Gola és un espectacle que parteix de la idea de la gola entesa com a necessitat i vici d’engolir en excés tot allò que desitgem o que ens fan desitjar. És una proposta que vol incloure diferents llenguatges interpretats per un sol actor, l’Oriol Pla.

Després d’haver estrenat Hamlet.01 i d’haver portat arreu del territori el primer acte de l’obra de Shakespeare, Sergi Belbel i Enric Cambray ens proposen Hamlet.02 per seguir sorprenent el públic mentre analitzen el segon acte de Hamlet.

Belbel ha reconvertit una de principals tragèdies en un veritable exercici d’Stand-up comedy a través de la figura del monologuista que narra i comenta al públic el que va succeint durant l’obra. Enric Cambray és qui porta tot el pes de l’espectacle i qui interpreta tots i cadascun dels personatges, entrant i sortint constantment de la ficció mentre analitza aquest text universal amb molt d’humor per poder arribar fins al fons de la qüestió.

Després d’adaptar amb èxit de crítica i públic La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda que es va poder veure a la Sala Gran del TNC, Carlota Subirós s’envolta d’un equip de luxe per acostar-se a dos grans mites: Èdip i Antígona.

Eline Arbo, directora artística de l’Internationaal Theater Amsterdam, adapta el clàssic de James Baldwin: Giovanni’s Room. La peça explora temes com la sexualitat, l’homofòbia interioritzada i la pressió social, plantejant la pregunta: pots sentir-te com a casa si no et permeten ser tu mateix?

La Cordero i el seu exèrcit és l’espectacle que tanca la trilogia Soroll, vanitat i alcohol, una trilogia que parla sobre l’apocalipsi interna i personal de Sol Picó, una apocalipsi grotesca i kitsch.

Un espectacle de creació amb la fusió de ballet clàssic i flamenc tan característica dels treballs de Sol Picó.

La ballarina i coreògrafa catalana Lali Ayguadé ha treballat amb companyies i coreògrafs de renom com l’Akram Khan Company, Hofesh Shechter i La Veronal, entre d’altres. La seva obra fusiona el moviment amb elements teatrals i combina una forta fisicalitat amb un llenguatge escènic poètic i universal. Ara presenta Inestable.

Séverine Chavrier, actual directora de la Comédie de Genève i coneguda del TNC per la seva destacada Ils nous ont oubliés, s’enfronta a l’univers de William Faulkner amb una adaptació lliure de la monumental Absalon, Absalon! Una narració èpica a quatre veus que recorda les tragèdies gregues i amb una posada en escena que combina joc teatral, vídeo, música en viu i dansa.

Pau Carrió dedica la seva nova creació a Margaret d’Anjou: la reina lloba. És un dels personatges més citats a les obres de Shakespeare, sempre pivotant al voltant dels grans protagonistes masculins (Enric VI, Ricard III) però, en canvi, no compta amb una obra pròpia.

La reina lloba és un personatge que s’embruta, que lluita, que estima, que esgarrapa, que guanya i que perd.

Després de Mrs. Dalloway de Virginia Woolf i de Madame Bovary de Flaubert, Carme Portaceli i Michael De Cock se centren en el personatge de Maria Magdalena, el símbol –amb diferència– de les dones esborrades al llarg de la Història. Li donen la importància que mereix, i que mereixen tantes i tantes dones, convertint aquest relat bíblic en màgic.

Tots tenim dret a ser mirats i admirats. Actors i actrius amb diferents capacitats pugen a l’escenari per fer visible la diferència. Una brillant imperfecció (o mort d’un pianista) és una proposta de dansa teatre de Vero Cendoya amb dramatúrgia d’Israel Solà.

Manuel Dueso escriu i dirigeix Jambo Bwana per explicar l’existència des d’allò que volem tapar i no del que ens plau mostrar. Una exploració de la sororitat, la violència de gènere i el desig de llibertat enmig d’un món deshumanitzat. Amb Montse Germán, Antònia Jaume, Àurea Márquez i Usu Tambadou.

Los nuestros reflexiona sobre la família com a idea per repensar què significa pertànyer. La dramaturga i directora Lucía Carballal presenta un consistent drama sobre una família sefardita que versa sobre la memòria.

La violència sobre el cos de les dones, la paternitat i la possibilitat de redempció conjuguen aquesta meravellosa partitura de versos. La corona d’espines, obra teatral en vers de Josep Maria de Sagarra, amb direcció de Xavier Albertí, recupera i redescobreix un dels grans textos del nostre patrimoni teatral.

Sis joves pugen a l’escenari per interpretar Tarsius, un text escrit per Lara Díez Quintanilla i dirigit per Ferran Carvajal. Ningú ens ha ensenyat a parlar de la mort. Ens han dit que el suïcidi és tabú. Però, si no es pot dir, com es pot entendre? I si no es pot entendre, com es pot evitar?

La filla de l’aire és un espectacle escrit i dirigit per Raimon Molins, que recupera i reivindica la fascinant figura de Roseta Mauri, estrella catalana de la dansa internacional. Una producció del TNC i la Sala Atrium aposta per la dramatúrgia contemporània i ens convida a descobrir una icona oblidada del patrimoni artístic català.

Uns personatges perduts i confosos intenten sobreviure enmig de la corrupció i la impunitat. Boira és l’obra magistral de Lluïsa Cunillé, una de les veus en actiu de major trajectòria de la dramatúrgia catalana contemporània, que explora els límits de la solitud, el desig i la memòria en un paisatge difuminat per la incertesa.

Una fantasia d’imatges, gestos i cossos a partir de la novel·la més enigmàtica de Mercè Rodoreda: La mort i la primavera. La companyia de dansa La Veronal presenta un espectacle de gran format a partir del llibre de que utilitza l’horror i el fantàstic per parlar del real.

Marcos Morau i La Veronal, companyia de dansa de gran projecció i prestigi internacionals, s’endinsen al fosc imaginari de Rodoreda per construir una al·legoria sobre la llibertat creativa, el compromís social i l’art com a salvació i refugi.

La mort i la primavera obrirà temporada a la Sala Gran després d’estrenar-se a la Biennal de Venècia.

Caperucita en Manhattan és un espectacle amb adaptació i direcció de Lucía Miranda. Un conte per transitar a la maduresa. Aquesta maduresa de fer front a situacions difícils, no només el pas de l’adolescència a l’edat adulta.