La última noche con mi hermano és una peça íntima i còmica sobre la fraternitat i el dol. Alfredo Sanzol proposa un relat íntim i vibrant sobre la memòria, la pèrdua i la necessitat de recordar plegats.
Sinopsi
«Esta historia nace de una conversación que tuve con una amiga que había perdido a su hermano en diciembre de 2024. Hablando con ella, me contó cómo había sido la última noche que había pasado con su hermano y se me ocurrió este título», explica Alfredo Sanzol. Aquest és el punt de partida de La última noche con mi hermano, un espectacle que transita entre la comicitat i la cruesa per explorar els vincles familiars i allò que queda per dir.
Text de l'autor
El dol per la pèrdua d’una germana o d’un germà és el que, socialment, rep menys acompanyament. És cert que hi ha moltes maneres de viure la germanor i també és cert que, sovint, es tracta de vivències marcades per la fredor i la distància. Però també és cert que, en molts casos, la relació entre germans és un pilar essencial en la vida de les persones, i la pèrdua de l’altre és una amputació real de l’ésser.
Aquesta és la història de la Nagore, una dona a qui diagnostiquen un càncer, i del seu germà Alberto, un home que rebutja la malaltia de la seva germana i que haurà d’aprendre a acceptar la seva mort. L’Alberto i l’Ainhoa tenen dos fills, la Nahia i l’Oier, i l’Ainhoa té un germà, en Claudio. És una família formada per tres parelles de germans amb vivències molt diferents sobre què és ser germans. Una família en què la Nagore, la dona que viu sola, és un eix essencial.
Alfredo Sanzol
