DANSA

Un espectacle de flamenc contemporani amb mirada femenina

María Pagés i El Arbi El Harti presenten 'De Scheherazade a Yo, Carmen' que es podrà veure al Liceu del 27 de maig al 3 de juny

Redacció

Del 27 de maig al 3 de juny arriba al Gran Teatre del Liceu, l’esperat espectacle de flamenc contemporani De Scheherazade a Yo, Carmen que es va haver de posposar degut a la pandèmia. María Pagés, Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2022, i El Arbi El Harti fan una revisió de l’obra coreogràfica Yo, Carmen i creen expressament per al Liceu un espectacle que busca aprofundir en la realitat polièdrica de la quotidianitat de les dones. Una reflexió coreogràfica que busca la descodificació dels estereotips creats, posant sobre l’escenari una dona lliure i sense pors ni convencionalismes.

Els voluptuosos personatges de la Scheherezade i la Carmen serveixen de base per desfer els estereotips mantinguts al llarg dels segles per tal de silenciar l’essència de les dones. En aquesta reflexió coreogràfica, segons María Pagés i El Arbi El Harti, “es busca confrontar el mite amb la realitat, despullar-lo dels seus artificis i posar sobre l’escenari una dona més real. Més intrahistòrica”. També explora el desig com una responsabilitat ètica, reivindicant la vida, el plaer, l’autonomia, la llibertat i la felicitat com a drets fonamentals de qualsevol ésser humà.

Amb el títol De Scheherazade a Yo, Carmen s’aspira a transcendir els mites i a identificar-se amb la Carmen d’A Burlesque on Carmen de Chaplin i la seva mirada tendra i humanista. Des del punt de vista de la dramatúrgia, María Pagés i El Arbi El Harti expliquen una aventura genuïnament femenina en deu quadres, en els quals la dona obre la seva emoció i intel·ligència, com si es tractés d’un ventall. En una narració potent, a través de solos i coreografies corals perfectament teixides i interpretades per 11 bailaroas, aquestes expressen el seu coneixement i les seves contradiccions, els seus amors i desamors, la força i la fragilitat, la inseguretat i les insatisfaccions, la soledat, la sensualitat, la igualtat encara no assolida, la maternitat. La veu femenina reflexiona sobre la rebel·lia davant del maltractament femení, les dependències com a conseqüència d’un sotmetiment ancestral respecte dels cànons socials, les tradicions, les religions o les noves creences, com ara la moda, la publicitat o la llibertat mateixa.

La coreografia i la música: els puntals de l’espectacle

Les coreografies recullen el moviment físic i emocional de dones plurals, amb una singularitat forta, que simbolitzen la diversitat del gènere que representen, més enllà de les diferències, tant físiques con ètiques, religioses, culturals o estètiques. Dones que ballen al ritme d’un principi d’harmonia, mesura i simetria, que després trenquen i recomponen, recollint, així, a través dels seus cossos i moviments, el cos i el moviment de la vida.

La música de De Scheherazade a Yo, Carmen recorre el diàleg entre la música clàssica, popular i flamenca, interpretada per un quartet de corda i percussió, acompanyat per dues veus flamenques.

Més informació, entrades i imatges a:

Articles relacionats

El Conde de Torrefiel: Realitat o ficció?

Ara mateix hi ha dues companyies catalanes que triomfen més a fora que aquí. Una és La Veronal, que aquest Grec recupera Opening night, i l’altra és El Conde de […]

Acceptar la mort, estimar la vida

T’has plantejat mai com vols que sigui el teu funeral? Saps quines alternatives tens? Per què mantenim el tabú sobre l’única certesa universal? Es pot pensar en la mort des […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari