L’italiana in Algeri, astúcia i seducció en una divertida comèdia rossiniana amb Varduhi Abrahamyan i Luca Pisaroni
L’italiana in Algeri és una obra que juga la carta de l’alliberament de la dona a través de la seva protagonista, Isabella, capaç de posar cada cosa al seu lloc davant la rudesa de Mustafà. Rossini va aconseguir, als 21 anys, un triomf total amb aquesta farsa còmica en dos actes. Malgrat ser tan jove, el músic italià va consolidar el seu estil personal, com a legítim hereu de l’òpera buffa del segle XVIII. Grans àries i uns concertants esplèndids —com ara l’onomatopeic final del primer acte— són alguns dels plats forts d’aquest hilarant menú rossinià. L’italiana in Algeri arriba al Liceu després de 36 anys d’absència. Riccardo Frizza torna al fossat orquestral del Liceu amb un elenc d’especialistes en aquest tipus de repertori. El regista Vittorio Borrelli planteja un muntatge vistós i colorista, molt d’acord amb l’esperit imaginatiu de l’escumejant música rossiniana.

Durada:
165 minuts

Fitxa artística

Veure fitxa sencera

Fotos i vídeos

Opinions de l'espectacle 2

Recomanacions Teatre Barcelona

Espectadors/es

Miquel Gascon Baz
Teatre Barcelona

Feia 36 anys que no veiem aquesta òpera

Feia 36 anys que aquesta òpera no es veia al Liceu, ja que l'última representació havia estat justament el 18 de desembre de 1982. Una òpera estrenada el 22 de maig de 1813 al Teatre San Benedetto de Venècia. L'estrena va obtenir un gran èxit, cosa que va propiciar succesives representacions a diversos llocs. A Roma, en 1815, l'obra es va rebatejar amb el nóm de Il naufragio felice.

L'obra compta amb un llibret d'Angelo Anelli inspirat en un text anterior, del mateix nom, al que el compositor Luigi Mosca havia posat música.

L’italiana in Algeri narra les peripècies d’Isabella, una dona que viatja fins a Alger a la recerca del seu amor Lindoro, que ha estat capturat pels turcs i venut com a esclau al palau de Mustafà, el bei d’Alger. Elvira, esposa del bei i rebutjada per ell, està obligada a casar-se amb Lindoro. Isabella acaba d’arribar a la platja acompanyada de Taddeo, enamorat d’ella. La comèdia està servida.

Una comèdia d'embolics que es desenvolupa en un espai ple d'arcs moriscos, de gelosies amb transparències i vistes al mar. Tot plegat conformen un serrall lluminós i càlid.

Un muntatge vistós i colorista de la mà de Vittorio Borrelli que debuta al Liceu amb aquesta producció de la Fondazione Teatro Regio de Turí. L'escenografia de Claudia Boasso amb presències volumètriques i boniques transicions teatrals entre escena i escena que efectuen els mateixos protagonistes a la vista de tothom. Pocs elements transformen l’escenari en una sala del palau, un hamman o una plaça amb font.

El vestuari, en concordança amb el lloc on situen l'acció, és de Santuzza Calì amb sedes, robes brillants i turbants.

El disseny d'il·luminació, que complementa el muntatge, és d'Andrea Anfossi i destaca els moments del dia en què té lloc l'acció.

La direcció musical està a càrrec del mestre Riccardo Frizza, que torna al fossat del Liceu amb un elenc d'especialistes en aquest tipus de repertori.

Pel que fa a les interpretacions, ha estat una nit sense grans moments si bé no podem dir que no hagi estat una bona representació. El cor, dirigit com sempre per Conxita García, ha estat magnífic.

Simón Orfila, baix-baríton que ha interpretat el paper de Mustafà, ha tingut un començament fluix però ha anat guanyant presencia i protagonisme, amb una part actoral realment destacable. El tenor uruguaià Edgardo Rocha ha interpretat el paper de Lindoro, l'enamorat d'Issabella amb una veu lleugera i romàntica.

La mezzosoprano Maite Beaumont en el paper d'Isabella ens ha ofert una interpretació una mica desigual en tant que Manel Esteve ha estat un simpàtic Taddeo. Completaven l'elenc protagonista Sara Blanch com a Elvira, la dona del bei, Lidia Vinyes-Curtis com a Zulma, la confident d'Elvira i Toni Marsol com a Haly, el capità dels pirates del bei.

Ha estat una nit d'òpera acolorida i entretinguda, amb moments còmics com el dels nadadors, el tauró o el camell que han fet riure bona part de l'auditori.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

16/12/2018
Victòria Oliveros Layola

Frizza va signar una direcció impecable mantenint en tot moment a l’orquestra a un volum controlat i deixant que les veus se sentissin sempre per sobre de la fossa, permetent també que es lluís la cada vegada més competent Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, excel·lent en totes les seves famílies, però destacant tota la secció de vent. No obstant, el que realment destaca és el gran treball actoral. Els moviments escènics estan mesurats al mil·límetre i tots els intervinents (cantants i figurants) es lliuren, sense objecció, al fet que la comèdia flueixi perfectament. Tot i que els tocs còmics no són nous, sempre porten l’espectador al somriure i a sentir-se còmode amb un espectacle que resulta efectiu sense buscar ser pretensiós. En resum, ha estat una nit d’òpera acolorida i entretinguda, amb moments molt còmics. que ens fan oblidar-nos del nostre dia a dia i ens permeten sortir del Liceu amb un somriure. La ressenye completa a https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/12/22/litaliana-in-algeri/

22/12/2018

Deixa la teva opinió