Hannibal

No hi ha prou adjectius per descriure el que ha estat per mi aquest muntatge. Impressionant, espectacular, increïble, brutal.

Hanníbal és un espectacle creat per Michael De Cock i Junior Mthombeni inspirat en l'òpera Dido i Enees del compositor Henry Purcell.

Es va estrenar a Bruseles en una nau del KVS, i tan sols s'ha pogut veure al TNC durant quatre dies. Una autèntica llàstima, perquè és un muntatge realment increïble.

A través del general cartaginès Hanníbal, les guerres púniques i el naixement d'Europa, De Cock i Mthombeni ens parlen dels conflictes actuals a Europa.

Hanníbal és un muntatge que combina diverses disciplines artístiques i culturals. Música, dansa, interpretació, cant. És un espectacle inclassificable. És una performance?, una òpera contemporània?, un show multidisciplinari?, una obra de teatre musical?, un concert teatralitzat?, una experiència artística única?

Hanníbal parla d'art, de política, de teatre, de democràcia. És una celebració de cultures. Un espectacle visual i conceptual.

La posada en escena és realment espectacular. Més d'una vintena d'artistes d'Àfrica i Europa dalt de l’escenari, combinant i fusionant diferents tècniques i estils. Dansa contemporània, projeccions, efectes visuals i d'il·luminació, teatre, música en directe d'estils diversos (tecno, líric, hip-hop, màquina, slam), història antiga, arts urbanes, tradicions musicals de tots els continents, el so d'instruments acústics africans fusionant-se amb instruments de corda com el violí i l'arpa, l'art en directe de l'artista visual Elke Gijsemans, l'actuació musical del cantant Junior Mthombeni, la intervenció del músic Ibrahima Cissoko, la participació del Cor de Cambra de l'ESMUC, la veu de la cantant Justine Riddoch, la mezzosoprano Raphaële Green i la soprano Emma Posman, l'elegància del ballarí Zach Swagga, la magnífica interpretació de l'actor català Moha Amazian i la presència d'un parell de DJ creant experiències úniques.

Hanníbal és un espectacle sorprenent, dinàmic amb escenes impactants. Una experiència artística única. Un autèntic festival escènic.

Hannibal és un artefacte polièdric ideat per Michael de Cock, que aglutina idees, sons i imatges amb una creativitat esperançadora… que queda, però, col·lapsat en la seva pròpia enormitat.

De Cock és un dramaturg, escriptor i director belga molt conegut al panorama teatral de Flandes i Europa que ha dirigit obres i teatres de gran envergadura com el Theater Antigone, l’Arsenaal o el KVS, tots ells a Bèlgica.

La proposta que presenta aquests dies al TNC neix com una fusió de disciplines —òpera, dansa contemporània, slam, vídeo, i fins i tot pintura en viu— amb l’objectiu de crear un collage multidisciplinar que reinterpreti la figura d’Hanníbal Barca i les guerres púniques, amb referències lliures a Dido i Aeneas, l’òpera de Purcell.

El projecte és ambiciós i innovador. La integració de disciplines aporta una experiència singular: una mena d’òpera techno que juga amb les nocions contemporànies de migració, exili i fronteres.

Tanmateix, des del primer moment, la peça cau en la dispersió. La diversitat de tons i textures genera moments de col·lapse dramàtic abans de que el potencial narratiu de la proposta tingui temps d’emergir. L’ús simultani de beats electrònics, vídeos i performance provoca un excés que desdibuixa la intensitat i satura l’espectador, incapaç de seguir tots els estímuls escènics i, sobretot, permetre que la història traspassi el llindar sensorial per afectar l’univers emocional.

Els millors moments tenen lloc cap al final del muntatge, quan l’evocació de la batalla de Can­nae, amb una fusió entre rap i barroc, aporten, finalment, una mica de claredat i força als missatges contra el bel·licisme i la deshumanització.

Hannibal és un projecte ambiciós, híbrid, multicultural, que destaca en la seva voluntat de transcendir formats musicals i narratius, així com per la intenció política. No obstant, l’excés de disciplines, el ritme irregular i la juxtaposició d’estímuls no sempre acaben de funcionar, fet que dilueix l’experiència del públic.

Tindrem oportunitat de veure més propostes d’aquest curiós director, doncs tornarà a Barcelona, novament, dins la programació 25/26 del TNC. Veurem què passa.