Gran Teatre del Liceu

Un concert amb els solistes de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Una combinació única de música i poesia que destaca per la seva virtuositat i riquesa. Amb obres d’Hugo Wolf, F. J. Haydn i B. Britten.

En el marc del 25è aniversari del Petit Liceu, el Foyer del Gran Teatre del Liceu acull un espectacle nou que ens endinsa en un univers sonor que només un cor d’òpera com el del Gran Teatre del Liceu pot oferir. Una experiència sensorial que posa en relleu la veu humana com a instrument capaç de commoure i unir.

Le nozze di Figaro de Wolfgang Amadeus Mozart se’ns mostra com un monument extraordinari, sense comparació. Una partitura genial i plena de girs imprevisibles que respon al principi de les unitats del teatre clàssic: unitat de lloc (el castell del Comte, a prop de Sevilla), de temps (segle xviii) i d’acció.

Bestiari és un àlbum musical a partir de les noves creacions de Benet Casablancas, Ferran Cuixent, Raquel García-Tomàs, Albert Guinovart, Ramon Humet, Joan Magrané, Marian Màrquez, Marc Migó, Hèctor Parra i Fabià Santcovsky.

A partir de textos d’Enric Casasses, poeta en residència del Liceu durant la temporada 2025-2026, i amb l’ajuda de l’obra de Joan Jonas, es proposa la creació d’un bestiari contemporani per redescobrir una visió del món on tot és imbuït de significat, on la natura és sagrada i la imaginació, il·limitada.

Juntament amb una sèrie de compositors més destacats —que crearan una obra per a l’ocasió— i els intèrprets del país, serem testimonis d’aquesta creativitat i del nostre desig persistent d’entendre i donar sentit al món. Una proposta que ens convida a (re)connectar amb la meravella, a veure el món no només com un lloc d’estudi, sinó com un espai de poesia i misteri.

La Torre dels Somnis és un espectacle de gran format que combina l’òpera amb el circ i la poesia a través de la música de Puccini, de la mà del director d’escena Lluís Danés.

Acis, Galatea i Polifem (HWV 72) és una de les obres més destacades de Georg Friedrich Händel, composta l’any 1708. Aquesta obra, que es pot considerar un oratori dramàtic, es basa en la mitologia grega (compilada al llibre Metamorfosis, d’Ovidi) i explica la història d’amor entre el pastor Acis i la nereida Galatea, així com la gelosia i la venjança del ciclop Polifem, un ciclop que, consumit per la ràbia, posa fi a la vida d’Acis. Reflex de les passions humanes extremes, la música de Händel s’utilitza magistralment per expressar l’amor, el desig i la tragèdia.

Amb la comèdia satírica d’un poeta desencisat com a punt de partida, una gran de la performance convida a trencar la jerarquia de públic i performers a la captura del “bicho” del nostre temps.

Any 1893: Verdi, amb 80 anys, assisteix a l’estrena de Falstaff a la Scala. Com a gran esdeveniment, entre el públic hi ha la princesa Letizia Bonaparte i els compositors d’òpera italians Pietro Mascagni i Giacomo Puccini. El mateix compositor va sortir a saludar a l’escenari ovacionat al final de cada acte.

Només un geni de l’alçada de Giuseppe Verdi es podia acomiadar de la lírica exclamant amb sarcasme i sornegueria “Tutto nel mondo è burla”: la moralitat final d’aquesta comèdia agredolça en què el compositor mostrava una vitalitat extraordinària i una modernitat sorprenent en la seva estructura musical.

Una vetllada única en què Josep Pons culminarà 14 anys de dedicació i entrega com a director d’orquestra al Liceu. El repte de donar vida a una Vuitena supera el de qualsevol altra obra simfònica.

Després d’aquests anys al capdavant de l’orquestra i el cor del Gran Teatre del Liceu, posa el punt final a aquest magnífic episodi musical, després de transformar les formacions i deixant un segell propi. Aquesta aclaparadora Simfonia dels mil, una de les grandíssimes obres de tots els temps, serà un emocionant coronament d’aquesta història d’amor.

El Liceu inaugura temporada amb un repartiment excepcional liderat per Anna Netrebko i Anna Pirozzi en el paper d’Aida, juntament amb Yusif Eyvazov i Piotr Beczała com a Radamès. Una obertura de luxe per donar vida a una de les òperes més monumentals de Verdi, presentada en una producció impactant de l’artista iraniana Shirin Neshat, que converteix Aida en «un ritual visual en què la bellesa i el conflicte dialoguen constantment».

