Recomanacions

Sempre que vaig a veure un Joan Pera, tal com anomeno les obres en què actua, penso que li hem d’estar molt agraïts per tot el que ens ha donat. Sempre vull dir-li “moltes gràcies, Joan Pera”. Moltes gràcies per haver-nos compartit la teva saviesa, els teus dots interpretatius, per donar-nos tantes estones de somriures (a estones, també de riures) i sobretot moltes gràcies per la teva generositat. En aquesta ocasió, en l’obra dirigida per Daniel Anglès, Joan Pera representa tots els papers de l’auca d’un clàssic, “El conte de Nadal”, de l’escriptor Charles Dickens, una obra voluminosa, pensada per a adults, que comença amb una frase mítica en el món de la literatura: “En Marley era mort”. Concretament, en […]

Per escoltar una i altra vegada l’actor Ramon Madaula representant Jaume I, recomano l’obra “Conqueridors”, que ell mateix ha creat, i que dirigeix Josep Maria Mestre. Li acompanyen molts altres intèrprets, Moha Amazian, Xavier Bertran, Roger Coma, Tilda Espluga, Mònica Glaenzel, Ramon Madaula i Vanessa Segura, tots destacables, però cap en l’altura interpretativa de Madaula. Tot comença a l’escenari en què es roda una sèrie basada en la vida del rei Jaume I, quan l’actor que el representa, Roger Coma, comença a tenir visions amb el Jaume I veritable, representat per Ramon Madaula. A partir d’aquí comença una acció, esquitxada d’escenes simpàtiques, entretingudes, i que potser han estat posades perquè l’estudi del català antic i les investigacions històriques sobre la […]

Aquest any es commemora el 50 aniversari de la mort de Pau Casals i és per aquest motiu que durant aquest any s’han programat diferents actes i espectacles en honor a ell. Concerts, xerrades i espectacles, com Un concert a la Casa Blanca, una obra de teatre que es va estrenar al Teatre Àngel Guimerà del Vendrell, lloc de naixement del violoncel·lista, i que després de fer gira per més d’una trentena de poblacions catalanes, arriba al Teatre Gaudí, on culminarà la temporada teatral. Un concert a la Casa Blanca és una obra escrita pel periodista Jordi Roger, dirigida per Llorenç Rafecas i interpretada per Mingo Ràfols, molt convincent en el paper de Pau Casals, Roc Esquius com a president Kennedy i […]

A tots ens resulta dolorós veure com els anys passen i el potencial del nostre futur s’esvaeix. Sobretot, quan un hi ha posat esforç i ganes. En el món del teatre – com va dir un company meu – el lloc natural d’una obra és al fons d’un calaix. A no ser que guanyis un premi Born. I potser així tampoc; ho saben bé la Cristina (Cristina Terzi) , el Xavier (Xavier Alomà) i el Jordi (Jordi Ciurana), els protagonistes de La millor obra que mai no veureu als escenaris catalans (picada d’ullet al Premi Born de Josep Maria Miró). En aquesta peça d’Ivan Andrade – acusadament, de ben segur, d’autoficció– ens capbussarem en les dificultats d’una companyia de teatre […]

Carme Portaceli torna a la literatura com a font narrativa per a adaptar les seves històries a l’escena, com ja va fer amb Mrs. Dallowey o La casa de los espíritus; aquesta vegada també ho fa amb l’ajuda dramatúrgica d’Ana María Ricart, responsable de signar l’adaptació. El resultat són quatre hores d’obra (amb entreacte inclòs) ben estructurada i capaç de mantenir el ritme i l’interès, encara que hi hagi alguna escena que resulti una mica redundant o excessivament literària. La novel·la d’Almudena Grandes és un retrat de la grisa Espanya de la postguerra que intercala personatges reals i ficticis. L’eugenèsia o l’intent de modificar als altres perquè compleixin amb els nostres mandats i expectatives és transversal a la trama: Una […]

Mis padres y mis abuelos –y posiblemente también los tuyos, o quizás tú misma–  son protagonistas de esta obra, donde su directora, Carol López, saca a relucir la memoria txarnega que nos constituye a la mayoría de las que habitamos la periferia de una ciudad como Barcelona. Esto no es Jamaica indaga en las transformaciones de un contexto histórico muy concreto a través del retrato de dos generaciones que echan raíces en una topografía de extrarradio. Cada una lo hace como puede y bajo las distintas circunstancias que le ha tocado vivir: unos por elección propia y por necesidad; a otros les viene dado. Los personajes que nos presenta deberán construirse una identidad pratenca, que sostendrán con más o menos orgullo a […]

Anar al Teatre La Biblioteca, ubicat en una de les naus gòtiques de l’antic Hospital de la Santa Creu, un edifici civil del segle XV, és ja per si, una experiència màgica. Estèticament, l’espai és fabulós, però si a més a més, hi sumem una programació interessant i uns actors fantàstics, l’èxit és del tot assegurat. Filumena Marturano és l’obra més famosa de l’autor i actor napolità Eduardo De Filippo, escrita el 1946. Es va estrenar el 1946 al Teatro Politeama de Nàpols, ha estat traduïda a una vintena d’idiomes, se n’han fet dues versions cinematogràfiques i a casa nostra s’ha pogut veure representada al teatre en tres o quatre ocasions. De fet no és la primera vegada que l’ Oriol […]

