Els jocs florals de Canprosa - Teatre Barcelona

Descripció
Fitxa artística
Fotos i vídeos
Opinions
Articles

Els jocs florals de Canprosa de Santiago Rusiñol es presenta al Teatre Nacional en forma de músical amb Àngels Gonyalons, Anna Moliner i les germanes Kathy i Yolanda Sey
L’escàndol que va provocar aquesta paròdia dels Jocs Florals l’any 1902 va ser excepcional. L’obra denunciava l’idealisme exaltat d’un certamen que s’havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana. Un segle després, la lucidesa de Santiago Rusiñol encara ens interpel·la… en forma de musical esbojarrat.
La comèdia es va estrenar en un context de forta crispació social, marcada pel recent empresonament de centenars de líders sindicals i de polítics destacats com Prat de la Riba. La polèmica es va aguditzar quan el govern central va suspendre els autèntics Jocs Florals de Barcelona per una xiulada a la bandera espanyola, i en canvi va protegir amb policies els espectadors que assistien als teatrals de Canprosa.

Durada:
170 minuts

Edat:
No recomanat a menors de 12 anys

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 10

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Rubén Garcia
Teatre Barcelona

Reivindicar des de l’humor i la cultura: sí, gràcies!

Els Jocs Florals de Canprosa és un divertiment musical, basat en un text de Santiago Rusiñol, que ironitza sobre la cultura i la societat catalana més xarona, la tradicional o la més arrelada però no menys catalana que qualsevol altra. El mirall es posa just al davant de totes aquelles que hem anat al cau o als esplais, davant de tots aquells que cuinen religiosament cada nadal els canelons, davant dels qui hem jugat al bingo al poble o el qui recordem com a himnes d'infància cançons com 'Si tu vas al cel'. A escena us trobareu un musical d'alta factura: amb una producció envejable, frenètica i molt boja, amb cançons tradicionals catalanes d'ahir i de sempre i amb un repartiment envejable, en destaco especialment el paper de l'Anna Moliner, per mi una de les grans dels musicals de casa nostra amb juntament amb la seva companya Àngels Gonyalons, i als dos divertidíssims Rosa Boladeras i Oriol Genís.

Si hagués de remarcar un 'però', diria que no vaig acabar d'entendre les primeres escenes (amb sorprenent orquestra i acurat treball grupal coreogràfic) no em van atrapar o no li vaig saber trobar el sentit. Ara, un cop arribes t'enganxes al fil argumental la cosa canvia: directe cap endins i a gaudir.

El Teatre Nacional ha fet aquest any una gran aposta, ha arriscat i l'ha encertat de ple: per tant (i perdoneu els tòpics), si sou carn d'esplais i de caus, si a casa als pares hi ha barretines, si de petits heu anat a Montserrat, si us agrada La Cubana, si sou nostàlgics de Mar i Cel o simplement si creieu que sa riure d'un mateix o reivindicar la identitat pròpia des de la cultura i amb humor veniu a Canprosa, us divertireu!

25/10/2018
Carles Armengol Gili
Teatre Barcelona

Reciclatge folklòric i festiu

Els que coneixíem aquesta obra de Santiago Rusiñol ja fa anys que pensàvem que era el moment oportú perquè el TNC la recuperés, sobretot per les similituds entre el context de quan es va estrenar i el que viu actualment Catalunya. També era interessant revisar-la pel seu divertit i amable retrat del catalanisme més exacerbat, aspecte que en el seu moment va causar escàndol i avui ens provoca un somriure una mica més sa. Tal com deia el propi autor, "per estimar Catalunya, la cal riure".

