Tot el que necessites per anar al teatre

Saps quines actrius i actors professionals van fer ‘Els Pastorets’?

15 desembre 2021

“Ser d’Els Pastorets era una cosa semblant a anar amb l’escut del Barça. I els millors són els de Mataró. Però no ho dic jo; com bé comentava en Foix: ‘Ho sap tothom i és profecia’”, explica l’actor i doblador mataroní Joan Pera. “Era un món meravellós. Hi havia cant, música, llums, teatre: un espectacle total”, afegeix amb els ulls tendres i el to nostàlgic d’algú que, si pogués, tornaria mil cops enrere. L’actriu i cofundadora de la companyia Els Pirates Teatre, Laura Aubert, també en guarda un bon record, i se li escapa una petita rialla quan hi pensa. “Va ser una gran experiència, però sobretot per l’equip humà i la comunitat que s’hi generava, en aquell espai”, comenta. Per l’actor d’obres com L’oreneta, Dafnis Balduz, Els Pastorets formen part del teatre de quan era petit. Va començar a 12 anys als de Vilanova i la Geltrú i només hi ha fallat dos anys. Ni un més. “Tenia 16 anys quan vaig començar a fer de Lluquet i en van ser 20, els que vaig fer aquest paper!”, comenta sorprès, amb la mirada amunt, en comprovar que sí, que van ser uns quants anys. L’actriu de teatre mataronina, protagonista de l’obra Monopoli i un dels personatges de la sèrie Com si fos ahir, Sara Espígul, també va créixer amb Els Pastorets. Van ser part d’aquell salt que la va portar a voler dedicar-se al teatre. “És el lloc idoni per començar a trepitjar els escenaris. Allà tot funciona seguint una escala evolutiva perquè vagis aprenent a poc a poc i passis per totes les etapes”. 

Imatge d’una representació d’Els Pastorets. Imatge: Jordi Forés

Els Pastorets és l’obra teatral més representada a Catalunya. La gran estrella és la versió de Josep Maria Folch i Torres, estrenada l’any 1916 al Teatre Coliseu Pompeia, al barri de Gràcia. Però avui en dia hi conviuen altres versions també molt reconegudes, com L’estel de Natzaret, creada per Ramon Pàmies. Més d’un segle després de la seva primera posada en escena, la tradició d’Els Pastorets continua ben desperta als barris i pobles catalans, i presumeix d’acollir cada any actrius i actors professionals de renom. 

L’actor Joan Pera. Imatge: ACN

Joan Pera va començar a Els Pastorets de Mataró amb 5 anys. El seu primer paper va ser de pastoret i dimoni, i ja va ser més endavant que va debutar com a Naïm, el fill pròdig de l’obra L’estel de Natzaret. Aquell dia el recorda molt bé. “Hi va haver una nevada colossal, però, així i tot, vam sortir a actuar. I als dinars de Nadal mai teníem temps per menjar, perquè a les quatre començava la funció i a les tres ja t’havies d’estar maquillant i posant-te la perruca”. Des de llavors ja han caigut uns quants anys, però, encara avui, Joan Pera assegura que és capaç de dir els textos “de dalt a baix”. Més de 20 anys després, Dafnis Balduz també es recorda del monòleg que va interpretar com a Abdaró. “Vaig començar als escenaris a l’edat de 12 anys, quan vaig entrar a la companyia de teatre amateur de L’Escotilló, que eren els que feien Els Pastorets a Vilanova i la Geltrú. En aquell moment, jo ja estava ficat en la funció de Perduts a Yonkers, de Neil Simon, i va ser llavors quan em van oferir el paper. Feia d’Abdaró i només tenia un monòleg, tot i que molt llarg. A Vilanova normalment se’n representava la versió de Folch i Torres, però el director va decidir agafar un monòleg de L’estel de Natzaret i me’l va donar per poder fer un gag a l’obra. Jo era un pastoret pesat que fotia un bon rotllo al Lluquet i al Rovelló”. Balduz va interpretar l’Abdaró durant dos o tres anys més, i va establir així un precedent. “A partir de llavors van venir altres nens per interpretar aquell gag”. Més tard, va actuar fent d’altres pastorets, d’avarícia i, finalment, va aterrar com a Lluquet i amb ell s’hi va quedar 20 anys. A 14 anys va debutar a escala professional, però la seva carrera com a actor no el va allunyar d’Els Pastorets, sinó que va saber compaginar els dos espais. 

