Romanticisme, verisme i comèdia: l’estiu al Liceu

La bohème, de Giacomo Puccini, és una òpera verista amb tints melodramàtics en què se’ns mostra la vida quotidiana d’uns artistes que viuen en unes golfes d’un barri de París; pobres, però feliços. Un d’aquests artistes, Rodolfo, coneix per casualitat la seva veïna Mimí, una cosidora, i de seguida s’enamoren l’un de l’altra. Aquest amor, però, estarà condemnat de bon inici a causa de la malaltia que ella arrossega i que s’agreuja amb el fred i la pobresa. A La bohème, els protagonistes són éssers humans que pateixen, es diverteixen, s’enamoren, es barallen… La fantàstica qualitat de Puccini és la capacitat de traduir musicalment les emocions de tots ells i tocar la fibra sensible de l’espectador amb unes històries creïbles que ens arriben a través de melodies càlides i recognoscibles.

Àlex Ollé signa aquest muntatge que ja va escenificar el 2016 a Torí, i la direcció musical anirà a càrrec d’un conegut dels liceistes: Giampaolo Bisanti (Madama Butterfly, 2019; Macbeth, 2016). Pel que fa a l’apartat vocal, destaquen, entre d’altres, el fogós tenor brasiler Atalla Ayan en el rol de Rodolfo i la sempre fascinant Anita Hartig, que farà de Mimí. El muntatge es podrà veure al Liceu del 14 de juny al 2 de juliol.

En una línia argumental molt semblant a Romeo i Julieta, Lucia di Lammermoor, de Gaetano Donizetti, presenta dues famílies enfrontades, els Ravenswood i els Ashton, en què l’hereu dels Ravenswood, Lord Edgardo, s’enamora de la filla dels Ashton, Lucia. El germà de Lucia, Lord Enrico, vol casar-la amb Lord Arturo Bucklaw per interessos polítics, i alhora allunyar-la de l’“enemic” Edgardo. Tots els trets típics del romanticisme vuitcentista s’apleguen en aquesta òpera: exili, follia, duels, cementiris, assassinats, amors impossibles… Donizetti ho musica tot amb una gran sensibilitat, el tenor guanya protagonisme i l’orquestració pren una volada que augurarà l’arribada del gran romàntic italià del XIX, Giuseppe Verdi.

Barbara Wysocka va dirigir aquest muntatge el 2015 a Munic, i trasllada la freda Escòcia als Estats Units dels anys 60. La direcció musical anirà a càrrec del mestre “rossinià” Giacomo Sagripanti i tindrà un repartiment d’autèntic luxe: Nadine Sierra (Lucia), Javier Camarena (Edgardo) i Alfredo Daza (Enrico). El muntatge es podrà veure al Liceu del 16 al 28 de juliol.

My fair lady és el musical que Alan Jay Lerner (text) i Frederic Loewe (música) van crear a partir de la comèdia de George Bernard Shaw Pigmalió i que la pel·lícula de George Cukor va immortalitzar. La història de l’encisadora Eliza Dolittle amb el seu mestre i guia, Henry Higgins, ens serà presentada per la soprano Ellie Laugharne i el baríton Steven Pacey en aquesta versió concert que podrem veure al Liceu els dies 22 i 23 de juliol. La direcció orquestral anirà a càrrec de tot un especialista en el gènere musical com és Alfonso Casado Trigo, que ha dirigit a Londres musicals com Els miserables, Miss Saigon i El fantasma de l’òpera.

Més informació, imatges i entrades a:

Escrit per

Doctor internacional en arts escèniques per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Professor i investigador acadèmic. Articulista i crític en mitjans digitals culturals com Núvol i la revista Teatre Barcelona.

Articles relacionats
L’impuls necessari

L’impuls necessari

El ballarí i coreògraf grec Christos Papadopoulos s’ha anat obrint pas entre els més destacables de l’actual escena contemporània, a partir del minimalisme, el gest matemàtic i la construcció d’espais […]

Ihsane, la nova faula de Sidi Larbi Cherkaoui

Ihsane, la nova faula de Sidi Larbi Cherkaoui

Sidi Larbi Cherkaoui torna a Barcelona amb el Grand Théâtre de Genève —companyia que dirigeix des del 2022— i el seu últim espectacle Ihsane (2024). El públic barceloní coneix molt […]

Eline Arbo i la consciència de la llibertat

Eline Arbo i la consciència de la llibertat

Si per alguna cosa es recorda el Festival Grec de 2013 és per descobrir una companyia i un director holandesos extraordinaris: Toneelgroep i Ivo van Hove. Han passat els anys […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!