La reina lloba arriba aquesta setmana a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya com la tragèdia que William Shakespeare no va escriure mai sobre Margarita d’Anjou, un personatge clau de les seves peces històriques. El dramaturg i director Pau Carrió signa un espectacle en vers, en català, que rescata la figura vilipendiada de la reina guerrera i la converteix en el centre del seu propi relat.
La tragèdia que Shakespeare no va escriure mai
Presentada com “la tragèdia sobre Margarita d’Anjou que Shakespeare no va escriure”, la peça construeix un puzle amb fragments d’Enric VI (parts I, II i III) i Ricard III, combinats amb textos originals de Carrió per omplir els silencis del Bard. El resultat és un recorregut vital que comença amb una reina vella i desposseïda i retrocedeix fins a la jove presonera de setze anys, per avançar després al llarg d’una existència marcada per la lluita pel poder en un món d’homes.
La directora artística del TNC, Carme Portaceli, ha situat l’estrena dins d’“una temporada dedicada a les dones i a retornar-los un relat que tradicionalment els ha estat robat”, i ha subratllat que Carrió posa al centre un personatge que a Shakespeare apareix sovint com una ombra. En aquest sentit, l’obra permet que Margarita “s’expliqui extensament” i assumeixi la seva part fosca sense voluntat exemplaritzant.
Coneixedor profund del corpus shakespearià, Carrió defensa que Margarita d’Anjou mereix una tragèdia pròpia perquè no encaixa en l’arquetip de les dones que s’esquerden i acaben suïcidant-se. En la seva lectura, és una figura que es relaciona amb el poder, el pren i el disputa, i que és titllada de bruixa o de lloba pels mateixos homes que actuen amb una brutalitat equivalent. El director ha remarcat que aquesta violència no és aliena al present i que no se sent obligat a una fidelitat literal als originals: Shakespeare, acostumat a ser remogut, no se’n posaria nerviós.
La protagonista és Maria Rodríguez Soto, que afronta un paper que ella mateixa defineix com “un repte” i també “un marrón”. L’actriu destaca que La reina lloba és una obra d’emocions bàsiques i intenses en què el personatge exhibeix instint de supervivència, raó política, amor, odi, sadisme i impuls de venjança. El trajecte escènic li permet jugar amb una evolució física i mental molt marcada i amb la hiperconsciència d’un destí ja escrit.
El muntatge és un viatge coral amb set intèrprets que encarnen una dotzena de personatges —Quim Àvila, Pepo Blasco, Queralt Casasayas, Josep Julien, Xavi Ricart, Pau Roca i David Vert—, amb música en directe d’Ana Nicolás de Cabo. Carrió opta per una posada en escena elisabetiana i metateatral, amb un espai pràcticament buit, canvis ràpids de vestuari i la paraula com a motor visual perquè la imaginació de l’espectador construeixi palaus i camps de batalla.
Amb La reina lloba és una revisió contemporània d’un personatge històric i literari de primer ordre i obre un espai perquè una dona associada durant segles a la crueltat i l’excés pugui explicar-se amb totes les seves contradiccions.
Més informació, imatges i entrades:
