El Gran Teatre del Liceu aixeca el teló de la temporada 2025-2026 amb La guineueta astuta de Leoš Janáček, una òpera que combina conte, filosofia i poesia per reflexionar sobre el cicle de la vida i la relació entre humans i natura. El muntatge, signat per Barrie Kosky i reposat per Andreas Weirich, es podrà veure del 22 al 30 de setembre, amb set funcions dirigides pel mestre Josep Pons en la seva última temporada com a director titular del teatre.
Una peça ideal per iniciar-se a l’òpera
El repartiment reuneix tres veus internacionals de referència: la soprano russa Elena Tsallagova, considerada la gran especialista mundial en el paper de Bystrouška, la guineueta astuta; el baríton suec Peter Mattei i la mezzosoprano irlandesa Paula Murrihy. Tots tres coincideixen a destacar l’atractiu i l’accessibilitat de l’òpera. “No és una òpera normal, és sofisticada però accessible”, apunta Tsallagova, que debuta al Liceu: “L’ambient que es respira és radiant, i tot i que la partitura no és gens fàcil d’interpretar, és agradable a l’oïda i deixa bon gust, com un bon vi d’agulla”. Murrihy, per la seva banda, la recomana com a iniciació: “Si no heu anat mai a l’òpera, aquesta és perfecta. Com a primer viatge és fantàstica”.
La producció de Kosky fuig del naturalisme i crea un bosc màgic i simbòlic a partir de la llum i l’escenografia de Michael Levine. Els animals no porten cues ni màscares: vesteixen de colors vius, en contrast amb el negre dels humans. La primera escena, sorprenent, mostra un funeral que no apareix en el llibret original. “No es tracta de reproduir la natura, sinó de generar un univers poètic que emmarqui la faula”, explica Weirich, repositor de la producció.
Josep Pons: “Si hagués de descriure aquesta partitura amb una sola paraula, diria genial”
Josep Pons, que dirigeix per primer cop aquesta partitura, subratlla l’originalitat de Janáček: “Quan una música es mou dins un llenguatge conegut és fàcil llegir-la. Però Janáček trenca l’estil i això el fa més complex: cal recerca per traduir els seus ritmes. Els sons d’animals no tenen un valor naturalista, sinó simbòlic i fins i tot humorístic”. Per al director, l’òpera és sobretot una celebració de la vida: “Parla dels cicles vitals i de la continuïtat més que no pas de la tragèdia. Si hagués de descriure aquesta partitura amb una sola paraula, diria ‘genial’”.
La inauguració de temporada té també una dimensió comunitària. El Liceu va presentar la producció al Parc de la Guineueta, al districte de Nou Barris, coincidint amb el nom de l’òpera i la presència de l’escultura de Julià Riu Serra. El teatre ha ofert 200 entrades a veïns del barri per assistir a l’assaig general, i la funció del 20 de setembre, dins del programa Òpera entre generacions.
Amb aquesta producció, el Liceu recupera una òpera que només s’havia vist al teatre el 2001 i per primer cop la presenta en la seva llengua original, el txec. Una obra mestra del segle XX que, com recorda Tsallagova, “no és una òpera infantil: és per a tothom, com un conte que de petit llegeixes d’una manera i de gran en fas una altra lectura”.
Més informació, imatges i entrades:
