Recomanacions

A la sala gran del Teatre Lliure de Montjuïc és on es representa l’obra de teatre més bonica de les que es fan i es desfan. Es diu Fantàstic Ramon, és de la Clàudia Cedó, i us atraparà des del primer segon que comença. Una parella té una criatura que no és com les altres, que és diferent. Per als pares, és fantàstica, és clar, però per al poble és diferent. El primer gran encert de Cedó: representar la criatura amb un ninot, que anirà fent-se gran des del moment del part fins als anys següents. La criatura no es belluga, no parla, no caminarà, però és una criatura, i té uns pares que l’estimen amb bogeria. En Ramon també […]

El títol original de l’obra és Choeur des Amants (Cor dels amants), el primer text teatral que va escriure Tiago Rodrigues l’any 2007. El que en un principi va ser un relat de deu minuts (2006) es va anar transformant en els anys en una obra teatral de mitja hora (2007), i en el 2020 en el que és l’obra actual. La peça que es pot veure al Teatre Lliure de Gràcia és una nova versió d’aquest text, estrenat el 2021 al Théâtre de Lorient (França), i que la Cristina Genebat (actriu i traductora) ha traduït al català. Cor dels amants està basat en una experiència autobiogràfica però amb elements ficticis. Els protagonistes són Ella i Ell, interpretats per Marta […]

Six és un espectacle musical que es va estrenar en el Festival Fringe d’Edimburg el 2017, interpretat per estudiants de la Universidat de Cambridge. El gener de 2019 es va estrenar al West End de l’Arts Theatre de Londres i el 2020 a Broadway. Oficialment es va estrenar al Teatre Brooks Atkinson de Nova York el 3 d’octubre de 2021 Com podeu veure es tracta d’un espectacle molt recent. En aquests moments està fent gira per Barcelona al Teatre Coliseum de Barcelona, durant tres setmanes. Tot i que està anunciat com un musical, podríem dir que és més aviat un concert pop, amb un fil conductor: l’enfrontament entre les sis dones d’Enric VIII, per decidir quina d’elles ho va passar […]

Com ja va passar amb The Rocky Horror Show, el teatre Coliseum fa l’esforç de portar a Barcelona una altra companyia del West End. Aquest cop es tracta dels integrants de l’espectacle Six, un musical amb format de concert pop. Un fenomen que va començar la seva aventura a l’Edimburg Fringe del 2017 i que des de llavors ha passat per Londres, Nova York, Chicago, Sidney, Wellington, etc. L’han vist milions d’espectadors i s’ha convertit en una mena de musical de culte que atrau a públic de totes les edats. Six explica, a la seva manera, la història de les sis dones del rei Enric VIII, que ja des d’un bon començament es presenten segons el seu destí: Divorciada, Decapitada, […]

Loser es una comedia en la que Edu Ferrés nos cuenta la historia de un protagonista no demasiado afortunado, a través de la gestualidad y algún sonido o palabra. La interacción con el público es un punto a favor pues ayuda a meterse en la vida de este Loser hasta llegar a compadecerlo. Destaca la crítica social y la manera de poner sobre la mesa determinadas situaciones de nuestro día a día, pero sobre todo refleja lo absurda que puede llegar a ser la naturaleza humana. Edu se deja la piel en el escenario y suda (literalmente) el personaje, un perdedor que busca su lugar en el mundo. Quizá alguna escena sea algo repetitiva y previsible pero hay que felicitar […]

Té molta personalitat. Tanta que potser no acabes d’entendre què pretenen comunicar, tot i que interpreto que simplement és la Jarana com a tal, el descontrol, el passar-ho bé. Té parts que es fan més llargues qu’altres però en conjunt tot el món que creen, totalment desconcertant (vaig sortir pensant: què acabo de veure?) té un encant especial. Jo em quedo amb l’alegria, que és el que a mi m’ha transmès. Un conjunt de coloraines i de ritmes. També un sense sentit de barrejes entre cants, micròfons … Ell ball dels micros que van cap enrere espectacular, per mi el millor de tots. Els recursos molt repetitius son potser els que em van costar més.

El Peix Daurat és un testimoniatge dur i cru d’una noia que de molt jove ha viscut l’episodi de la bogeria, fins el punt d’internar-se al famós hospital de Sant Boi. El monòleg és una explicació de la seva experiència: des de les “bogeries” que experimentava fins a l’actualitat. Naixem boges o els traumes que hem viscut i borrat de la nostra memòria ens hi tornen? El trastorn és algo aïllat o tots en patim algun al llarg de la nostra vida? És un monòleg d’acceptació i valent. Trencador amb els estigmes de la societat sobre què és la bogeria, qui son els bojos, com ens els imaginem… Ho fa des de la narrativa sincera i sense entrar en el […]

Una de les coses que més gràcia ens fa als humans és veure algú cagar-la i patir una vegada i una altra. El riure és la manera natural que tenim d’alliberar tensió i relaxar-nos enviant un missatge al nostre cos de que tot està bé, que el dolor el carrega un altre. Al teatre i al cinema, la comèdia que exagera la violència física té un nom: slapstick. Grans figures com Charles Chaplin, Buster Keaton o Harold Lloyd van popularitzar la comèdia de plantofades, una garantia de diversió on, com més grossa la fan, més riure provoca. Cops, castanyots, comiats, plantades amoroses, caigudes des de terrats, electrocutacions bestials… Aquesta és només una petita mostra de la divertida tortura que patirà […]