La història interminable, el musical és una gran producció musical que transporta l’espectador a un món màgic. Un musical d’Iván Macías i Felix Amador, basat en el llibre escrit per Michael Ende, considerat, alhora, com un dels millors llibres de fantasia de la història. I que molts recordem per la pel·lícula que ens va fer somiar en un món fantàstic. S’ha de dir que des del primer moment entrem en el món fantàstic de Fantasia. Podem gaudir de valent amb l’obra. Podem seguir a Bastian quan llegeix el llibre (tot i que veiem que li costa avançar el llibre passant les pàgines del mateix), com el món de Fantasia amb Atreiu i l’Emperadriu que vol rebre un nom. Però podem veure les diferents criatures fantàstiques que viuen en […]

Assistim al Teatre Goya a veure un vodevil. Ja ens podem treure del cap que anem a veure una classe d’història sobre el rei Jaume I el Conqueridor. Ramon Madaula s’ha posat en la pell del rei Jaume I en una sèrie televisiva, i veiem des d’un plató de rodatge tot el que succeeix. 3, 2, 1, acció! Aquesta comèdia té lloc en un plató de televisió on s’hi grava una sèrie històrica. És un rodatge esbojarrat, una producció audiovisual per a una gran plataforma. Està tot a punt,però l’actor principal, que fa de Jaume I, tot i haver-se documentat exhaustivament, no se’n surt, no troba el personatge, no aconsegueix una interpretació versemblant. I llavors s’apareix el fantasma del rei Jaume I […]

Ja tenim aquí una nova producció de la madrilenya Beon Entertainment, que després de l’èxit d’El tiempo entre costuras possiblement ens visiti amb més freqüència. Igual que passava en l’espectacle basat en la novel·la de María Dueñas, o en l’encara aquí inèdita El médico, la producció no escatima en res… encara que a vegades es vulgui arribar més enllà d’on realment es pot. En el cas de La historia interminable, el món de Fantasia admet tot el que vulgueu… i més. No hi falten animatronics, trucs de màgia, efectes de foc, aigua i llum, fossars per tot l’escenari, efectes de vol, tota una gran varietat de coses que cauen a platea, etc. No hi ha ni un moment de descans, […]

La por acostuma a paralitzar a les persones, a no voler seguir endavant, a témer construir relacions o no atrevir-se a provar coses noves. Moltes vegades aquest sentiment prové d’alguna experiència desada al calaix de la memòria. A vegades simplement cal un element per trencar aquesta petita capa que ajuda a créixer i enfrontar-se a tot el que vindrà. Un llibre i la història que narra poden ser-ne el detonant. Ja era difícil escollir La historia interminable per fer-ne una obra de teatre, però fer-ne un musical? Podria semblar impossible, algú s’hi havia d’atrevir. A aquesta obra s’hi pot arribar patint perquè sobrevola per la memòria la pel·lícula de 1984, basada en la novel·la original de 1979. Per algú que […]

La carrera de Ramon Madaula com a dramaturg sempre ha anat lligada a la comèdia costumista (Adossats, Els Brugarol), encara que de tant en tant li agradi tirar de personatges històrics (Buffalo Bill a Barcelona, Conqueridors o la propera Els Buonaparte). Però també en aquests casos el to és de comèdia, o en algun cas fins i tot de paròdia.  L’humor de les seves obres acostuma a ser planer, directe i no amaga mai un caràcter popular que marca completament la seva faceta d’autor. Conqueridors, amb una trama televisiva i una altra de pseudo-històrica, adopta el format de la sitcom i satiritza el món de les sèries des de dins. Això li va prou bé en un principi, i fins […]

The amateurs company han creat un producte teatral molt actual. Sorprèn que un tema tan punyent i preocupant per tots aquells professionals del món del teatre que hi deixa la il·lusió, el temps i la vida sense massa reconeixement ni ajuts econòmics no s’hagi tractat en profunditat (que jo sàpiga) a les escenes teatrals. Ivan Andrade i Clara Bes són els fundadors d’aquesta companyia i, a demés de “Partícules Paral·leles”, han estrenat obres de teatre a BCN i tractat altres temes preocupants de l’actualitat. Tots ells són espectacles de creació i per tant, coneixen bé les dificultats d’una companyia independent per tirar endavant qualsevol projecte. En aquesta obra fan moltes al·lusions als directors de les grans sales de teatre de […]

Loco Amoris és el segon espectacle de la companyia emergent La Bella Otero. El projecte neix d’un impuls creatiu arran d’una realitat compartida de manera separada: una relació a distància. Els dos intèrprets de l’obra, Aquesta obra l’he vist al Teatre de l’Aurora. Emma Arquillué i Pablo Macho Otero (també autor del text) van viure en primera persona durant dos anys aquesta situació. Partint d’aquesta vivència concreta, el projecte porta la reflexió cap a un lloc tan ampli i extens com és l’amor en el segle XXI. L’interessant era agafar les experiències més profundes. Una parella. Tu i Jo. Jo me’n vaig a estudiar a París. Tu et quedes a Barcelona. Reflexiona sobre la parella, la distància i dels sentiments de cada individu en les diferents […]

A tocar del 25N, Dia Internacional contra la violència envers les Dones, a la Casa Elizalde es va programar Tómbola, un espectacle de la Cia Gespalka’p amb dramatúrgia i direcció de Maria Ramírez que es va estrenar el juliol de 2023 al Teatre Eòlia i per temes d’agenda no hi vaig poder anar. Tómbola ha estat guanyadora del Premi Mostra’T 2022 de la Sala Sandaru al millor espectacle; millor actriu per Laura Dorca i millor direcció per Maria Ramírez. També ha estat nominada com a Millor Espectacle Musical de Proximitat als V Premis Teatre Barcelona 2021-2022; i a Millor Musical de Petit Format als Premis Teatremusical.cat. La vida es una tom, tom, tómbola la vida es una tom,tom, tómbola de luz y de color… De llum i de color? No pas […]