Cantants i músics professionals, però també amateurs de totes les edats intervenen en una proposta participativa que porta a escena la història de Teseu i el Minotaure, convertida en una òpera.
El projecte va ser un encàrrec de la London Symphony Orchestra (LSO), la Berliner Philharmoniker i el Festival d’Aix-en-Provence, que van demanar al compositor Jonathan Dove una creació contemporània que pogués ser representada per un repartiment mixt, amb cantants professionals i aficionats, i que deixés espai també a joves intèrprets dels diferents països on es representés. Perquè el muntatge va néixer amb la intenció que pogués tenir diferents posades en escena en països i en idiomes diversos, amb característiques pròpies en cada ocasió. Reprenen el projecte a Barcelona els músics de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i els Cors de l’Orfeó Català, acompanyats de tres solistes i, és clar, de tot de cantaires aficionats que en les setmanes anteriors a la representació han rebut una preparació prèvia. A més, intèrprets joves i un artista de circ (Quim Girón, en el paper de Minotaure) s’afegiran a la representació al costat dels músics professionals.
Tots plegats expliquen una història senzilla: el mite de Teseu i el Minotaure. Minos, el rei de Creta, té al seu palau un laberint a l’interior del qual viu un monstre terrible, meitat home, meitat brau, que s’alimenta de carn humana. I com que Minos ha vençut Atenes en una batalla, reclama que cada any la ciutat li enviï un grup de joves per alimentar el seu monstre. Per posar fi a les sanguinàries exigències de Minos, el jove Teseu, un atenenc més, s’afegeix al grup de nois i noies destinats a ser víctimes del monstre. I en endinsar-se al laberint trobarà la manera d’acabar amb la criatura i salvar la vida dels seus companys d’aventura.
Una creació d’òpera col·lectiva i participativa que posa en contacte el món professional i l’amateur i els fa participar en un muntatge escènic que té tant d’experiència artística com d’aventura humana.
Una producció del Grec Festival de Barcelona i la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana.
I ahir després de veure Minuit vaig fer cap aL Teatre Grec per gaudir d’aquesta òpera contemporània amb música de Jonathan Dove, llibret d’A Middleton i traduïda al català per Marc Rosich. La direcció artítica posada en escena i coreografia és de Constanza Brnčić i la musical de Simon Halsey. Amb la veu en Off de Lluís Homar ens parla del mite de Teseu i el Minotaure que ens explica la història de Minos, el rei de Creta que té en el seu palau un laberint a l’interior on hi viu un monstre terrible, meitat home, meitat bou, que s’alimenta de carn humana. I com Minos ha vençut a Atenes en una batalla, reclama que cada any la ciutat li enviï a un grup de joves per alimentar la seva monstre. Per posar fi a les sanguinàries exigències de Minos, el jove Teseu, un atenès més, se suma al grup de nois i noies destinats a ser víctimes del monstre. I a endinsar-se al laberint trobarà la forma d’acabar amb la criatura i salvar la vida dels seus companys d’aventura. Minotaure esà representat per l’artista de circ, Quim Giron i els personatges principals Teseu (tenor Marc Sala), la mare (mezzo Gemma Coma-Alabert) i Didal (baríton Toni Marsol), tots ells extraordinaris al igual que la música que corre a càrrec de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya JONC. L’Orfeó Català al complet amb totes les seves branques, grans, jove, noies, infantils, mitjans, petits, els Cors Juvenil i Novaura de l’Clavé XXI i un gran nombre d’aficionats (no professionals) que durant temps han estat rebent formació, van ser els que ens van fer vibrar amb un treball coral excepcional. Més de 400 persones alhora en escena, amb una coordinació perfecta, un treball que ha d’haver comportat un esforç inimaginable, un marc com és el Grec idíl·lic, fan que només tingui dues paraules per qualificar-lo IMPACTANT I EMOTIU. Trigaré temps a oblidar-lo
Òpera mitològica amb un treball de cors, veus i música molt destacables.