El TNC ha apostat fort per aquesta proposta, i el resultat és un collage de folklore reciclat sota l'excel·lent i elegant direcció de Jordi Prat i Coll. El director i adaptador ha optat per barrejar el text de Rusiñol -una peça no excessivament llarga- amb cançons que conformen la nostra història i la nostra identitat. D'aquesta manera, el muntatge es transforma en un espectacle de varietats, on es barregen cançons populars, esbarts dansaires, cuplets, part del repertori dels Cors de Clavé, sardanes i un munt de petits himnes excursionistes, entre molts altres. El principi de la primera i de la segona part són moments externs al text que ens ajuden a situar-nos dins de la festa, perquè si realment hi ha algun propòsit en aquest projecte és el de divertir-se i fer gaudir a l'espectador. Així, dins d'aquest envelat simbòlic, ens podrem trobar a la Marieta de l'ull viu, a una Moreneta totèmica i quasi aterradora i a un munt d'estereotips de la Catalunya de principis del segle XX (el mossèn poeta, la solterona, el jutge aprofitat, els escriptors glorificats o la joveneta de poble).

A part de barrejar el còctel amb gran habilitat, Prat i Coll s'ha sabut envoltar d'un magnífic equip. La música en directe funciona de meravella, el vestuari és més que encertat i l'escenografia de Laura Clos sap aprofitar molt bé els recursos del TNC sense que resultin excessius o gratuïts. La part interpretativa és realment notable, amb un equip de més de vint persones del que destaquen Anna Moliner, Àngels Gonyalons i Rosa Boladeras, totes elles divertidíssimes i molt compromeses amb la gresca. En definitiva, un espectacle que cal veure... tant pel gaudi teatral que suposa com per la imperant necessitat de parar un moment i "riure Catalunya".

06/10/2018
Iván F. Mula
Teatre Barcelona

Estimar amb humor Catalunya

Adaptar els clàssics a la societat contemporània és bastant habitual però aconseguir, a més, que mantinguin l’esperit i intencions del seu autor malgrat afegir un gran nombre de referències anacròniques té el seu mèrit. Això és el que ha fet Jordi Prat i Coll, amb gran valentia i un cert desvergonyiment, amb aquesta divertida, esbojarrada i inefable versió d’Els jocs florals de Canprosa. En primer lloc, es tracta d’un sincer homenatge a Santiago Rusiñol i tot el seu univers literari, ja que el muntatge inclou un gran número de frases i textos extrets de diferents escrits de l’autor. En segon lloc, d’un entreteniment simpàtic amb ànima d’envelat que, fàcilment, aconsegueix engrescar al públic amb cançons de Rocío Durcal, Nat King Cole o tradicionals catalanes. Finalment, és una celebració del catalanisme en la seva diversitat, fent paròdia i tribut al mateix temps, combinant barretines, castelleres i capgrossos amb escoltes, cant coral i el sorteig d’un pernil amb una partida de Bingo en directe. En aquest disbarat, totes les peces encaixen, pensades, a més, a mida dels actors i actrius escollits, en molts casos, com el gran moment de lluïment d’Àngels Gonyalons amb una cançó melancòlica. Potser, en alguns moments, l’exercici resulta excessiu i es deixa portar tant per les ocurrències que té dificultats per tornar a la història. No obstant això, el conjunt és tan honest, imaginatiu i peculiar que la seva imperfecció, en certa manera, és part de la seva gràcia.

23/10/2018
Xavi Pijoan
Teatre Barcelona

Rusiñol, avui

Adaptar un clàssic és reconvencionalitzar-lo, és a dir, pormenoritzar quins són els nous contextos que han d'enmarcar-ne la seva representació, l'acomodament als nous codis i als nous públics, que són diferents d'aquells per als que fou escrita l'obra. Però també és tenir en compte la literatura que "ha dialogat" amb el clàssic al llarg del temps i n'hagi transformat necessàriament la seva recepció. Tot això és el que Els jocs florals de Canprosa traspua i grava (és més un desig que una constatació) amb lletres d'or a la història del teatre català per a fixar els passos a seguir a l'hora de dur a escena un clàssic.

Jordi Prat i Coll (Liceistes i Cruzados, La fortuna de Sílvia) du aterme un exercici preciós de confiança en la posada en escena com a concepte, com a eina de manipulació imprescindible, precisament, per a ser fidel a l'esperit del text de Rusiñol. Totes les elccions del director gironí són encaminades a fer-nos arribar el text amb la mateixa contundència amb què fou rebut fa més de cent anys: l'escenografia montserratina, la banda sonora, les coreografies, els moviments escènics, el vestuari...

I no és menys important el valor a l'hora de reivindicar el cançoner català, els standards del nostre Tin Pan Alley particular que, per força, han d'explicar-nos a nosaltres mateixos, per bé i per mal. Anna Moliner excel·leix des del minut u i fins a les salutacions del final. És la millor actriu del teatre musical d'aquest país i brilla encara més quan canta des de l'allò còmic. Rosa Boladeras, amb la vis còmica pujada; divertidíssim l'Oriol Genís; i podríem continuar amb tot el repartiment.

Els Jocs florals de Canprosa de Prat i Coll és, probablement, molt semblant al que hauria fet Rusiñol avui dia: amb els mateixos mastegots a la corrupció institucional i al patrioterisme més recalcitrant. Visca el Rusiñol de Jordi Prat i Coll!

06/10/2018
Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Una paròdia esbojarrada sobre la cultura catalana

El Teatre Nacional de Catalunya estrena la temporada amb ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA de Santiago Rusiñol. I ho fa en format musical amb adaptació i direcció de Jordi Prat i Coll.

Es tracta d'un musical en forma de "paròdia esbojarrada" sobre la cultura catalana, amb cançons populars i tradicionals de diferents èpoques.

Segons comenta Jordi Prat, en el programa de mà, quan estava preparant l'adaptació del text de Rusiñol, va llegir un altre text anomenat "Cançons del Poble", destinat a l'Orfeó Català, on s'hi llegia entre línies que "si nosaltres no cantem les nostres cançons, potser arribarà un dia en què no les tindrem". I d'aquesta lectura va néixer aquesta proposta, concebuda com un espectacle de varietats que fa servir l'humor i la ironia per riure'ns de nosaltres mateixos, del nostre imaginari i de la nostra simbologia.

Primer de tot hem de dir que valorem positivament la intenció de repescar un text de Santiago Rusiñol, que possiblement no s'hagués pogut representar mai més, a causa dels grans mitjans que es necessiten per fer-ho com cal ... i en aquests moments de crisi econòmica solament ho podia fer un Teatre públic.

Una altra cosa és l'oportunitat de ser representada en aquests moments de gravíssima crisi institucional i de persecució política, a tot allò que soni una mica a català i encara més quan tenim als nostres representants polítics legals, empresonats per un estat espanyol que ha embogit, en un intent de "salvar la unidad indisoluble de España".

La nit del dimarts 29 d'abril de 1902 es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona una comèdia en un acte de Santiago Rusiñol. Una paròdia dels Jocs Florals que va provocar l'escàndol. Va ser estrenada en un context de forta crispació social, marcada per l'empresonament de líders sindicals i de polítics com Prat de la Riba. L'obra denunciava l'idealisme exaltat d'un certamen que s'havia convertit en vehicle propagandístic del nou catalanisme, i posava de manifest la gravetat de les nombroses tensions que recorrien la societat catalana.

La polèmica es va aguditzar quan el govern central va suspendre els autèntics Jocs Florals de Barcelona per una xiulada a la bandera espanyola, i en canvi va protegir amb policies els espectadors que assistien als teatrals de Canprosa.

Més d'un segle després, moltes d'aquestes tensions es repeteixen. I ara, Jordi Prat ha convertit ELS JOCS FLORALS DE CANPROSA, en un musical en què els cuplets, les sardanes i les cançons tradicionals conviuen amb cançons de Festa Major, com "Me gustas mucho" o "Si yo tuviera una escoba". El director ha decidit barrejar el text de Rusiñol amb cançons que formen part del nostre identitari, "sense deixar fora ni una coma del text".

