Europa Bull

No és estrany veure, de tant en tant, espectacles europeus que analitzen l'actualitat política o determinats aspectes de la societat des de la sàtira. Ara em venen al cap Ubu Roi o Belgian Rules, però hi ha molts més exemples. com ara aquell esperpèntic Concours européen de la chanson philosophique. A casa nostra, però, costa més trobar aquest tipus de format, i és per això que Europa Bull va suposar una agradable excepció en el moment de la seva estrena (finals del 2019) i ho segueix suposant a l'actualitat. Desgraciadament, aquell teatre polític que feien Els Joglars ara ja fa uns quants anys ha quedat quasi oblidat per a molts...

L'espectacle de Jordi Oriol reuneix a representants de diferents països en el Comitè de Cultura de la Comunitat Europea. Busquen la celebració adequada per treure ferro a un assumpte ridícul que, un cop més, ho ha empastifat tot: la vaca Penka ha travessat la frontera de Sèrbia sense papers veterinaris i ara el vell continent es planteja si cal executar-la o no, tot i estar prenyada. Un bon punt de partida per veure la inoperància, les mesures absurdes i un passat històric -potser més actual del que sembla- carregat de conspiracions i interessos creuats. Tot plegat, metàfora i simbologia... a la que també s'uneix una mica de mitologia grega. I és que no cal oblidar que Europa era una jove fenícia que va ser violada... oh casualitat, per un toro.

Oriol utilitza tot el que té a l'abast per fer un espectacle distret, a estones un pèl allargat, però quasi sempre interessant. Hi ha molt de teatre físic, molts jocs de paraules -marca de la casa- i un sentit de l'humor tirant a absurd que potser no funciona tota l'estona... però que dona moments únics. En definitiva, un muntatge grandiloqüent, punyent (o almenys aquesta és la intenció) i sobretot necessari.

 

Malgrat que, en algunes ocasions, sembli que no gaudeix d’un gran prestigi crític, la comèdia és un gènere ampli i versàtil que pot arribar a denunciar certs estaments amb una contundència que, en canvi, el drama i la tragèdia, molt sovint, no es poden permetre. En aquest sentit, Europa Bull és una sàtira política de primera categoria: absurda, enginyosa, ridícula i malvadament divertida. L’espectacle fa una paròdia del fracàs del projecte europeu (avui més qüestionat que mai) i de la seva impossibilitat de resultar útil més enllà de simbologies banals o interessos econòmics particulars. Amb dramatúrgia i direcció de Jordi Oriol, el muntatge és un seguit de gags que poden recordar l’humor dels Monty Python, Tricicle o sèries com Allo, allo o The Thick of It. La barreja d’intel·ligència, mala llet i la simplicitat més infantil converteix el producte en una arma de gran potència que acaba amb tot allò contra el que decideix disparar. No tots els seus gags resulten igual de brillants i, com a tot espectacle d’esquetxos, és un pèl irregular. Malgrat això, compleix amb gràcia i efectivitat els seus objectius, fa passar una molt bona estona i deixa sobre la taula una sèrie d’interrogants que haurien de servir per què ens qüestionem, tots plegats i d’una vegada, un bon grapat de coses, en realitat, ben serioses que, potser, hem estat ignorant durant massa temps.

 EUROPA BULL és una proposta de Jordi Oriol i Indi Gest, un muntatge a partir del mite d'Europa, que es va estrenar ahir dijous dia 28, després del seu pas per Temporada Alta a El Canal de Salt.

La temporada 2017-2018, la Schauspiel Stuttgart va convidar el Teatre Nacional de Catalunya a participar en el festival The Future of Europe. EUROPA BULL, d'Indi Gest, va ser creada expressament per a l’ocasió i va formar part d’una creació col·lectiva amb altres teatres titulada A trip through Europe. L'obra, originalment amb el títol EUpheMyth, es va estrenar en una peça de 20 minuts i va aconseguir un reconeixement unànime per part del públic.

