La guineueta astuta és un espectacle imprevisible que ens fa viure la urgència d’una reflexió sobre com la humanitat es relaciona amb el planeta.
Òpera de maduresa del txec Leoš Janáček, està escrita a partir d’un llibret del mateix compositor basat en unes populars tires de còmic publicades al diari local Lidové noviny de Brno, lloc on es va estrenar la partitura l’any 1924. Partitura en tres actes, Janáček descriu la vida del bosc, l’instint vital dels animals i la relació dels homes amb la natura amb una fantasia tímbrica i un tractament vocal absolutament enlluernadors.
Sinopsi
Aquesta intel·ligent producció del sempre genial director d’escena Barrie Kosky comença amb les imatges d’un funeral: paisatges negres, siluetes fosques, moviment pesat. A poc a poc, els personatges es retiren un a un, darrera el teló d’argent que representa l’escenari del bosc. Els animals surten de la tomba on s’acaba d’abocar la terra. Sense una concepció panteista, Kosky fuig dels colors verds de la natura i els arbres falsos, i els cantants que interpreten els diferents animals simplement van vestits de colors i no pas caracteritzats d’animals, la qual cosa contrasta amb la roba negra dels seus homòlegs humans.