L'obra de Rusiñol es recrea en l'accentuació dels clixés més característics del funcionament dels certàmens literaris i organitza l'acció al voltant d'un triangle amorós protagonitzat per Tonet (Francesc Ferrer), Maria (Anna Moliner) i Ramon (Jordi Coll) i un triangle paral·lel que situa la Poesia (Maria) i les dues concepcions del poeta: el poeta-versaire (Tonet) i el poeta-sacerdot (Ramon).

La proposta que podem veure a la Sala Gran, és un collage, una gamberrada irreverent, en alguns moments divertida, que a parer nostre demostra que a hores d'ara el text ha perdut bona part del seu sentit i que en cap cas es pot extrapolar a la realitat que estem vivim a Catalunya.

La direcció musical de Dani Espasa, la música en directe i la magnífica coreografia de Montse Colomé s'uneixen a l'escenografia de Laura Clos "Closca" i el vestuari de Montse Amenós.

Un elenc format per 17 actors, sis músics i sis membres del cor.

Tots els actors estan extraordinaris, però no podem deixar de destacar les veus de les bessones Kathy Sey i Yolanda Sey, la magnífica Anna Moliner que amb la seva manera d'interpretar i cantar es posa a la butxaca al públic del teatre, Rosa Boladeras que ens ha mostrat la seva millor vessant còmica, Angels Gonyalons que ens ha emocionat amb la seva interpretació de la cançó "Caldrà plorar, caldrà riure" i un extraordinari i divertit Oriol Genís en el paper de president dels Jocs Florals.

Una proposta que demana la participació activa del públic i que ha engrescat a bona part de la platea amb les cançons i els jocs.

A nosaltres ens ha agradat a estones, ens ha sobrat les escenes inicials amb les cançons dels anys 60 que no veiem en cap cas necessàries; reconeixem que té moments molt divertits i engrescadors, però també altres que hem trobat excessivament forçats.

El text de Rusiñol tampoc ens ha acabat d'enganxar, sense tenir res el fet de riure's de nosaltres mateixos, perquè creiem que és sa fer-ho (en situacions normalitzades), malgrat que també creiem que potser no és el moment més oportú de tirar-nos pedres a la nostra taulada, per la situació dramàtica que estem vivint a Catalunya i la vergonyosa repressió de l'estat.

Malgrat que ens ho hem passat bé a estones, nosaltres trobem que la peça resultant d'aquesta adaptació (3 hores i 10 minuts, incloent-hi el descans), és clarament excessiva.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

.

06/10/2018
Victòria Oliveros Layola

Amb gran valentia i un cert desvergonyiment, Prat i Coll ha sabut plasmar de manera extraordinària les paraules de Rusiñol “Per estimar Catalunya cal riure-la” fent un espectacle intel·ligent, irònic, amb moments gamberros però sobretot molt però molt divertits. També s’ha sabut envoltar d’un magnífic equip. La música en directe funciona de meravella unit-se a unes magnífiques coreografies molt ben aconseguides, un vestuari molt encertat i una escenografia que aprofita molt bé els recursos i espais. Un repartiment envejable i on tots els actors estan extraordinaris. Aneu a Canprosa que us divertireu!! https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/11/09/els-jocs-florals-de-canprosa/

09/11/2018
Magui a Grito Pelao

Sorprende ver un espectaculo de este estilo en en Teatre Nacional de Catalunya, y sobre todo si no te has criado con las costumbres catalanas, como es mi caso, lo que pasa sobre ese escenario es realmente perturbador…!, pero la risa continua y entregada del público demuestra la grandeza de esta adaptación.
Una escenografía dinámica que nos lleva por todos los rincones característicos de Catalunya, encabezados por las grandes montañas de Montserrat, donde vemos representados en tradicional baile de la sardana, hasta la recreación de una partida de Bingo, con premios incluídos!!!!!!
Una apuesta realmente sorprendente que todo Catalán va a disfrutar, porque… “Per estimar Catalunya, la cal riure!”
La reseña entera de mi experiencia está en el siguiente blog! https://maguiagritopelao.wordpress.com/2018/10/18/els-jocs-florals-de-canprosa/
Gritando teatro también en Twitter @MaguiGritoPelao

