Els Ballets de Montecarlo ofereixen Coppél-i.A., una nova creació de Jean-Christophe Maillot. El coreògraf-director de la companyia revisa aquesta famosa peça romàntica, tornant a explorar el món dels autòmats per reflexionar sobre el desenvolupament de la intel·ligència artificial a la nostra societat.

Sinopsi

Aquest títol emblemàtic del repertori clàssic es basa en la Coppélia del 1870 creada per Arthur Saint-León i Léo Delibes a partir del conte Der Sandmann d’E. T. A. Hoffmann.

Coppél-i.A. projecta el públic en un futur proper en el qual dos joves amants, Frantz i Swanhilda, descobreixen l’amor carnal en una societat que exigeix cada cop més progrés, seguretat i higiene. Quan l’erotisme irromp a les seves vides, un ésser artificial sacseja les seves certeses i desafia tot allò que creien saber sobre de l’amor.

El coreògraf, en la seva revisió, dota de vida i sentiments l’autòmat creat pel Dr. Coppélius, adquirint així una categoria humana que va més enllà de la versemblança dels moviments humans.

Per a aquestes vetllades, Maillot ha donat tanta importància a la història com a la dansa; els personatges estan dibuixats amb cura i la música de Delibes està també enriquida per un aire més contemporani que subratlla les emocions dels protagonistes.

La parella ideal està representada per persones o intel·ligències artificials que, empoderades, qüestionen la nostra posició com a espècie humana? En el moment en què el Japó està redactant una nova constitució on ja preveuen drets per als robots, ja no és un univers de ciència ficció sinó una realitat que ens planteja dubtes i un debat sobre els seus límits.

Sinopsi

Aquest títol emblemàtic del repertori clàssic es basa en la Coppélia del 1870 creada per Arthur Saint-León i Léo Delibes a partir del conte Der Sandmann d’E. T. A. Hoffmann.

Coppél-i.A. projecta el públic en un futur proper en el qual dos joves amants, Frantz i Swanhilda, descobreixen l’amor carnal en una societat que exigeix cada cop més progrés, seguretat i higiene. Quan l’erotisme irromp a les seves vides, un ésser artificial sacseja les seves certeses i desafia tot allò que creien saber sobre de l’amor.

El coreògraf, en la seva revisió, dota de vida i sentiments l’autòmat creat pel Dr. Coppélius, adquirint així una categoria humana que va més enllà de la versemblança dels moviments humans.

Per a aquestes vetllades, Maillot ha donat tanta importància a la història com a la dansa; els personatges estan dibuixats amb cura i la música de Delibes està també enriquida per un aire més contemporani que subratlla les emocions dels protagonistes.

La parella ideal està representada per persones o intel·ligències artificials que, empoderades, qüestionen la nostra posició com a espècie humana? En el moment en què el Japó està redactant una nova constitució on ja preveuen drets per als robots, ja no és un univers de ciència ficció sinó una realitat que ens planteja dubtes i un debat sobre els seus límits.

Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Articles relacionats
8 apostes del Gran Teatre del Liceu per al 2023

8 apostes del Gran Teatre del Liceu per al 2023

El Gran Teatre del Liceu afronta aquesta segona meitat de la temporada 22-23 amb 8 grans títols que combinen títols clàssics d’òpera amb prestigioses propostes de dansa. Una programació apta […]

Enllaç copiat!