L’actor Dafnis Balduz durant la funció especial de l’Estel de Nazaret, que celebra els 200 anys d’Els Pastorets de Vilanova i la Geltrú. Imatge: EixDiari.cat

“A 7 anys, els meus pares em van portar a veure el musical Germans de sang. Va ser llavors quan vaig dir a la meva mare que volia fer allò que havia vist. A partir d’allà, vaig anar a apuntar-me al grup de teatre amateur de la Sala Cabanyes, a Mataró, i a Els Pastorets. Volia començar a sentir què volia dir pujar a un escenari”, explica Sara Espígul. Al llarg dels anys l’actriu va anar passant per diferents personatges: va fer de follet, de nimfa, de dimoni, de pastora i, finalment, va representar la Mare de Déu. Un cop va començar a Els Pastorets, ja no la’n van poder apartar fins al cap de deu anys, i la Sala Cabanyes es va convertir en el seu “niu teatral”. “Allà em van transmetre l’amor pel teatre. Si no hagués sigut per aquest grup i Els Pastorets, segurament no seria l’actriu que soc ara”. Quan parla sobre aquella època, recorda sobretot el nom del director de teatre Toni Graner. “Va ser la persona que va confiar en mi i em va llançar ben amunt”. A Dafnis Balduz també se li omple la boca d’agraïments quan parla del seu grup de teatre amateur L’Escotilló. “El teatre que fèiem a la companyia era fantàstic. Ho tocaves tot, i van ser els que em van donar un contacte real amb el que més tard seria la meva professió”.

L’actriu Sara Espigul

En el cas de Laura Aubert, Els Pastorets no van arribar a ella fins més tard. En coneixia la tradició, però mai n’havia vist cap representació. “La meva mare és mallorquina i passava Nadal allà. La meva relació amb Els Pastorets va començar a Vallvidrera, quan ens van proposar de recuperar aquest esdeveniment que feia anys que no se celebrava”. El primer any va fer de Lluquet, personatge que va interpretar un temps. Més tard va agafar el paper de Rovelló i també va representar Llucifer i Satanàs. “A Els Pastorets et reuneixes amb gent de totes les professions possibles i es produeix una barreja de diferents generacions. Per a molts de Vallvidrera, fer teatre es va convertir en una activitat terapèutica, ja que coneixien gent nova, sortien de la rutina i s’ajudaven entre ells”.

Escena d’Els Patorets de Calaf

La societat no és la mateixa que abans, i Els Pastorets, de la mateixa manera, tampoc. “Abans duraven cinc hores, i com a mínim. Ara es fa un espectacle més infantil; la canalla, per descomptat, no aguanta tanta estona, i la durada sol ser de dues hores”, comenta Joan Pera. Quan Laura Aubert i la seva companyia van arribar a Els Pastorets de Vallvidrera, l’obra rebia cada any canvis o bé es modernitzava. “Hi havia cops que només érem dones, així que vam decidir canviar el gènere d’alguns personatges. Però llavors vam pensar que per què, sent el Lluquet una dona, no es podia dir Lluqueta? I l’últim any que vam estar sota la direcció, vam tenir una Lluqueta i una Rovellona. A més, l’obra es va acabar dient Les Pastoretes

L’actriu Laura Aubert

La feina i la dedicació són factors essencials a Els Pastorets. No són cap ximpleria. “Allò era una barreja de rigor, concentració i exigència. No hi anàvem a jugar. Era una feina. Per a mi era el més seriós del planeta”, comenta Sara Espígul. “Encara que els actors i actrius no fossin professionals, es comportaven com a tal. No eren quatre matats”. Quan Balduz va començar a tenir un paper a Els Pastorets, es va trobar amb un grup de gent que eren tots adults. “Hi havia un rigor real, amb una gran escenografia. A més, interpretar una obra tan llarga, que pot arribar a les tres hores, no és gens fàcil”, explica.

L’actor Dafnis Balduz

Els Pastorets enganxen. Tenen un no-sé-què especial. “És una màgia que es produeix entre el públic i l’escenari”, diu Joan Pera. Per a Laura Aubert, es tracta d’un esdeveniment que la gent de barris i pobles porta molt endins. “Tothom espera aquest dia amb moltes ganes i hi ha aquesta curiositat per saber què es farà l’any següent”, diu. “És una tradició molt especial i és, a més, l’origen perquè els nens comencin a anar al teatre. I ara necessitem el públic jove més que mai”, afegeix Dafnis Balduz. Sara Espígul parla d’Els Pastorets com a ritual, una cosa semblant a la missa del gall. “Catalunya és un poble calent, i a la gent li agrada estar en germanor, amb la gent que estima, i Els Pastorets són això”. I, al capdavall, no és d’estranyar que, més d’un segle després, Catalunya continuï aixecant ben amunt aquesta tradició. 

Per Laura Galve Barranco / @lauurinson

Vols saber on veure representacions d’Els Pastorets a Barcelona i rodalia? Consulta-ho aquí


Aquest reportatge s’ha publicat a la Revista Especial Nadal 2021 de TeatreBarcelona, que s’ha pogut editar gràcies a la complicitat de SMEG, Teatre Lliure, MPC Management, Sala Ars, Fundació Òpera Catalunya, Teatre Poliorama, La Brutal, Sala BARTS, Sant Andreu Teatre, L’Autèntica, Dau al Sec, Jove Teatre Regina, Ballet de Barcelona, Sala Versus Glòries, Eix Comercial Poblenou, Anexa, Cirque du Soleil i SOM Produce.
DESCARREGA LA REVISTA AQUÍ.
Uneix-te gratis a Teatre Barcelona
Creant el teu usuari gaudiràs de sortejos i promocions, podràs valorar espectacles i deixar els teus comentaris, accedir al Calendari TB amb tota la programació i rebre el nostre newsletter setmanal amb tota l'activitat teatral de la ciutat de Barcelona.

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari