Amb la comèdia satírica d’un poeta desencisat com a punt de partida, una gran de la performance convida a trencar la jerarquia de públic i performers a la captura del “bicho” del nostre temps.
Sinopsi
L’any 1929, el poeta futurista Vladímir Maiakovski va escriure La xinxa (editada en castellà amb el títol de La chinche), una història de ciència-ficció sobre un revolucionari soviètic que, l’any 1929, queda congelat per accident juntament amb un insecte que el parasita. Cinquanta anys més tard, l’any 1979, revolucionari i insecte tornen a la vida.
Obsedida amb aquesta història, Dora García crea una performance amb set performers i el públic en la qual imagina un autor col·lectiu que es pregunta què passa en un període de cinquanta anys, qui o com explica què ha passat i qui decideix quins fets han transformat el món en aquest espai de temps.
La proposta (que té una durada variable en funció de l’espai en què es representa) imagina una història repetida de manera cíclica, una mena de retorn etern que té, però, una falla, un paràsit, un insecte, un bitxo, que impedeix que aquesta repetició flueixi sense víctimes. Cada presentació d’aquesta performance implica el públic en una activitat diferent: de vegades, és una conferència, de vegades un taller, o potser una lliçó de ball o una exhibició de patinatge, i de vegades, una obra de teatre. Aquí se subverteixen les jerarquies entre performer i espectador, entre qui explica i qui escolta.
El Bicho (igual que la performance Corocuerpo, també inclosa en la programació del Grec), forma part del projecte artístic Extramurs del Museu Tàpies, que concep la ciutat com un espai d’intervenció i mediació. Amb un enfocament multidisciplinari i plural, fomenta el diàleg interinstitucional, amb l’espai públic i amb el medi ambient. Amb la col·laboració estable d’EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona i del Grec Festival Barcelona, entre d’altres, el projecte Extramurs proposa intervencions i activitats que responen a les necessitats contemporànies i que fomenten noves narratives comunitàries a l’espai urbà. El gest de considerar els murs de l’espai públic com a portadors de les veus ciutadanes, espais on es materialitzen els discursos col·lectius i es ressignifiquen les experiències compartides ens connecta directament amb el pensament tapià.
Amb caràcter anual, cada edició del projecte Extramurs s’expandeix des del Museu Tàpies a l’espai públic en col·laboració amb el Grec Festival de Barcelona i altres entitats de la ciutat. Per a l’edició del 2026, s’ha convidat l’artista Dora García. Dora García treballa principalment en les arts visuals, i ocasionalment col·labora en els camps de la dansa i el teatre, o s’implica en l’àmbit social i polític. L’obra de Dora García abasta la literatura, el cinema, la instal·lació i la performance, i se centra en històries que ella mateixa construeix i escenifica, per crear situacions dissenyades per implicar el visitant i provocar experiències úniques i introspectives.
En el marc del projecte del Museu Tàpies Extramurs 2026, comissariat per Imma Prieto, directora del Museu Tàpies, i Judith Barnés, responsable de programes públics del Museu Tàpies.
