Tot el que necessites per anar al teatre

Safari Pitarra

Safari Pitarra

Novell jòch dramátich d’expedició theatral, que lo famolenc matrimonio artístich de’n Jordi Oriol y’n Josep Pedrals ha tingut la titánica humorada d’escriure –per encárrech remunerat i en’l catalá qu’antes se parlava– alrededor d’aquest Mestre del Gayre Saber fer riure, dit fundador de lo teatro catalá y considerat aixins pertot lo mòn mundial (fora esclar, de las fronteras d’aquest pays de vetas y fils lo qual no sap pas que lo seu propio genoma porta ‘l virus de lo grand poeta Serafí).

Puix si això de revisar ho fem ab Shakespeare, Ibsen y ab los clássichs forasters, que no sòn altra cosa que ficcions y encar de terra estranya; perqué no ho havém de fer ab las produccions de casa y sobre tot ab un mestre com ha sigut i fou aquell bandarra? D’ell sòn los versos: que podrias trobar, / y’m pots ben creure, trabas mils, / puix per més que xich ne siga / no és un regne una botiga / de vendre betas y fils. Ah! Si tots los que’ns governan seguissin eix saludable consell, otro gallo nos cantara que diuhen a ponent; peró ells cada dia ho consideran més botiga y cada dia’ns foten més fil.

Per’xo haurian de demanar tots los aymants de les lletres patrias que las Gatadas de’n Pitarra fóssen gravadas en lletras d’or en l’escambell d’aquell monument del plà de las comedias, que avuy per avuy no ha vist altra cosa que las titolas de quatre pixaners y las manyas d’unas quantas pajilleras.

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Llorenç Prats Canals

    Fi de curs al Teatre Nacional. Han deixat que els nens escrivissin un xou amb tota mena d’animalades, descompensacions, moments graciosos, que triessin i remenessin al vestuari i fins i tot un professor s’ha prestat a sortir a fer quatre ximpleries amb ells. I els nens ho fan prou bé, eh!, llàstima que no els hagin donat un text i una direcció com deu mana. És que els mestres ja devien ser de vacances. El que no entenc és perquè, en lloc del papes, les mames, les tietes… hi han fet anar públic de debò i ens han fet pagar. Això sí, ens han donat un barret de xino, i no ens tirat serpentines ni confetti. Mira, qui no es conforma és perquè no vol. Per cert, encara que entenc que no perilla que la tornin a fer, si d’alguna manera volien imitar l’estil de Pitarra, res de res. Que repeteixin l’assignatura d’Història del Teatre Català del segle XIX.

    07/07/2014
Articles relacionats

Safari gamberro per l’univers Pitarra

10 juny 2014

Jordi Oriol i Josep Pedrals tanquen la temporada del TNC amb una sàtira política esbojarrada que viatja per l’univers pitarresc amb l’objectiu de treure-li la pols i donar-li una mirada contemporània, el Safari Pitarra. I és […]