El
Teatre Nacional de Catalunya estrena la temporada amb
ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA de Santiago Rusiñol. I ho fa en format musical amb adaptació i direcció de
Jordi Prat i Coll.
Es tracta d'
un musical en forma de "paròdia esbojarrada" sobre la cultura catalana, amb cançons populars i tradicionals de diferents èpoques.
Segons comenta Jordi Prat, en el programa de mà, quan estava preparant l'adaptació del text de Rusiñol, va llegir un altre text anomenat "Cançons del Poble", destinat a l'Orfeó Català, on s'hi llegia entre línies que "
si nosaltres no cantem les nostres cançons, potser arribarà un dia en què no les tindrem". I d'aquesta lectura va néixer aquesta proposta, concebuda com un espectacle de varietats que
fa servir l'humor i la ironia per riure'ns de nosaltres mateixos, del nostre imaginari i de la nostra simbologia. Primer de tot hem de dir que
valorem positivament la intenció de repescar un text de Santiago Rusiñol, que possiblement no s'hagués pogut representar mai més, a causa dels grans mitjans que es necessiten per fer-ho com cal ... i en aquests moments de crisi econòmica solament ho podia fer un Teatre públic.
Una altra cosa és l'oportunitat de ser representada en aquests moments de gravíssima crisi institucional i de persecució política, a tot allò que soni una mica a català i encara més quan tenim als nostres representants polítics legals, empresonats per un estat espanyol que ha embogit, en un intent de "
salvar la unidad indisoluble de España".
La nit del dimarts 29 d'abril de 1902 es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona una comèdia en un acte de Santiago Rusiñol.
Una paròdia dels Jocs Florals que va provocar l'escàndol. Va ser estrenada en un context de forta crispació social, marcada per l'empresonament de líders sindicals i de polítics com Prat de la Riba.
L'obra denunciava l'idealisme exaltat d'un certamen que s'havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana.
La polèmica es va aguditzar quan
el govern central va suspendre els autèntics Jocs Florals de Barcelona per una xiulada a la bandera espanyola, i en canvi va protegir amb policies els espectadors que assistien als teatrals de Canprosa.
Més d'un segle després, moltes d'aquestes tensions es repeteixen. I ara, Jordi Prat ha convertit
ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA, en un musical en què els cuplets, les sardanes i les cançons tradicionals conviuen amb cançons de Festa Major, com "Me gustas mucho" o "Si yo tuviera una escoba". El director ha decidit barrejar el text de Rusiñol amb cançons que formen part del nostre identitari, "
sense deixar fora ni una coma del text".
L'obra de Rusiñol es recrea en l'accentuació dels clixés més característics del funcionament dels certàmens literaris i organitza l'acció al voltant d'un triangle amorós protagonitzat per Tonet (
Francesc Ferrer), Maria (
Anna Moliner) i Ramon (
Jordi Coll) i un triangle paral·lel que situa la Poesia (Maria) i les dues concepcions del poeta: el poeta-versaire (Tonet) i el poeta-sacerdot (Ramon).
La proposta que podem veure a la Sala Gran, és un collage,
una gamberrada irreverent, en alguns moments divertida, que a parer nostre demostra que a hores d'ara el text ha perdut bona part del seu sentit i que en cap cas es pot extrapolar a la realitat que estem vivim a Catalunya.
La direcció musical de
Dani Espasa, la música en directe i la magnífica coreografia de
Montse Colomé s'uneixen a l'escenografia de
Laura Clos "Closca" i el vestuari de
Montse Amenós.
Un elenc format per
17 actors, sis músics i sis membres del cor.
Tots els actors estan extraordinaris, però no podem deixar de destacar les veus de les bessones
Kathy Sey i Yolanda Sey, la magnífica
Anna Moliner que amb la seva manera d'interpretar i cantar es posa a la butxaca al públic del teatre,
Rosa Boladeras que ens ha mostrat la seva millor vessant còmica,
Angels Gonyalons que ens ha emocionat amb la seva interpretació de la cançó "Caldrà plorar, caldrà riure" i
un extraordinari i divertit Oriol Genís en el paper de president dels Jocs Florals.
Una proposta que
demana la participació activa del públic i que ha engrescat a bona part de la platea amb les cançons i els jocs.
A nosaltres ens ha agradat a estones, ens ha sobrat les escenes inicials amb les cançons dels anys 60 que no veiem en cap cas necessàries;
reconeixem que té moments molt divertits i engrescadors, però també altres que hem trobat excessivament forçats.
El text de Rusiñol tampoc ens ha acabat d'enganxar, sense tenir res el fet de riure's de nosaltres mateixos, perquè creiem que és sa fer-ho (en situacions normalitzades), malgrat que també
creiem que potser no és el moment més oportú de tirar-nos pedres a la nostra taulada, per la situació dramàtica que estem vivint a Catalunya i la vergonyosa repressió de l'estat.