La Jove Aïda ens ofereix una reinterpretació de l’emblemàtica Aida de Verdi amb arranjaments musicals que combinen l’essència de l’òpera original amb noves composicions. Explorant la permeabilitat dels límits entre realitat i ficció, la dramatúrgia de La Jove Aïda, ens situa en un món virtual en el qual, l’Aina, la jove protagonista d’aquesta història, es farà seus els conflictes i les emocions dels personatges de l’òpera de Verdi i ens portarà a reflexionar sobre què té de real el que vivim en les ficcions i què té de fictici el que vivim en la realitat.

Amb I Capuleti e i Montecchi, Bellini proposa una mirada renovada del mite de Romeu i Julieta i converteix l’amor en un gest quasi sacríleg davant un món marcat per l’orgull i la violència. La producció d’Adrian Noble per a La Scala de Milà arriba al Liceu amb la direcció musical de Riccardo Frizza i les veus de Lisette Oropesa i Raffaella Lupinacci, dues referències del bel canto actual.

En un escenari en què la llum i la foscor es confonen, el Requiem de Verdi pren forma amb una intensitat que desafia els límits del que és sagrat i el que és sacríleg. Aquest concert promet ser, sens dubte, el Requiem del segle, una experiència que transcendeix el temps i la tradició. Amb solistes extraordinaris que personifiquen l’expressivitat dramàtica de l’obra, cada mot i cada frase musical es converteixen en un diàleg entre la vida i la mort, entre la pietat i la transgressió.

Trencanous-Jazz és una proposta de titelles i jazz per explicar la fantàstica història d’El trencanous.

Trencanous-jazz recupera els elements més icònics del conte de Hoffmann per oferir-nos un viatge oníric i ple de fantasia en què les melodies més màgiques del ballet es reinventen des de l’elegància i la llibertat del jazz.

Aquesta producció compta amb un ampli elenc de músics i ballarins que donaran vida a un espectacle ple de color, dinamisme i emoció.

Aquest programa, interpretat pels solistes de la mateixa Orquestra del Gran Teatre del Liceu, traça un arc de llum entre el classicisme i el romanticisme.El Divertimento KV 136 de Mozart irradia claredat i equilibri; el Concert per a oboè KV 314 desplega un diàleg d’elegància i virtuosisme, i la Serenata per a cordes de Dvořák culmina el recorregut amb una calidesa lírica, d’arrel popular i profundament humana. Un concert ple de gracilitat i claredat sonora.

El Liceu Brass Ensemble, format pels metalls de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu i amb la direcció de Matthias Höfs, proposa un viatge brillant per segles de música.

De l’arquitectura solemne de Bach i Händel al teatre sonor de Verdi i Wagner fins a l’elegància evocadora de Michel Legrand: un programa que celebra la potència expressiva, la noblesa tímbrica i la capacitat narrativa del so dels metalls.

Miralls es un espectacle de Miquel Gené que a través de la música i la dansa busca crear una experiència sensorial de connexió i proximitat amb els infants.

Aquest programa convoca identitats sonores diverses, unides pel batec del ritme i la memòria cultural. Les Cinc danses gregues de Skalkottas destil·len l’esperit popular en un llenguatge modern i tens; l’estrena d’Albert Guinovart per a oboè i orquestra de cambra obre un espai de lirisme contemporani i introspectiu, i Las cuatro estaciones porteñas de Piazzolla, en l’arranjament de Desyatnikov, tanquen el recorregut amb una passió urbana, vibrant i atemporal. Un passeig pels caràcters de la música.

La clemenza di Tito de Wolfgang Amadeus Mozart és una òpera de passions intenses, teixida entre amor, traïció i perdó. La producció de David McVicar al Festival d’Aix-en-Provence destaca per la seva força visual i per un profund retrat psicològic dels personatges. Al capdavant, el mestre Jordi Savall aporta una lectura d’una elegància i una profunditat poètica excepcionals. Amb una direcció transparent, incisiva i plena de colors, Savall revela tota la modernitat dramàtica de Mozart i reactiva l’energia moral que travessa aquesta obra.