El projecte, guanyador del Premi teatral Quim Masó 2018, proposa exposar de forma poètica i elegant, però també amb humor, les pors i queixes com a europeus desemparats. L’obra actual és l’evolució d’aquella primera peça.

L'autor i director, Jordi Oriol, creu que «Europa està a punt de petar, Europa bull i molt. Sembla una olla a vapor» i a l'obra tracta sobre l'eufemisme que suposa creure encara en la Unió Europea davant la inoperància o ceguesa dels òrgans i institucions europees enfront de les injustícies que es viuen als països membres, i més concretament, en veure la resposta o manca de resposta a la situació viscuda a Catalunya des de la tardor de 2017,  la pèrdua de llibertats i la manca de separació de poders dins de l’Estat Espanyol.

Sasha Agranov, Joan Carreras, Anna Ferro, Olga Onrubia, Carles Pedragosa i Karl Stets interpreten aquest muntatge "sobre una Europa que va ser raptada per un toro blanc i que ara se n'adona que no ho sabrà domesticar mai". El títol de la proposta, doncs, no només fa referència a "l'ebullició" d'Europa sinó també al brau que la va raptar i violar.

La llegenda explica que Europa era una jove fenícia que va ser raptada per un déu de l’Olimp amb aspecte d’enorme toro.

Jordi Oriol (Barcelona 1979), actor, músic, dramaturg i director ha escrit i dirigit més d'una quinzena d'obres, de les que recordem “Se’ns n’ha anat el Santos al cel” (TNC 2019), “Ausencias” (La Seca 2018), “Esquerdes, parracs i enderrocs” (TNC 2017), “L’empestat” (La Seca 2016) entre d’altres.

L'espectacle és multidisciplinari, amb un llenguatge escènic "marca de la casa" on conviuen la paraula, la música, el moviment, la dansa i un continuat joc escènic que converteixen les interpretacions dels sis actors en un esbojarrat canvi de personatges, donant pas a escenes hilarants.

Funcionaris de diferents països constitueixen el Comitè de Cultura de la Comunitat Europea i han de fer alguna cosa, decideixen fer una celebració i els hi cal trobar el fet remarcable que han de celebrar. Una mirada crítica sobre els mecanismes de poder de la Unió Europea on els nostres representants no saben com enfrontar i solucionar els problemes. I a l'altra cara de la moneda, els treballadors d'aquestes institucions que se n'ocupen de la neteja, la seguretat, la intendència.....i que intenten sobreviure a les ordres dels que no saben cap on tirar.

Tot aquest plantejament barrejat amb un episodi real que va estar protagonitzat per una vaca anomenda Penka, l’estiu de 2018. Una vaca búlgara embarassada que va anar a pasturar a uns prats de Sèrbia travessant la frontera de la UE “sense papers veterinaris”. Un afer que va arribar a la Comissió europea per decidir si la vaca era o no condemnada a mort.

Una posada en escena que porta els actors al límit físic, un seguit d'escenes de denúncia que mostren l'absurditat de tot plegat i on es barregen episodis i personatges del nostre passat comú com Joana d'Arc, Robespierre i la revolució francesa, Brutus i Juli Cèsar, Napoleó, .....

Si hem de posar un "però", potser a l'inici vam trobar un excés de "foscos", per canviar d'escena, i també un ritme excessivament lent i repetitiu..... però ai las!!!, tot té la seva justificació, i ho entenem posteriorment en veure el desenvolupament de l'acció....

... i és que la proposta va incrementant el ritme de les escenes i de la seva absurditat;    ara recordem per exemple, l'entrada de la "Vella Europa", l'escena dels vells i sobretot l'escena final, que ens va semblar esclatant, brutal i apoteòsica.

Tots els actors al llindar de l'excel·lència, destacant Carles Pedragosa i Joan Carreras que mostren una vis còmica al·lucinant.

Magnífica proposta que estarà al TNC fins al dia 15 de desembre. Hem gaudit tant d'aquesta meravella, que segurament intentarem repetir. Amb això us ho diem tot!!!

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