

Sinopsi

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Opinions de l'espectacle 1

Neus Mònico Fernández
Teatre Barcelona

La mort, una metáfora poética.

El TNC reivindica el paper de Palau i Fabre, Manuel de Pedrolo i Muñoz Pujol com a dramaturgs obviats pel primer franquisme en el cicle L'origen de l'Oblit.

Xavier Albertí ha volgut ensenyar les parts amagades del teatre català. L'any passat va portar el teatre desinhibit i popular de Serafí Pitarra, i aquest any ho fa amb els dramaturgs catalans del primer franquisme. El que es coneix com a Teatre català de postguerra.

Nosaltres de les tres propostes malauradament només hem pogut comprar entrades per “La nostra mort de cada dia” escrita per Manuel de Pedrolo i la veritat és que ha estat un gran encert; una hora i mitja aproximadament de diversió.

“La nostra mort de cada dia “ és la primera obra de teatre que va publicar Pedrolo, la va escriure al 1956 en tan sols sis dies, va ser publicada al 1958 i finalment representada al 1963 sota la direcció de Jordi Arbonès. Es tracta d’una de les poques obres publicades, ja que les seves obres eren censurades durant aquella etapa (en la que l’escriptor utilitza la tècnica de l’absurd).

El text d’aquesta obra és una reflexió rigorosa i complexa sobre l’existència humana. És la història d’una família que un dia rep la visita de M (la mort), un noi jove i atractiu, que ve a buscar a una de les filles.

La mort és una etapa de la vida que hem d’afrontar i el més curiós de tot l’espectacle, és com reaccionen i projecten cadascun dels personatges el tema de la mort. L’avia que no la vol, la filla malalta que la desitja, la mare que vol lluitar contra ella, la filla petita que la busca mitjançant el suïcidi,... Darrere el sarcasme hi ha una pregunta que rossega la directora: “Si cada dia morim una mica, per què ens fa por la mort? No serà que ens fa por el viure?” Els personatges de Pedrolo, de fet, són antagònics, perquè si la mort és el “més viu” els humans són els que mostren més por i mort davant de tot canvi.

Felicitats a la direcció de Marta Gil Polo i a la predisposició de la companyia a representar aquesta obra , ja que el TNC els hi va encarregar una lectura dramatitzada i en canvi ells s’han arriscat a oferir-nos un espectacle original, hipnòtic, divertit i provocador. Creieu-me si us dic que ho han aconseguit.

02/06/2015

Deixa la teva opinió