L’escenari del Gran Teatre del Liceu acull el concert commemoratiu dels cinquanta anys del Teatre Lliure, una celebració que transcendeix l’efemèride per esdevenir un acte de memòria viva i de projecció col·lectiva. Respectant els valors fundacionals del Teatre Lliure, convoquem l’ànima de l’extinta Orquestra del Teatre Lliure i dels programes que van interpretar. Amb la direcció de Josep Pons, el fundador d’aquesta enyorada formació, aquest concert simbolitza la trobada entre dues institucions que han entès l’art com un espai d’exigència, risc i obertura constant.

Des dels seus inicis, el Teatre Lliure ha estat sinònim d’un esperit obert i plural, fidel al pensament de Fabià Puigserver, que va concebre l’escena com un territori compartit, lliure de jerarquies estètiques i atent a totes les formes de creació. Aquella idea radicalment contemporània —un teatre al servei de la comunitat, permeable a les tradicions i a les avantguardes— continua definint avui la identitat del Lliure i el seu diàleg amb la societat.

Celebrar cinquanta anys del Teatre Lliure és celebrar una manera d’entendre la cultura com a servei públic, com a lloc de trobada i de llibertat. En el marc del Liceu, aquest concert esdevé homenatge i continuïtat: una afirmació que l’esperit de Puigserver —obert, plural i radicalment viu— continua ressonant amb plena vigència.

“La música, aquest llenguatge universal, és la veu de la pau.” Amb aquestes paraules, Pau Casals va definir una convicció que va travessar tota la seva vida artística i humana. El Gran Teatre del Liceu li dedica aquest concert memorial, amb la direcció de Jonathan Nott, com a homenatge a una figura que va elevar la música a consciència moral i el gest artístic a compromís amb el món.

Casals no va ser només un dels grans violoncel·listes del segle xx, sinó també una veu ètica d’abast universal. Exiliat per fidelitat als seus principis, va entendre la música com un acte de responsabilitat, capaç de preservar la dignitat humana fins i tot en els temps més foscos. El seu llegat transcendeix la interpretació: és una manera d’escoltar, de resistir i d’esperar.

Quan l’hivern desplega la seva màgia i el fred es transforma en misteri, poques obres evoquen amb tanta intensitat l’esperit de la fantasia com El trencanous, de Piotr Ílitx Txaikovski.

Enguany, el Gran Teatre del Liceu acull el Badisches Staatsballett Karlsruhe, que presenta una lectura personal i refinada d’aquest clàssic universal. L’espectacle convida a un viatge pels somnis, en què la música i la dansa esdevenen ponts cap a un món d’il·lusió i bellesa intemporal.

El cor Infantil Amics de la Unió, juntament amb l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, ofereixen un concert molt especial sobre El conte de Nadal de Charles Dickens amb música d’Albert Guinovart.

La lectura musical que ha fet Guinovart d’aquesta obra ens submergeix en un univers de matisos i contrastos que il·lustren de forma magistral la narració i el caràcter dels seus protagonistes. La música al servei de les paraules.

Per la seva banda, Borja González, sobre una taula de llum artesanal i amb total sincronia amb la música i el text, va modelant la il·lustració amb sorra per evocar les diferents escenes i els diferents personatges de la narració. Art, delicadesa i precisió.

Amb un repartiment extraordinari –Pretty Yende, Ermonela Jaho, Carolina López Moreno, Freddie De Tommaso, Pene Pati, Kang Wang, Serena Sáenz, Sara Blanch, Andrzej Filończyk, Artur Ruciński, Carles Pachon i d’altres- i amb la direcció musical del mestre Giacomo Sagripanti, La bohème arriba al Liceu amb la intensitat d’una història que continua emocionant. La producció clàssica de Paolo Gavazzeni i Piero Maranghi, procedent del Teatro Regio di Torí, ens convida a descobrir un París íntim i ple de vida, on cada emoció s’encén amb sinceritat.

Per segon any consecutiu, i implantant-se com un concert tradicional d’Any Nou a casa nostra, l’Orquestra i el Cor del Liceu, amb Jonathan Nott com a nou director titular al capdavant, ens recorden que l’art sonor és potser la forma més pura de transcendència. Amb aquest esperit de comunió i esperança, el Gran Teatre del Liceu torna a celebrar-lo i reafirma així la voluntat de convertir-se en una referència del calendari musical, un ritual contemporani en què tradició, emoció i excel·lència artística conflueixen en un mateix gest.

