Orlando, una de les òperes més celebrades de Georg Friedrich Händel, és una obra fonamental del repertori barroc que ha transcendit el temps per la seva complexitat emocional i el seu intricat desenvolupament musical.
Composta el 1732, Orlando és una òpera seriosa que es basa en el poema èpic Orlando Furiós, de Ludovico Ariosto, un relat que fusiona mitologia, amor i bogeria. L’òpera es va estrenar al Covent Garden Theatre de Londres, un lloc clau en la carrera de Händel, i s’ha mantingut com una peça essencial als escenaris d’òpera del món, especialment per la seva exploració de la psique humana i l’expressió musical.
Sinopsi
La figura d’Orlando és central en l’obra, i la música de Händel captura magistralment la lluita interna del protagonista. Al llarg de l’òpera, la partitura explora una àmplia gamma d’emocions humanes, des de l’angoixa de la desesperació fins a l’exaltació de l’amor. Les àries d’Orlando, com el famós “Verdi prati”, són el vehicle perfecte per transmetre els seus sentiments de sofriment i frustració, i la capacitat de Händel per fer servir la veu humana com a mitjà per comunicar la psique dels seus personatges és una de les grans virtuts de l’obra.
El personatge d’Angelica, per la seva part, és el motor del conflicte, però el seu dilema amorós li dona profunditat com a personatge. Malgrat el seu amor per Medoro, Angelica és una figura noble que, en molts moments de l’òpera, apareix com a símbol de la virtut i l’honor. La seva música és igualment complexa i dinàmica, amb àries que oscil·len entre la dolçor i el dolor, la qual cosa subratlla la seva lluita entre el deure i el desig.
