Teatre Nacional de Catalunya

Després d’haver estrenat Hamlet.01 i d’haver portat arreu del territori el primer acte de l’obra de Shakespeare, Sergi Belbel i Enric Cambray ens proposen Hamlet.02 per seguir sorprenent el públic mentre analitzen el segon acte de Hamlet.

Belbel ha reconvertit una de principals tragèdies en un veritable exercici d’Stand-up comedy a través de la figura del monologuista que narra i comenta al públic el que va succeint durant l’obra. Enric Cambray és qui porta tot el pes de l’espectacle i qui interpreta tots i cadascun dels personatges, entrant i sortint constantment de la ficció mentre analitza aquest text universal amb molt d’humor per poder arribar fins al fons de la qüestió.

Amnèsia és una comèdia del dramaturg argentí Nelson Valente sobre les dificultats d’entendre’s en el si de la família. Amb un humor negre i corrosiu, l’autor i director argentí ens planteja un tema delicat però inevitable: I ara, qui cuida la mare?

El jove dramaturg Oriol Puig Grau (Karaoke Elusia) ens explica la història d’en Guillem durant la nit en que pren consciencia de les fòbies i els prejudicis que l’han acompanyat des de sempre.

Una nit que esdevé moltes nits alhora. Una obra sobre sentir-se a gust en l’amistat, l’amor, la identitat sexual i la llibertat individual.

Els contrabandistes de llibres de Darayya és un espectacle que dona fe de la violència exercida des del poder per aturar la imaginació i la vitalitat d’un poble, en privar-lo de llegir i pensar. Un acte de resistència col·lectiva contra el règim i la censura. Un projecte de la companyia Dau al Sec sota la direcció d’ Iban Beltran.

L’aranya, una de les darreres obres per descobrir del teatre de Guimerà, arriba en una producció del TNC amb dramatúrgia i direcció de Jordi Prat i Coll, el qual s’aproxima al clàssic des d’una mirada molt personal. Guimerà retrata una època en què els desitjos més ocults lluiten constantment contra la pressió social.

L’aranya, una de les darreres obres per descobrir del teatre de Guimerà, arriba en una producció del TNC amb dramatúrgia i direcció de Jordi Prat i Coll, el qual s’aproxima al clàssic des d’una mirada molt personal. Guimerà retrata una època en què els desitjos més ocults lluiten constantment contra la pressió social.

Les jours de mon abandon és una adaptació de la novel·la d’Elena Ferrante. L’actriu i directora d’escena Gaia Saitta encarna la protagonista d’aquesta història, acompanyada dels seus fills i del seu gos.

Què ens fa presoneres? Les lleis? Els prejudicis? La història? La mirada dels altres? Marie, la roja, amb dramatúrgia de Carles Mallol i direcció d’Ester Villamor, ens permetrà descobrir la faceta teatral de Rosa Maria Arquimbau, una de les escriptores catalanes més trepidants del segon terç del segle XX.

Suite nº4. Do not disturb,amb dramatúrgia i direcció de Jordi Oriol, és la nova creació d’un col·lectiu de dansa-teatre que trepitja escenaris internacionals i que ha aconseguit un prestigi indiscutible.

HOTEL col·lectiu escènic és un col·lectiu que funciona com l’estructura d’un hotel que va transitant per diferents habitacions en forma d’espectacles i en què l’hoste sempre és qui s’encarrega de la direcció, tot obrint la possibilitat d’explorar noves disciplines artístiques a partir del llenguatge principal de les seves creacions: la dansa i el moviment.

Alícia en un món real és una història de la Cia. La Briana, sobre dones, creada per dones, dirigida per dones i interpretada per dones que han viscut de prop la lluita diària contra un càncer de mama.

L’Alícia haurà de travessar el mirall per trobar-se amb ella mateixa.

Victoria Szpunberg és una autora d’una gran sensibilitat artística que, acompanyada per Albert Pijuan, estrena per primera vegada a la Sala Gran del TNC. Ho fa amb La tercera fuga, un text de ficció a partir de fets reals de la seva història familiar. Clara Segura encapçala el repartiment d’aquesta èpica història que travessa tres generacions i diversos continents.

Glòria Balañà dirigeix una de les obres més punyents d’Alice Birch, una de les veus contemporànies més interessants de la dramatúrgia europea. Amb una escriptura poètica i sorprenent, l’autora ens presenta a Anatomia d’un suïcidi la pervivència d’un llegat dolorós per via matrilineal. Fins a quin punt estem condicionats per l’herència o som terriblement lliures davant del propi destí?

Passat, present i futur ressonen a la vegada.

Hannibal de Michael De Cock i Junior Mthombeni és una òpera contemporània de creació que reinterpreta Dido i Enees del compositor Henry Purcell. Una metàfora de totes les guerres que es lliuren avui en dia en un món sempre can­viant i esfereïdor.

Hannibal és una coproducció del KVS i el TNC que arriba a Barcelona després de la seva estrena a Brussel·les.