Els jocs florals de Canprosa de Santiago Rusiñol es presenta al Teatre Nacional en forma de músical amb Àngels Gonyalons, Anna Moliner i les germanes Kathy i Yolanda Sey
L’escàndol que va provocar aquesta paròdia dels Jocs Florals l’any 1902 va ser excepcional. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certamen que s’havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana. Un segle després, la lucidesa de Santiago Rusiñol encara ens interpel·la… en forma de musical esbojarrat.
La comèdia es va estrenar en un context de forta crispació social, marcada pel recent empresonament de centenars de líders sindicals i de polítics destacats com Prat de la Riba. La polèmica es va aguditzar quan el govern central va suspendre els autèntics Jocs Florals de Barcelona per una xiulada a la bandera espanyola, i en canvi va protegir amb policies els espectadors que assistien als teatrals de Canprosa.
maría j gonzález mondaza
El texto de Rusinyol es bastante divertido, pero la puesta en escena me pareció demasiado sosa, demasiado pasteleo…; si en su momento fue escándalo para todos en el momento actual no deja de ser una tímida sonrisa. Nadie se atreve a reírse de verdad de los símbolos. Ya sabemos que en TNC el espacio es inmenso pero no hace falta rellenarlo con personajes que (creo) no vienen a cuento, pastiche más que nada. Me gustaron las actrices, estaban formidables. La segunda parte decayó. Eché de menos a Joglars…
14/10/2018
JOSEP OLIVA SASÉ
Avui al TNC ho hem passat bé però molt bé veient aquesta magnífica adaptació que Jordi Prat i Coll ha fet en forma de musical d’aquesta obra estrenada el 1902 de Santiago Rusiñol i que alhora dirigeix. Si quan es va estrenar i a causa del moment polític que es vivia amb la empresonament de Prat de la Riba, de dirigents sindicals i la supressió dels Jocs Florals, la intenció de Jordi Prat no era, o així ho he percebut buscar un paral·lelisme amb la situació actual que estem vivint. Prat ha volgut i sabut plasmar les paraules de Rusiñol “Per estimar Catalunya cal riure-la” amb un ‘espectacle intel·ligent, irònic, amb moments gamberros però sobretot molt però molt divertits i al qual ha afegit altres textos de Rusiñol com el monòleg La feminista. La Niña gorda o Miss Barceloneta. Cançons tradicionals catalanes, cuplets, sardanes, cançons dels nostres dies amb direcció musical de Dani Espasa i una coreografies molt aconseguides de Montse Colomé que converteixen l’espectacle en una festa de la que els espectadors també són partícips. Espectacular posada en escena i escenografia (Laura Clos), músics, cors, i un llarg repartiment d’actors i actrius que tots sense excepció fan un excel·lent treball tot i que voldria destacar els actors sobre els quals recau el pes de l’obra, Anna Moliner, Àngels Gonyalons, Rosa Boladeras i Oriol Genís, sublims. No cal que digui que és un imprescindible que cap teatraire s’ha de perdre.
07/10/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO @jochele24
La locura llega a la Sala Gran del TNC!
Lo que está claro es que el director de la obra Jordi Prat i Coll ha decidido hacer lo que le viene en gana y se ha propuesto divertir con su locura!
Se nota en las actuaciones de todos los actores y actrices que se lo pasan pipa en las casi 3 horas de función!
Y si ellos lo pasan bien el público también! Hemos reído muchísimo y disfrutado de las sobre actuaciones de todo el personal! Ha sido fantástico!
Los números musicales maravillosos, voces increíbles y muchas MUCHAS risas en estos juegos de la literatura amañados!
Y encima si tenéis suerte saldréis del teatro con premio! Una botella de cava o un jamón pueden ser vuestros jajajaja
06/10/2018