Sinopsi

L’obra de Verdi és atípica dins de la seva producció. A diferència d’Aida i Nabucco, La Traviata destaca per l’enfoc realista: la història de la Violetta, al llit de mort, evocant com a flashback la seva vida de cortesana. Un atac directe a la hipocresia d’una societat que va qüestionar la relació del compositor italià amb Giuseppina Strepponi. Una exaltació de la vida i de les virtuts humanes, com la generositat, la compassió i el sacrifici pels altres, que es veuen frustrades pel judici implacable d’una societat classista.

En aquesta adaptació de la novel·la d’Alexandre Dumas (fill) La dama de les camèlies, Verdi va emprar elements subversius per a l’època (referències a la sífilis i la tuberculosi) que, units al seu enfoc moral, van fer que l’obra es rebés molt malament durant l’estrena. Ara, la producció magistral de David McVicar, amb la seva habitual posada en escena teatral i alt voltatge dramàtic, permet una relectura contemporània. Un melodrama grandiós, amb ambientació de l’època.

Òpera en tres actes. Llibret de Francesco Maria Piave basat en La dame aux camélias d’Alexandre Dumas, fill. Música de Verdi. Estrenada el 6 de març de 1853 al Teatro La Fenice, i al Liceu el 25 d’octubre de 1855. Darrera representació al Liceu, el 16 de gener de 2002.

Durada:
Sinopsi

L’obra de Verdi és atípica dins de la seva producció. A diferència d’Aida i Nabucco, La Traviata destaca per l’enfoc realista: la història de la Violetta, al llit de mort, evocant com a flashback la seva vida de cortesana. Un atac directe a la hipocresia d’una societat que va qüestionar la relació del compositor italià amb Giuseppina Strepponi. Una exaltació de la vida i de les virtuts humanes, com la generositat, la compassió i el sacrifici pels altres, que es veuen frustrades pel judici implacable d’una societat classista.

En aquesta adaptació de la novel·la d’Alexandre Dumas (fill) La dama de les camèlies, Verdi va emprar elements subversius per a l’època (referències a la sífilis i la tuberculosi) que, units al seu enfoc moral, van fer que l’obra es rebés molt malament durant l’estrena. Ara, la producció magistral de David McVicar, amb la seva habitual posada en escena teatral i alt voltatge dramàtic, permet una relectura contemporània. Un melodrama grandiós, amb ambientació de l’època.

Òpera en tres actes. Llibret de Francesco Maria Piave basat en La dame aux camélias d’Alexandre Dumas, fill. Música de Verdi. Estrenada el 6 de març de 1853 al Teatro La Fenice, i al Liceu el 25 d’octubre de 1855. Darrera representació al Liceu, el 16 de gener de 2002.

Opinions de l'espectacle 2
  • Elsa Álvarez Forges
    Elsa Álvarez Forges
    Teatre Barcelona
  • Miquel Gascon Baz
    Miquel Gascon Baz
    Teatre Barcelona
Articles relacionats

‘La traviata’ en xancletes

Prepareu les xancletes, la tovallola i l’entrepà perquè el proper 18 de juliol, a l’òpera, s’hi podrà anar en banyador. La platja de Sant Sebastià de la Barceloneta acollirà, a […]

Enllaç copiat!