Ja fa anys que en el teatre català han aparegut les realitats paral·leles, els viatges quàntics o diverses versions del multivers. Ja no hi ha por a acostar la ciència ficció als escenaris, i la veritat és que en ocasions el tema s’ha arribat a sofisticar amb escreix. La viatgera és una peça petita, fins i tot modesta, dins d’aquesta mena de subgènere. Tot i així, no podem subestimar el seu encant ni la seva habilitat per tenir-nos enganxats a uns personatges que lluiten per somnis quasi inabastables. L’escriptora que necessita un altre èxit per seguir essent la gran autora que tothom creu; l’amiga de joventut que arriba per proposar un disbarat; l’editor que pot arribar a perdre els nervis […]

Encara tinc al cap les llevadores de la inquietant Allà lluny hi ha una caseta, de Jordi Casanovas, tot i que haig de dir que allò era tota una altra història… De fet, l’obra que ens ocupa ara és l’adaptació d’una novel·la de l’islandesa Audur Ava Ólafsdóttir, on retrata les experiències de dones que dediquen o han dedicat les seves vides a ajudar a que altres arribin al món. L’autora reflecteix la bellesa d’aquesta professió i a la vegada ho lliga amb la natura salvatge i ferotge, que precisament a Islàndia no és pas poca cosa. El resultat és un text bell que, malgrat tot, troba les seves resistències al passar al llenguatge teatral. La dramatúrgia d’Anna Maria Ricart és […]

A vegades seguir la tradició familiar, en quant a la vocació, comporta connectar en certa manera amb els i les avantpassats i seguir tenint-los a prop, tot i que ja no hi siguin. Els seus consells i les seves paraules, aquelles que moltes vegades no tenien sentit, potser amb el pas dels anys van agafant cos i enteniment. Continuar amb aquest contacte després de molts temps i sentir que encara t’acompanyen és reconfortant i necessari. A La veritat sobre la llum Anna Maria Ricart adapta la novel·la d’Audur Ava Ólafsdóttir que té com a protagonista a una llevadora que treballa a l’hospital de Reykjavík i ha assistit a gairebé 2.000 parts. Ha seguit amb la vocació de la seva tieta, […]

Magatzem d’Ars recupera el clàssic de Terra Baixa per representar-lo a la Sala Ars. Es tracta d’una adaptació d’Albert Pueyo que ha aconseguit resumir en una hora i poc el clàssic d’Àngel Guimerà mantenint l’estructura original que fa avançar la història de forma molt orgànica. Tot i que es tracta d’una sala petita, han creat una escenografia molt ben adaptada a l’espai i, sobretot, ideal per l’ambientació de l’època. Així i tot, el pes d’aquesta obra recau en el repartiment dels intèrprets. En general, tots i totes interpreten uns personatges que intencionen molt bé tot allò que diuen i que et fan entendre a la perfecció un clàssic que sovint costa d’interioritzar. Concretament, Adriana Carpi, que interpreta a la Marta, […]

Aconseguir encaixar i formar part de la societat a vegades comporta renunciar a parts essencials d’una persona. La decisió de deixar enrere qui s’és o allò que distingeix per no sortir-se de la suposada “normalitat” ajuda a construir un món homogeni que menteix i rebutja a qui s’oposa a deixar-se perdre. Clàudia Cedó dirigeix i escriu Fantàstic Ramon, que s’endinsa en un poble petit on tots els veïns i veïnes es coneixen des de sempre i conformen una comunitat que s’entén a la perfecció. Tot canvia quan la Clara i en Josep tenen el seu fill Ramon que té una peculiaritat: és un nen de drap. Llavors comença una travessia per la mare i el pare que veuen com el […]

Aneu-hi. Son masses coses: creativitat, text, missatge, interprets,naturalitat… Son 6h d’obra que tenint en compte que jo m’agovio bastant en espais tancats només vaig sortir una vegada per respirar (es permet !!). És cert que son 6hores que demanen estar despert per la profunditat dels textos que son molt bons i intensos també. Potser es podria anar rebaixant una mica a moments per poder estar atents tota l’estona. La posada en escena, el vestuari o “no-vestuari”, la vulnerabilitat i la viscelaritat … tot plegat en fan una obra d’art. És preciós de veure. Una aposta arriscada però els aplaudeixo per fer un espectacle de 360º. Els hi desijto molta sort trobant altres espais en els que se’ls hi permeti presentar […]

És una molt bona notícia que el primer text i muntatge de Roser Vilajosana (a qui fins ara coneixíem la seva feina com a actriu) sigui tan reeixida com aquest L3 Fontana que podem veure a la Beckett. És important que cada generació es pregunti com aborden les relacions de parella, les separacions, l’enamorament… Vilajosana presenta uns personatges que han assumit uns clixés i uns comportaments, sovint estereotipats. Uns personatges que han interioritzat maneres de fer pròpies dels models que les sèries o el cinema ha transmès amb força efectivitat. Així doncs, la parella protagonista (Artur Busquets i la pròpia Roser Vilajosana) d’L3 Fontana és fàcilment identificable en la quotidianitat de cadascun dels espectadors com als mil·lennials que tots coneixem, […]