Tot el que necessites per anar al teatre

Fronteres

Fronteres

El Teatre Nacional de Catalunya ha encarregat a tres noms destacats de la dramatúrgia contemporània que explorin el concepte de «frontera» des de les seves respectives poètiques. El resultat és una trilogia que reuneix en un sol espectacle les veus de l’argentí Rafael Spregelburd, l’alemany Falk Richter i la catalana Lluïsa Cunillé.


Santa Cecília de Borja a Saragossa, de Rafael Spregelburd

En una universitat d’una petita ciutat a la frontera entre França i Bèlgica, un catedràtic francès i una professora belga discuteixen sobre com conceptualitzar la «restauració» de l’Ecce Homo de Borja segons els cànons de l’art contemporani. L’apassionament d’aquesta controvèrsia plantejada per Spregelburd aconseguirà fer esclatar tota mena de fronteres, artístiques, lingüístiques o geogràfiques. Amb Roser Batalla, Jordi Boixaderas, Oriol Genís i Lina Lambert

“…Els estem donant una versió tamisada per la nostra experiència, que és l’experiència social de fa cinc minuts, però no la de demà dimecres, no la de l’any vinent, no la del segle que potser convertirà Cecilia Giménez i la seva aventura fortuïta en la vara de mesurar la qualitat d’un Da Vinci, d’un Duchamp, i es burlarà de nosaltres i d’aquesta pobra càtedra en una ciutat de províncies…” (Rafael SpregelburdSanta Cecilia de Borja a Saragossa)




Frontex, de Falk Richter

En un modern barri emmurallat per protegir-se d’un exterior inestable i perillós, una parella discuteix sobre el desencís laboral de l’home de la casa, el qual corre el risc de provocar l’expulsió imminent d’aquest paradís de la tranquil·litat. Amb aquest text, Falk Richter posa l’accent sobre els perills d’esclavatge laboral que poden amagar-se darrere el món que ara estem construint. Amb
Roser Batalla Oriol Genís.


“La gent com nosaltres hauria d’estar contenta d’haver aconseguit arribar fins aquí, potser aquest no és el nostre lloc, no formem part d’això, i ells se n’adonen, se n’adonen… se n’adonen que no hi ha res que et provoqui alegria, i ho viuen com una mostra d’ingratitud, amb tot el que t’han ofert, t’han donat un lloc de treball, t’han ajudat a créixer a poc a poc.” (Falk Richter, Frontex)



Geografia, de Lluïsa Cunillé

En una carretera secundària, una dona ajuda el seu marit a carregar unes maletes plenes de bitllets de 500 euros perquè el cotxe elèctric de l’home ha fet pana a mig camí cap a la frontera. Amb aquest punt de partida, Cunillé examina els danys col·laterals de la corrupció, a través de la devastació moral d’una dona que vol recuperar el sentit de la seva vida i de la seva feina com a mestra de geografia i història en un institut. Amb Jordi Boixaderas i Lina Lambert.

“El proper curs jo ja no hi seré. La geografia i la història us les donarà algú altre, si és que aquestes matèries són considerades encara dignes d’estudi al nou pla d’ensenyament del curs que ve. Al Ministeri del Desencís i la Desolació volen que tots beguem del Leteu, la font de l’oblit, les aigües de la qual no fan gens de soroll, i arriben sempre plàcides i tranquil•les fins a la mar més embravida. La font de la memòria, en canvi, crida i gemega… i les seves aigües són vermelles i baixen plenes d’esputs i de vòmits…” (Lluïsa Cunillé, Geografia)

Fotos

Valoració espectadors
  • Decepcionant, i ple de bones expectatives a priori, 3 autors que obrian bones expectatives al servei de un tema vigent amb tres histories exploran de forma personal el concepte de “frontera”. La sencillez brilla per la seva absencia,també la claretad i lo que es la pitjor, res de emoçio i una fredor que es dona en les tres histories, nomes en Frontex per uns moments sembla desperta el teu interes pro s´esvaiex al moment.Nomes salvaria un espai escenic adequat i funcional, que permet ambienta apropiadament les 3 histories i una interpretaçio ajustada, que intenta treure partit de uns textos que lluny de atraparte i desperta el teu interes, consegeixen aburrirte i lamentablement treus la conclusio, que espectacles molt valids no arriban a fer temporada a Barcelona, voldria recordar entre altres Victoria Falls,una meravella de Sandra Simo, premi Quim Maso 2012 ,vista 2 unics dies al Grec 2013. Per mi un desengany aquesta obra dons soc admirador de la feina anterior de Spregelburd i de la obra de Lluisa Cunillé inquietant i interesant al mateix temps , bones referencies de Richter,resumint decepçio total.

    27/05/2014
Articles relacionats

Fronteres: l’Ecce Homo, distòpies i corrupció

13 maig 2014

El TNC segueix explorant l’eix temàtic de la temporada, les fronteres, amb l’estrena d’un espectacle tríptic interpretat per un repartiment que Xavier Albertí considera “la Champions League del teatre català”. Santa Cecília […]