Rigoletto: Giuseppe Verdi

Una música tan emotiva com la de Rigoletto que combina moments de gran vitalitat amb d’altres d’intens dramatisme per embolcallar els punts àlgids de la tragèdia que se succeeixen en aquesta òpera, ja justificaria per si sola l’assistència al Gran Teatre del Liceu. Un dels moment més magnífics d’aquesta òpera és el joc de veus del quartet Bella figlia dell’amore.
Però igual d’espectacular és el desplegament que fa el cor que fascina amb una vestimenta clàssica de colors llampants que recorda el carnaval venecià, i que per contrast, encara mostra més feble a l’entranyable bufó protagonista.
Tot això sembla que no hauria d’encaixar amb una estètica minimalista i d’avantguarda, doncs ben al contrari, acaba sent d’una plasticitat visual perfecta, amb una escenografia que només conté el necessari per aconseguir captar l’autèntica essència de les misèries humanes. La venjança, la traïció i la humiliació sempre aconsegueixen que els perdedors, es perpetuïn en la seva misèria.

Una música tan emotiva com la Rigoletto que combina moments de gran vitalitat amb d’altres d’intens dramatisme per embolcallar els punts àlgids de la tragèdia que se succeeixen en aquesta òpera, ja justificaria per si sola l’assistència al Gran Teatre del Liceu. Un dels moment més magnífics és el joc de veus del quartet Bella figlia dell’amore.
Però igual d’espectacular és el desplegament que fa el cor que fascina amb una vestimenta clàssica de colors llampants que recorda el carnaval venecià, i que per contrast, encara mostra més feble a l’entranyable bufó protagonista.
Tot això sembla que no hauria d’encaixar amb una estètica minimalista i d’avantguarda, doncs ben al contrari, acaba sent d’una estètica visual perfecta, amb una escenografia que només conté el necessari per aconseguir captar l’autèntica essència de les misèries humanes. La venjança, la traïció i la humiliació sempre aconsegueixen que els perdedors, es perpetuïn en la seva misèria.

Un Rigoletto de luxe és el que tingut la sort de poder gaudir al Liceu. – Excel·lents el tenor mexicà Javier Camarena en la seva estrena en el rol del Duc de Màntua i el baríton malagueny Carlos Álvarez com Rigoletto, personatge que ja ha interpretat en diverses ocasions. Magnífica així mateix la soprano siciliana Desirée Rancatore en el paper de Gilda. Molt content per l’aposta del Liceu d’haver inclòs en el repartiment talents de casa nostra, la mezzo Gemma Coma-Albert, els barítons Toni Marsol i Xavier Mendoza i el tenor Josep Fadó. Emoció a flor de pell el duo Figlia, mio padre !! (Alvarez/Rancatore) i memorable l’ària La donna è mobile (Camarena).
– Espectacular escenografia minimalista amb una plataforma en moviment, dificultosa per als intèrprets però de atraient visualitat per a l’espectador.
-Magnífic vestuari venecià renaixentista amb predomini del vermell.
-Genial, un cop més el cor baix la direcció de Conxita Garcia i fantàstica l’Orquestra del GTL sota la batuta de Riccardo Frizza.
-No cal que digui que si us agrada la òpera, no us ho perdeu. Un Rigoletto que serà difícil oblidar.