Després de l’impacte i la força simbòlica de la seva primera edició, aquest concert consolida una aliança artística d’alt valor. En aquesta ocasió, Jonathan Nott, reconegut per la seva elegància gestual, el seu valor espiritual de la música i el profund coneixement del repertori universal, posarà la seva batuta al servei d’un concert de gran sensibilitat a través d’un programa que fa brillar la riquesa del bel canto, la solemnitat del repertori simfònic i l’esperit lluminós propi d’aquestes dates de renovació i desig col·lectiu.

Les pêcheurs de perles —joia prematura de Georges Bizet— és una d’aquestes creacions en què l’exotisme romàntic es transforma en una metàfora del desig, de l’amistat i de la fragilitat humana. En aquesta ocasió, Marc Minkowski i els seus Musiciens del Louvre retornen la partitura al seu perfil més líric i contemplatiu.

La Torre dels Somnis és un espectacle de gran format que combina l’òpera amb el circ i la poesia a través de la música de Puccini, de la mà del director d’escena Lluís Danés.

El tenor Francesc Viñas sempre havia volgut crear una obra que pogués ajudar els joves cantants en les dificultats que representa l’inici de la carrera del cant, i que ell mateix va patir. Aquesta obra la va dur a terme el Dr. Jacint Vilardell l’any 1963, amb la fundació del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas.

El Gran Teatre del Liceu va crear un vincle immediat amb el Concurs, que s’ha mantingut fins avui. El Teatre, aconseguint la col·laboració d’alguns dels principals teatres internacionals, ha organitzat seixanta-dues edicions, en les quals han participat més de 15.500 concursants, i ha donat a conèixer molts noms que han estat i són referents dins de la lírica internacional.

Aquest any celebrem el 64è Concurs i desitgem que els resultats siguin tan reeixits com els de les edicions anteriors.

Una experiència sensorial que posa en relleu la veu humana com a instrument capaç de commoure i unir. El cor és l’essència de l’òpera, el batec que dona vida a les històries i que transforma les emocions individuals en una poderosa experiència col·lectiva. És la veu que expressa els sentiments més íntims i, alhora, uneix les ànimes en un clam compartit d’amor, passió, tragèdia i esperança.

Amb Das Rheingold, preludi de Der Ring des Nibelungen, Wagner obre un univers mític que parla directament del nostre present: el naixement del poder, la seva corrupció i la fractura d’un ordre que semblava etern. En aquesta nova producció, el director d’escena Tobias Kratzer entrellaça mite i modernitat en una proposta plena d’imatges poètiques i inquietants i converteix la llegenda en una experiència teatral vibrant i absolutament contemporània.

Das Rheingold no és només la història d’un anell: és l’inici d’una crisi espiritual. L’amor, la natura i el compromís es veuen convertits en moneda de canvi, però en aquesta foscor també hi batega una promesa: la possibilitat de trencar el cicle del poder i recuperar el que no es pot comprar.

Així, Wagner ens planta davant d’una idea radical i d’una bellesa colpidora: que el que és veritablement sagrat només reneix quan la reverència venç la dominació i que, potser, encara som a temps de tornar a l’origen.

La cuina de Rossini ens explica la història de dos joves, en Ross i la Isabella, els quals, en un viatge d’amistat i de descoberta, s’endinsaran en un món fascinant que els portarà fins a les òperes de Rossini. Una història màgica i plena de contrastos on els joves protagonistes s’adonaran que la diferència els […]

Sondra Radvanovsky, una soprano que encarna la perfecció vocal i l’expressivitat dramàtica, torna al Liceu acompanyada del pianista Anthony Manoli.

Reconeguda internacionalment pel seu domini del repertori belcantista i verdià, Radvanovsky ens convida a un viatge íntim i emocionant a través de grans àries que han marcat la història de l’òpera. Cada nota seva és una revelació, una combinació de tècnica impecable i sensibilitat que penetra directament en el cor del públic.

John Cage i Frederic Amat dialoguen al Liceu amb Ryoan-ji, una meditació entre so, silenci i matèria.

“En el silenci hi ha sempre alguna cosa que respon”, escrivia John Cage, i és precisament aquesta resposta secreta, imperceptible, però obstinada, la que pren forma a Ryoan-ji, una de les seves obres més depurades i meditatives. Inspirada en el jardí de pedres de Kyoto —un espai on el temps s’evapora i la mirada es dissol en la quietud—, Cage construeix una música que no avança, sinó que respira. Una constel·lació de sons dispersos, gairebé minerals, que sembla que sorgeixin de l’aire mateix, com si fossin el murmuri d’un món antic que només es revela a qui sap escoltar.

En aquesta presentació al Liceu, la peça adquireix una dimensió visual insòlita gràcies a la intervenció de Frederic Amat, un artista que ha sabut dialogar amb el pensament de Cage des de la matèria poètica del color i la forma. La seva presentació, lluny de voler il·lustrar o traduir literalment el paisatge zen, esdevé una extensió orgànica del so: textures que evoquen sediments, pigments que sembla que emergeixin del fons d’un jardí submergit i línies que respiren la mateixa contenció que la música. Amat no vesteix l’escenari, sinó que el converteix en una presència ritual en què figures i elements transiten un espai interior on cada gest és una petita revelació.

Una coreografia d’Antonio Ruz que connecta amb les nostres tradicions. La producció La nit de Sant Joan (Soirées de Barcelone), segon ballet del compositor Robert Gerhard (1896-1970), amb escenografia de Joan Junyer i argument de Ventura Gassol, va quedar inèdita el 1939 pels avatars de la Guerra Civil.

Puccini situa una òpera que va més enllà de l’exotisme del western per endinsar-se en una reflexió profunda sobre la redempció, el perdó i la fragilitat humana.

Després de 43 anys de la darrera representació al Liceu (temporada 1983-1984), La fanciulla del West de Giacomo Puccini torna a l’escenari del Liceu en una producció d’alt voltatge emocional. La brillant Sondra Radvanovsky encarnarà el personatge de Minnie juntament amb Angelo Villari com a Dick Johnson i Roman Burdenko com a Jack Rance, amb Nicola Luisotti al podi i la mirada escènica poderosa de Valentina Carrasco.

La Gran Gala de Dansa del Gran Teatre del Liceu es presenta com una celebració excepcional del moviment, una constel·lació irrepetible que reuneix alguns dels millors ballarins del món en un únic escenari. En aquesta nit d’excel·lència, la tècnica virtuosa i la intensitat expressiva dialoguen amb l’orquestra en viu, que converteix cada variació, pas de deux i solo en un organisme viu i vibrant, gairebé ritual. El Liceu esdevé així un temple efímer en què conflueixen tradició i contemporaneïtat i la història del ballet dialoga amb la seva metamorfosi actual.

El Gran Teatre del Liceu s’omple d’expectació amb l’arribada d’Anna Netrebko, una de les sopranos més icòniques de la nostra era. Acompanyada pel tenor Brian Jagde i el baríton George Petean, Netrebko és reconeguda per la seva tècnica extraordinària, un timbre brillant i una capacitat d’imposar-se amb naturalitat a qualsevol repertori. Netrebko converteix cada recital en un esdeveniment d’intensitat emocional excepcional.

Les mil i una nits, una llegenda que compila contes medievals d’Orient recopilats en àrab durant l’edat d’or de l’islam, és la metàfora perfecta de narrar com a forma de resistència. Amb aquesta mateixa pulsació, Rimsky-Kórsakov va concebre Scheherazade, un poema simfònic en què la música es converteix en una veu que, amb astúcia i llum, desafia la foscor.

Amb Dudamel al podi, l’orquestra esdevé un teixit d’ones successives: la sensualitat del violí solista, la solemnitat de les fustes, el relleu orquestral que evoca ports imaginats, tempestes que esclaten i oasis que s’obren com miratges.

Aquesta lectura es fa encara més intensa gràcies al film de Shirin Neshat, una artista que ha convertit l’exili, la identitat i el silenci en matèria estètica. Les seves imatges no il·lustren la música, sinó que hi dialoguen: rostres que emergeixen de la penombra, deserts que respiren com pàgines en blanc, escrits que travessen la pell i una feminitat que irradia força i vulnerabilitat alhora. Neshat construeix un univers visual en què Xahrazad no és una figura mítica, sinó una veu contemporània que reivindica la potència del relat en un món fragmentat.

Una experiència musicovisual immersiva per als més petits.

Una joguina escènica en la qual els músics dialogaran amb il·lustracions, ombres i audiovisuals per descobrir els elements més bàsics d’una peça musical.

Transformarem el Foyer del Liceu per oferir una experiència musicovisual immersiva en la qual els més petits es veuran físicament envoltats d’acords i arpegis.

The Exterminating Angel recorda que el que és veritablement sacríleg no és la blasfèmia, sinó la rutina buida i l’autocomplaença.

