Tot el que és bell, es marceix. Händel, amb aquesta primera gran al·legoria moral, s’acosta a una batalla vibrant i invisible de l’ànima humana. Il trionfo del tempo e del disinganno, estrenat a Roma el 1707, és un gran llenç que reflexiona sobre la vanitat: la Joventut, la Bellesa, el Temps i el Desengany s’enfronten en un diàleg d’esplendors i ombres que revela que la lluita entre el que és efímer i el que és etern continua sent una de les pulsions essencials de l’ésser humà.
Sinopsi
Händel i la batalla invisible de l’ànima entre el temps i la vanitat. El que al segle XVIII fou una meditació moral es converteix avui en una experiència de lucidesa artística: un triomf del temps, que erosiona les vanitats; del desengany, que revela el valor vertader del camí, i, sobretot, de la música, que continua sent una brúixola espiritual. Una invitació a mirar-nos sense vel, a escoltar el que queda quan la bellesa s’esvaeix i a reconèixer, en aquesta nuesa, la veritat que ens transforma.
