La Torre dels Somnis

Amb els textos d’Alguer Miquel, la dramatúrgia d’Eduard Solà i dirigit per Lluís Danés s’ha construït un espectacle d’una bellesa indescriptible. Uns personatges fantàstics, s’han refugiat en una torre fugint de tot allò que no ens agrada del món exterior i que no podem canviar.
És una construcció mil·limetrada entre la música de Giacomo Puccini, un circ d’una qualitat extrema i una gran vistositat en l’escenografia de Carles Berga i del vestuari de Mercè Paloma.
Les escenes es van succeint seguint un text, un tema conegut d’una òpera de Puccini i un treball de circ. Aquests tres elements combinats de forma perfecte creaven un silenci reverent en un Liceu ple de canalla. Els nens distingeixen perfectament la qualitat dels espectacles i la seva atenció n’era la prova.
D’una manera continuada, sense interrupcions, les escenes se succeeixen de manera suau. Ara canta Mimí Mi Chiamano Mimì envoltada per tots els actors i actrius de circ amb una coreografia marca Ariadna Peya, ara E lucevan le stelle acompanya un vall acrobàtic d’una parella a sobre un trapezi d’extrema dificultat però que executen amb una seguretat professional, o el cor a bocca chiusa de Madama Butterfly al treball d’una noia amb corda. No podia faltar O mio babbino caro dedicat a la reflexió sobre la pèrdua dels nostres antecessors o companys de viatge amb un moment sublim i nostàlgic que fa caure alguna llàgrima a Vorrei morir! Queden moltes melodies més que no volem desvetllar perquè són sorpreses que es van descobrint durant l'espectacle.
Els arranjaments de Sergi Cuenca són molt respectuosos amb l’autor de les òperes, les peces triades de les quals són interpretades amb excel·lència per Raquel del Pino, Tina Gorina, Xavi Fernández i José Manuel Guinot.
Toni Gutiérrez, Martina Covone, Nico Pastén, Paula Asvín López, Marta Ruiz, Amanda Wilson són els artistes de circ i el seu treball és impecable.
El Liceu ha fet un “lleno” i els tres dies de programació han estat insuficients. Esperem la seva reprogramació aviat.
És un espectacle que podria girar per tots els teatres del món substituint les veus en off de Sílvia Bel i Lluís Soler per d’altres locutors locals. Gràcies per aquest matí inoblidable.