La pel·lícula homònima de Luis Buñuel esdevé un origen quasi mític per a l’òpera de Thomas Adès, genial compositor que també dirigirà musicalment les funcions al Liceu. Adès transforma aquell univers inquietant en una arquitectura sonora fascinant: una música carregada d’efectes, textures insòlites i tensions subtils que obre les portes d’un ritual que es descompon lentament.

Tot el que és bell, es marceix. Händel, amb aquesta primera gran al·legoria moral, s’acosta a una batalla vibrant i invisible de l’ànima humana. Il trionfo del tempo e del disinganno, estrenat a Roma el 1707, és un gran llenç que reflexiona sobre la vanitat: la Joventut, la Bellesa, el Temps i el Desengany s’enfronten en un diàleg d’esplendors i ombres que revela que la lluita entre el que és efímer i el que és etern continua sent una de les pulsions essencials de l’ésser humà.

Schiava e Regina, l’òpera oblidada de Lluïsa Casagemas i Coll (Barcelona, 1873-1942) troba al Gran Teatre del Liceu la seva manifestació definitiva després de més d’un segle d’oblit. Aquesta obra, composta per Casagemas quan tenia poc més de setze anys, representa un testimoni incomparable d’aquesta creadora en femení en la història de l’art operístic de casa nostra: ha estat identificada com la primera òpera composta per una dona i programada per un gran teatre europeu, tot i que l’atemptat anarquista que va colpejar el Liceu el 1893 en va frustrar l’estrena original.

L’estrena al Liceu del 2027 no és només un acte de restitució històrica, sinó una celebració del llegat musical de Casagemas i un homenatge a totes les veus creatives que han estat silenciades.

Un viatge per algunes de les àries més estimades del repertori de La bohème, La traviata o Don Pasquale al costat de cançons i melodies emblemàtiques.

Hi ha veus que no només s’escolten: s’esperen. La presència de Nadine Sierra al Gran Teatre del Liceu és sempre un esdeveniment, però també el retorn d’una artista que ha fet d’aquest escenari una de les seves llars europees. Al Liceu ha desplegat alguns dels moments més memorables de la seva trajectòria recent, consolidant-se com una de les seves reines predilectes i com una de les sopranos imprescindibles del panorama líric internacional. D’aquest recorregut en destaquen el seu debut amb el Liceu participant al Requiem de Mozart a la Basília de Monterrat en plena crisis pandèmica fins a West Side Story amb Gustavo Dudamel, passant per Lucia di Lammermoor, Manon, La sonnambula o La traviata.

Una tragèdia espiritual on la pietat venç el dogma i la gràcia neix de la desesperació.

Jenůfa, de Leoš Janáček, inunda el Liceu amb una força emocional desbordant en la nova i excepcional producció d’Àlex Ollé, amb la direcció sempre reveladora de Jonathan Nott i un repartiment de luxe encapçalat per Asmik Grigorian i Nina Stemme.

Inspirada en la duresa de la vida rural i en la moral ferrenya d’una comunitat tancada, Jenůfa esdevé una passió moderna en què el que és sagrat i el que és sacríleg s’entrellacen en una dansa inquietant de conseqüències devastadores.

En la temporada en què celebraríem 100 anys de la creació de la partitura, el Gran Teatre del Liceu presenta en versió de concert l’extraordinària Cançó d’amor i de guerra dins de la temporada 2027, una partitura que ha esdevingut un dels testimonis més intensos i suggeridors del teatre líric català del segle xx.

La rosa dels set pètals parla sobre la memòria, la identitat i la llibertat.

El Liceu produeix una segona òpera comunitària de nova creació amb el districte de Sant Andreu, després de La gata perduda (2022/23). L’obra, amb llibret de Blanca Bardagil, composició de Tomàs Peire i Lucas Peire, direcció escènica d’Israel Solà i direcció musical de Manel Valdivieso, compta amb la participació activa del veïnat i les entitats del districte, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i reflecteix la importància de reivindicar la memòria històrica i la tradició associativa i cultural de Sant Andreu.

Una utopia escènica de la famosíssima òpera de Mozart en què música i imatge s’entrellacen per construir un pont entre mons oposats.

En aquesta nova producció de Marcos Morau, coreògraf i fundador de La Veronal, i amb Josep Pons, en la seva nova condició de director musical honorari, al capdavant de l’orquestra del Liceu, La flauta màgica es presenta com un esdeveniment excepcional: una utopia escènica en què música i imatge s’entrellacen per construir un pont entre mons oposats.