Tot el que necessites per anar al teatre

Blasted (Rebentats)

Blasted (Rebentats)

Pere Arquillué torna al Teatre Nacional de Catalunya com a protagonista d’aquesta crua obra escrita per una de les autores contemporànies més reconegudes, Sarah Kane

SINOPSI

En una luxosa habitació d’hotel a Leeds, una noia de vint-i-un anys es retroba amb el seu antic amant, que està greument malalt del pulmó. La jove suportarà els abusos d’aquest home que li duplica l’edat, fins que el pes de la violència acabi rebentant la intimitat de la cambra.

Quan Sarah Kane va estrenar Blasted, el seu insòlit impacte sobre la societat britànica va convertir molt ràpidament l’obra en una de les fites teatrals més emblemàtiques del segle xx. El temps no ha fet sinó posar en relleu l’extraordinària qualitat literària d’aquesta peça dramàtica, que manté plenament vigent la seva capacitat de forçar els límits escènics per interpel·lar-nos.

Fotos + fotos

Blasted (Rebentats)Blasted (Rebentats)Blasted (Rebentats)Blasted (Rebentats)Blasted (Rebentats)

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Adrià Illesca

    No sé molt bé com arribar a dir el que m’ha semblat aquesta obra tan peculiar. Difícil de dir. M’he comprat el guió per a casa analitzar tot el que volia arribar a transmetre.

    07/10/2018

  • 12345

    JOSE GABRIEL DEL VIEJO

    Iba a ver a Blasted con muchos comentarios de compañeros que me habían avisado que era una obra muy dura, incomoda de ver y transgresora. Y no digo que no lo sea. Pero con tanto comentario me la había imaginado mucho peor. Y aunque lo que cuenta es brutal no me ha terminado de impactar porque iba preparado.
    Sarah Kane nos trae la historia de un periodista racista, homófono y enfermo de cancer de pulmón que se cita con su amante a la que triplica su edad y que parece padecer un leve retraso en un hotel. Básicamente para abusar de ella y desatar sus instintos más primarios.
    En la segunda parte explota la guerra y un soldado que ha padecido todo tipo de humillaciones con torturas, violaciones y canibalismo entra en escena para desatar toda su rabia.
    Solamente voy a valorar la valentía de Pere Arquillué para interpretar el personaje que le toca. Ha estado soberbio.
    Del resto mejor me callo porque no me ha acabado de entrar…

    07/02/2018

  • 12345

    ignasi tomás lopez-doriga

    https://culturayalgomas.wordpress.com/2018/01/29/blasted-descenso-al-infierno-de-dos-almas-podridas/

    30/01/2018

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Obra radical que trenca amb formalismes clàssics. Enllaça amb la tragèdia però va al moll de l’ós. Arquillué destaca amb un paper brutal, la resta del repartiment força bé.

    22/01/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Avui al TNC he estat veient aquesta obra escrita fa 23 anys per la dramaturga Sarah Kane i que dirigeix ​​Alícia Gorina. L’obra té dues parts molt difrenciadas, la primera diríem més naturalista ens situa a l’habitació d’un hotel on un periodista homòfob i racista (Ian) passarà la nit amb una noia (Cate) a la qual ell li dobla l’edat amb per tal d’abusar d’ella. Amb una cruesa i violència extrema i un llenguatge explícit i per descomptat sense cap tipus de tabús se succeeixen tot tipus d’aberracions que jo no recordo haver vist mai en un escenari. A la segona part després de descobrir que l’hotel està enmig d’una guerra brutal i després de destruir l’habitació amb una bomba, un soldat que ha patit tota mena de vexacions, violacions i canibalisme les posa posa a la pràctica amb Ian. L’escenografia que en entrar m’ha semblat espectacular, quan ha començat l’obra m’ha fet canviar d’opinió ja que l’espectador ho veu tot a través d’una cortina que al meu parer dificulta veure-ho amb claredat i el pitjor en molts moments no se sentien bé els diàlegs (estava a la fila 4). Pel que fa a la interpretació incòmoda per als actors bàsicament per l’esforç físic que requereix, Pere Arquillué sobre qui recau tot el pes fa un excel·lent treball de la mateixa manera que la Marta Ossó. Blai Juanet tot i que el seu personatge queda en segon pla el treu amb nota alta. . Una obra incòmoda que segur generarà opinions molt dispars i que a mi no m’ha acabat de fer el pes. Després de gairebé dues hores d’aguantar la respiració agraeixes el fred i l’aire del carrer.

    13/01/2018

Articles relacionats