Tristan und Isolde: Richard Wagner

Aquesta ha estat la segona òpera de la nostra temporada liceista i podem dir que hem gaudit moltíssim. Una nit d'òpera que va començar molt fluixeta, amb un primer acte força ensopit, sobretot per una posada en escena decebedora, que ens va fer pensar el pitjor; per sort al segon acte va canviar radicalment i ens va acabar meravellant ..... tant és així, que de ben segur quedarà a la nostra memòria.

Aquesta producció està dirigida escènicament per Alex Ollé, un dels directors fundadors de la Fura dels Baus, i es va estrenar fa sis anys a l’Òpera de Lió a França. Josep Pons dirigeix musicalment la producció i ha obtingut de l'orquestra un resultat extraordinari, que ha estat molt aplaudit.

El repartiment estava encapçalat pel tenor Stefan Vinke i la soprano Iréne Theorin que ens ha deixat una Isolde absolutament inoblidable. La seva capacitat de transmetre emocions ens ha fet sentir, fins a les nostres localitats del quart pis, el seu amor apassionat, la seva desesperació i la seva acceptació de la mort després de veure morir al seu Tristan.

Al seu costat Tristan ha resultat una mica “apagadot” en els dos primers actes, destacant la seva actuació quasi en solitari del tercer acte on ens ha emocionat i ha fet patir en veure que la seva estimada no arribava.

Albert Dohmen (baix-baríton), en el paper de Marke el rei de Cornualla, que ens ha deixat bocabadats per la seva interpretació i la seva veu en el segon acte. Hem patit una miqueta per la seva integritat física en sortir de l’esfera en el tercer acte.

Greer Grimsley (baix-baríton), en el paper de Kurwenal, l’amic de Tristan, que ens ha encantat en la replica al protagonista moribund, en el tercer acte de la representació.

Una posada en escena, a partir del segon acte que estèticament ens ha captivat, una escenografia d'Alfons Flores, espectacular, no tant al primer acte on la foscor de tota l'escena i la immobilitat dels protagonistes ha fet badallar a més d'un veí .... i si en el segon acte amb les projeccions dels arbres o els jocs de llums que provocaven tota mena d'ombres bellíssimes i que en cap cas entorpia el desenvolupament de l'acció dels intèrprets. L'escenografia del tercer acte és també brillant amb moments realment màgics.

Una gran nit d'òpera que ha fet embogir al públic del Liceu en acabar. Feia temps que els aplaudiments no eren tan entusiastes.

Si voleu veure la ressenya original, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