Tot el que necessites per anar al teatre

Lucia di Lammermoor

Lucia di Lammermoor

El Gran Teatre del Liceu acull el debut mundial del tenor peruà Juan Diego Flórez en el rol d’Edgardo, a la segona òpera més representada de Donizetti, Lucia di Lammermoor, una història de passió i bogeria entre clans enfrontats.

SINOPSI

Escòcia. Entre dos clans enemics, neix l’amor. Lucia i Edgardo es juren en secret un vot de matrimoni. El germà de Lucia, per allunyar-la del rival, li fa creure que Edgardo l’ha oblidat i la fa casar amb un altre. Ella embogeix, mata el seu marit i finalment també mor. Edgardo al conèixer la notícia es suïcida per retrobar-se amb la seva estimada.

L’escenografia de Paolo Fantin, basada en una torre inclinada de vidre, és un paisatge de destrucció i desolació, recordant que el país està en guerra, esquinçat per les ambicions dels clans rivals.

L’òpera en tres actes té llibret de Salvatore Cammarano, basat en la novel·la The Bride of Lammermoor de Walter Scott. Es va estrenar el 1835 al Teatro San Carlo de Nàpols i es va veure per primera vegada a Barcelona el 1838, al Teatre de la Santa Creu. Estrena al Liceu el 1859, va fer-hi la seva darrera representació el 2006.

Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Ahir vaig tenir l’oportunitat de poder assistir a l’assaig general d’aquesta
    joia de Gaetano Donizetti. Maria José Moreno es va adaptar molt bé al retrat temperamental de Lucía i ens va mostrar un domini belcantista, estant esplèndida amb un demostració de mitjans i tècnica en l’escena de la bogeria. Ismael Jordi en el paper d’Edgardo va estar bé recreant un fraseig romàntic vibrant, amb un timbre brillant però el vaig trobar mancat de volum. Molt correcta l’orquestra sota la batuta de Marco Armiliato, rica en contrastos i amb la sonoritat que l’obra requereix. Molt bé el cor dirigit per Conxita García amb moments molt brillants especialment en el segon acte quan l’escena de la confrontació. Una posada en escena molt innovadora amb un únic element, una alta torre a un costat de l’escenari el que em va transmetre pobresa. No així el vestuari que considero molt encertat. Ahir per descomptat qui es va portar el teatre per davant va ser Maria Jose Moreno. Ara solament falta veure la versió de Juan Diego Flórez i Elena Mosuc, el primer espero estarà per sobre d’ I. Jordi però dubto que E. Mosuc superi a M. J. Moreno. El dia 23 sortiré de dubtes.

    04/12/2015