Malgrat que ens ho hem passat bé a estones, nosaltres trobem que la peça resultant d'aquesta adaptació (3 hores i 10 minuts, incloent-hi el descans), és clarament excessiva.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest
ENLLAÇ .
Amb gran valentia i un cert desvergonyiment, Prat i Coll ha sabut plasmar de manera extraordinària les paraules de Rusiñol “Per estimar Catalunya cal riure-la” fent un espectacle intel·ligent, irònic, amb moments gamberros però sobretot molt però molt divertits. També s’ha sabut envoltar d’un magnífic equip. La música en directe funciona de meravella unit-se a unes magnífiques coreografies molt ben aconseguides, un vestuari molt encertat i una escenografia que aprofita molt bé els recursos i espais. Un repartiment envejable i on tots els actors estan extraordinaris. Aneu a Canprosa que us divertireu!! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/11/09/els-jocs-florals-de-canprosa/
Sorprende ver un espectaculo de este estilo en en Teatre Nacional de Catalunya, y sobre todo si no te has criado con las costumbres catalanas, como es mi caso, lo que pasa sobre ese escenario es realmente perturbador…!, pero la risa continua y entregada del público demuestra la grandeza de esta adaptación.
Una escenografía dinámica que nos lleva por todos los rincones característicos de Catalunya, encabezados por las grandes montañas de Montserrat, donde vemos representados en tradicional baile de la sardana, hasta la recreación de una partida de Bingo, con premios incluídos!!!!!!
Una apuesta realmente sorprendente que todo Catalán va a disfrutar, porque… “Per estimar Catalunya, la cal riure!”
La reseña entera de mi experiencia está en el siguiente blog! https://maguiagritopelao.wordpress.com/2018/10/18/els-jocs-florals-de-canprosa/
Gritando teatro también en Twitter @MaguiGritoPelao
El texto de Rusinyol es bastante divertido, pero la puesta en escena me pareció demasiado sosa, demasiado pasteleo…; si en su momento fue escándalo para todos en el momento actual no deja de ser una tímida sonrisa. Nadie se atreve a reírse de verdad de los símbolos. Ya sabemos que en TNC el espacio es inmenso pero no hace falta rellenarlo con personajes que (creo) no vienen a cuento, pastiche más que nada. Me gustaron las actrices, estaban formidables. La segunda parte decayó. Eché de menos a Joglars…
Avui al TNC ho hem passat bé però molt bé veient aquesta magnífica adaptació que Jordi Prat i Coll ha fet en forma de musical d’aquesta obra estrenada el 1902 de Santiago Rusiñol i que alhora dirigeix. Si quan es va estrenar i a causa del moment polític que es vivia amb la empresonament de Prat de la Riba, de dirigents sindicals i la supressió dels Jocs Florals, la intenció de Jordi Prat no era, o així ho he percebut buscar un paral·lelisme amb la situació actual que estem vivint. Prat ha volgut i sabut plasmar les paraules de Rusiñol “Per estimar Catalunya cal riure-la” amb un ‘espectacle intel·ligent, irònic, amb moments gamberros però sobretot molt però molt divertits i al qual ha afegit altres textos de Rusiñol com el monòleg La feminista. La Niña gorda o Miss Barceloneta. Cançons tradicionals catalanes, cuplets, sardanes, cançons dels nostres dies amb direcció musical de Dani Espasa i una coreografies molt aconseguides de Montse Colomé que converteixen l’espectacle en una festa de la que els espectadors també són partícips. Espectacular posada en escena i escenografia (Laura Clos), músics, cors, i un llarg repartiment d’actors i actrius que tots sense excepció fan un excel·lent treball tot i que voldria destacar els actors sobre els quals recau el pes de l’obra, Anna Moliner, Àngels Gonyalons, Rosa Boladeras i Oriol Genís, sublims. No cal que digui que és un imprescindible que cap teatraire s’ha de perdre.
La locura llega a la Sala Gran del TNC!
Lo que está claro es que el director de la obra Jordi Prat i Coll ha decidido hacer lo que le viene en gana y se ha propuesto divertir con su locura!
Se nota en las actuaciones de todos los actores y actrices que se lo pasan pipa en las casi 3 horas de función!
Y si ellos lo pasan bien el público también! Hemos reído muchísimo y disfrutado de las sobre actuaciones de todo el personal! Ha sido fantástico!
Los números musicales maravillosos, voces increíbles y muchas MUCHAS risas en estos juegos de la literatura amañados!
Y encima si tenéis suerte saldréis del teatro con premio! Una botella de cava o un jamón pueden ser vuestros jajajaja