19/10/2018
maría j gonzález mondaza

El texto de Rusinyol es bastante divertido, pero la puesta en escena me pareció demasiado sosa, demasiado pasteleo…; si en su momento fue escándalo para todos en el momento actual no deja de ser una tímida sonrisa. Nadie se atreve a reírse de verdad de los símbolos. Ya sabemos que en TNC el espacio es inmenso pero no hace falta rellenarlo con personajes que (creo) no vienen a cuento, pastiche más que nada. Me gustaron las actrices, estaban formidables. La segunda parte decayó. Eché de menos a Joglars…

14/10/2018
Josep OS

Avui al TNC ho hem passat bé però molt bé veient aquesta magnífica adaptació que Jordi Prat i Coll ha fet en forma de musical d’aquesta obra estrenada el 1902 de Santiago Rusiñol i que alhora dirigeix. Si quan es va estrenar i a causa del moment polític que es vivia amb la empresonament de Prat de la Riba, de dirigents sindicals i la supressió dels Jocs Florals, la intenció de Jordi Prat no era, o així ho he percebut buscar un paral·lelisme amb la situació actual que estem vivint. Prat ha volgut i sabut plasmar les paraules de Rusiñol “Per estimar Catalunya cal riure-la” amb un ‘espectacle intel·ligent, irònic, amb moments gamberros però sobretot molt però molt divertits i al qual ha afegit altres textos de Rusiñol com el monòleg La feminista. La Niña gorda o Miss Barceloneta. Cançons tradicionals catalanes, cuplets, sardanes, cançons dels nostres dies amb direcció musical de Dani Espasa i una coreografies molt aconseguides de Montse Colomé que converteixen l’espectacle en una festa de la que els espectadors també són partícips. Espectacular posada en escena i escenografia (Laura Clos), músics, cors, i un llarg repartiment d’actors i actrius que tots sense excepció fan un excel·lent treball tot i que voldria destacar els actors sobre els quals recau el pes de l’obra, Anna Moliner, Àngels Gonyalons, Rosa Boladeras i Oriol Genís, sublims. No cal que digui que és un imprescindible que cap teatraire s’ha de perdre.

07/10/2018
JOSE GABRIEL DEL VIEJO

La locura llega a la Sala Gran del TNC!
Lo que está claro es que el director de la obra Jordi Prat i Coll ha decidido hacer lo que le viene en gana y se ha propuesto divertir con su locura!
Se nota en las actuaciones de todos los actores y actrices que se lo pasan pipa en las casi 3 horas de función!
Y si ellos lo pasan bien el público también! Hemos reído muchísimo y disfrutado de las sobre actuaciones de todo el personal! Ha sido fantástico!
Los números musicales maravillosos, voces increíbles y muchas MUCHAS risas en estos juegos de la literatura amañados!
Y encima si tenéis suerte saldréis del teatro con premio! Una botella de cava o un jamón pueden ser vuestros jajajaja

06/10/2018

Deixa la teva opinió

Articles relacionats

‘Els Jocs Florals de Canprosa’ de Rusiñol, primera estrena de la temporada del TNC

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) estrena la nova temporada a la Sala Gran amb Els Jocs Florals de Canprosa de Santiago Rusiñol. Es tracta d’un musical paròdic sobre la cultura catalana amb cançons populars […]

2 octubre 2018

El Teatre Nacional de Catalunya presenta la nova temporada

El Teatre Nacional de Catalunya ha presentat la programació de la nova temporada 2018-2019 i la seva voluntat de continuar, segons han informat en roda de premsa, “com a servei […]

21 maig 2018