Tot el que necessites per anar al teatre

Il prigioniero / Suor Angelica

Il prigioniero / Suor Angelica

Malgrat que la distància musical entre Puccini i Dallapiccola sembla incompatible amb un doble programa, els dos títols comparteixen una mateixa visió del dolor humà davant la privació de la llibertat. Dos presoners, l’un de la dictadura política, l’altre de la ideològica; dues víctimes d’un obscurantisme del qual no es podran alliberar ni tan sols pagant el preu d’una transfiguració il•lusòria. També hi ha complicitat en la inspiració familiar: Iginia, la germana gran de Puccini, havia professat a les Agustinianes de Sant Nicolau; Laura Coen, esposa de Dallapiccola, era jueva a la Itàlia de Mussolini. Suor Angelica és l’última representant del melodramma italià, la mare d’Il prigionero és el corifeu de la tragèdia que prologa: romanticisme oposat a neoclassicisme postcubista. Però hi ha un mateix dolor, una vulneració idèntica del sentiment i del dret.

Il prigioniero. Òpera en un pròleg i un acte. Llibret i música de Luigi Dallapiccola basat en La torture par l’espérance d’Auguste Villiers de l’Isle-Adam i La Légende d’Ulenspiegel et de Lamme Goedzak de Charles de Coster. Estrenada el 20 de maig de 1950 al Teatro Comunale de Florència. Estrena al Gran Teatre del Liceu. 

Suor Angelica. Òpera en un acte. Llibret de Giovacchino Forzano. Música de Giacomo Puccini. Estrenada el 14 de desembre de 1918 al Metropolitan Opera House de Nova York. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 21 de desembre de 1948. Darrera representació al Gran Teatre del Liceu, el 10 de novembre de 1987.

Video

Valoració espectadors
  • Neus Mònico Fernández

    Les dues obres , de gran contingut metafòric, ens parlen de la privació de la llibertat, en la primera l’acció succeeix en una presó i la segona en un convent.
    Totes dues comparteixen un mateix tema, la indefensió del individu davant de la crueltat dels tirans i també comparteixen com a final la mort per aconseguir la llibertat.

    L’escenografia, creada per Lluís Pascual és espectacular, utilitzant la mateixa estructura per les dues obres.
    Es tracta d’una estructura metàl•lica de forma circular amb moviment giratori, que imita les reixes d’una presó i posteriorment un convent de clausura.
    L’estructura està formada per diferents altures i envoltada d’una escala circular, on els personatges es mouen durant la representació.
    Totes dues obres transcorren dins i fora de l’estructura.

    La il•luminació és més fosca en la primera i amb més llum a la segona, a part dels hàbits de les monges, que ressalten per la seva blancor.

    La llum juga un paper molt important en “Il Prigioniero”; el començament és preciós, la intensitat gradual de la llum ens va descobrint l’escenografia a poc a poc.

    La música de les dues obres és magnífica, però personalment a mi m’agrada molt més la de Puccini,em transmet molt més ; tot i que m’ha agradat força la de Dallapiccola, que ha estat tot un descobriment.

    Haig de destacar la magnífica veu de Dolora Zajick, en el paper de la tia. Però la soprano Barbara Frittoli , en el paper de Sor Angelica ,ha estat BRUTAL !!!!!!!!!!!!!! i al final quan ha cantat l’ària «Senza mamma, bimbo, tu sei morto»,que és d’una infinita tristesa, ja ha estat increïble,………… els pels de punta i plorant sense parar !!!!!!!!!!!

    Felicitats per la magnífica direcció d’en Lluís Pascual.

    Felicitats a l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu, que sempre és un plaer poder escoltar-los.

    Gràcies a l’Anna Criado per pensar en mi.

    LA RECOMANO A TOTHOM !!!!!!!!!!

    Il prigionero 50 min.
    Entreacto 30 min.
    Suor Angelica 55 min.
    Total 2 horas y 25 min.

    25/06/2014