Tot el que necessites per anar al teatre

‘L’holandès errant’, la primera gran òpera de Wagner, torna al Liceu

2 Maig 2017
n

Del 2 al 26 de maig el Gran Teatre del Liceu acull la producció de L’holandès errant del  Staatsoper Unter den Linden de Berlín, encapçalada per Albert Dohmen i Egils Silins en el rol de l’holandès i Elena Popovskaya i Anja Kampe com a Senta. Jordi Vilaró desgrana els elements més interessants d’aquesta òpera wagneriana.

Quan Richard Wagner va descobrir la llegenda nòrdica de l’holandès errant en el recull de narracions Aus den Memoiren des Herren von Schnabelewopski (1833), de Heinrich Heine –i després d’una mala experiència personal en un viatge de Riga a Londres–, ràpidament va trobar el material i la inspiració necessàries per crear Der Fligende Höllander (1843). En aquesta història, un capità de vaixell holandès que arrossega una maledicció de déu està condemnat a navegar eternament entre tempestes fins que no trobi una dona que s’enamori d’ell i el redimeixi en l’únic dia de cada set anys en què li és permet de descansar en un port.

La petjada romàntica de l’obra és notable: d’una banda, una natura salvatge que esdevé quasi un personatge més, les forces sobrenaturals que marquen el pathos del protagonista i una relació entre la comunitat local i el nouvingut que permet interpretar l’obra com una paràbola de l’artista incomprès que volta pel món a la recerca d’amor i amb el desig de voler formar part d’una comunitat normal que el rebutja. En aquesta òpera, a més, com a novetat apareixerà el tema romàntic de la redempció per amor a través de la mort –clau en òperes wagnerianes posteriors– i des d’un punt de vista musical trobarem també per primer cop el recurs del motiu permanent o leitmotiv –tema musical recurrent–, tot i que aquí encara estigui limitat només a uns quants temes (motiu de l’holandès, motiu de la tempesta, motiu de l’amor de Senta…)

L’òpera conté moments dramàtics i musicals memorables, com la tempestuosa obertura –amb clares reminiscències del primer moviment de la novena simfonia de Beethoven–, la fantàstica quasi ària de l’holandès en el primer acte, Die Frist ist um, en què es mostra la solitud de l’home de mar, o la bellíssima balada de Senta del segon acte. La petjada de Carl von Weber es deixa notar en la música lleugera i animada de les danses folklòriques dels habitants de la ciutat noruega on té lloc l’acció de l’obra (Sandwicke) o en el cèlebre cor de filadores que obre el segon acte i que recorda enormement el cor de caçadors de Der Freischütz (El caçador furtiu) de l’esmentat von Weber. En definitiva, la grandesa musical d’aquesta òpera ve donada per la qualitat dels diversos temes que conté i per l’harmonia musical d’aquests temes, que abasta la idea essencial del drama, en completa l’expressió i hi aporta profunditat i emoció.

Der Fliegende Hollander s’ha representat 86 cops al Gran Teatre del Liceu i el muntatge actual, que ha produït la Staatsoper Unter den Linden de Berlín, presenta atractius diversos: d’una banda, la posada en escena del director muniquès Philipp Stölzl, els muntatges del qual per originalitat i espectacularitat no deixen mai indiferent ningú, i de l’altra, el debut per primer cop en la història del Liceu d’una dona dirigint Wagner: Oksana Lyniv, directora de l’opera de Graz (Àustria).

Pel que fa al capítol interpretatiu, destaca la presència durant dos dies d’una de les grans intèrprets wagnerianes actuals com és Anja Kampe, una soprano d’empenta amb suficient calidesa lírica com per oferir un color poc freqüent en un rol tan exigent com el de Senta. També resulta interessant la presència d’Albert Dohmen, un baríton wagnerià de qualitat i caràcter, tal com va  demostrar fa dues temporades en interpretar Wotan a Barcelona i Alberich a Bayreuth amb poc temps de diferència i obtenint bona nota en tots dos rols. D’altra banda, la veu cavernosa d’Attila Jun garanteix un Daland interessant. La resta del repartiment el configuren Timothy Richards i Daniel Kirch com a Erik, Itxaro Menchaca com a Mary i Egils Siliņš com a holandès (els dies que no canti Dohmen). La soprano Elena Popovskaya és la Senta triada els dies que no canta Kampe.

L’holandès errant és la primera gran òpera de Wagner i es podrà veure al Gran Teatre del Liceu durant tot aquest mes de maig.

Uneix-te gratis a Teatre Barcelona
Creant el teu usuari gaudiràs de sortejos i promocions, podràs valorar espectacles i deixar els teus comentaris, accedir al Calendari TB amb tota la programació i rebre el nostre newsletter setmanal amb tota l'activitat teatral de la ciutat de Barcelona.

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.