Gran Teatre del Liceu

La reconeguda companyia bavaresa dona el tret de sortida a la temporada de ballet al Gran Teatre del Liceu amb Giselle de Peter Wright, un clàssic imprescindible per als amants de la dansa. Un poble rural aparentment idíl·lic de dia i, en paral·lel, una dansa fantasmal i inquietant de nit: aquestes dues realitats caracteritzen l’acció escènica de Giselle. Peter Wright va coreografiar aquesta producció per a la companyia de Munic l’any 1974, seguint la tradició del vocabulari clàssic de Marius Petipa, Jean Coralli i Jules Perrot.

Wright no buscava reconstruir l’original de 1841, sinó adaptar la posada en escena i la coreografia a la tècnica dels ballarins contemporanis. El resultat és una Giselle plenament fidel a l’esperit del Romanticisme, però que també destaca per la seva exigència interpretativa i pel virtuosisme del ballet clàssic.

Philip Glass, compositor nord-americà molt influent amb un catàleg que inclou bandes sonores de pel·lícules, música de cambra, música per a dansa, simfonies, peces teatrals i diverses formes d’òpera, va decidir consagrar una trilogia d’òperes a grans figures revolucionàries de la història. Després d’Einstein on the Beach (1976), que tractava les nocions del temps i l’espai, i Satyagraha (1980), en què explorava a partir de Gandhi la revelació espiritual i política de la no-violència, va arribar Aknathen (1984), la culminació d’aquest imponent projecte de retrats.

Roberto Alagna, tenor francès d’origen italià i llegenda viva dels escenaris de tot el món, torna al Gran Teatre del Liceu amb un recital històric amb què, de nou, conquerirà el nostre públic amb un insòlit programa consagrat completament a la música de Puccini.

Una autèntica exhibició d’art canor a partir de les àries més complexes del genial compositor. Alagna, que ha estat reconegut a escala mundial pel seu talent vocal i habilitat per interpretar amb passió els grans papers de l’òpera, és un admirador profund de l’obra del compositor de Lucca, les melodies del qual han deixat una empremta inesborrable en el repertori operístic.

Jordi Savall ens transporta al mestissatge sonor que va emergir del xoc i la fusió de cultures indígenes, africanes i europees al Nou Món.

Amb Festa criolla, Jordi Savall continua la seva missió d’explorar les connexions entre cultures a través de la música i oferir un viatge fascinant a les arrels musicals de l’Amèrica Llatina colonial. Aquest projecte transcendeix el simple concert per esdevenir una experiència antropològica i emocional. Acompanyat de Le Concert des Nations i músics de tradició popular, Savall ens transporta al mestissatge sonor que va emergir del xoc i la fusió de cultures indígenes, africanes i europees al Nou Món.

En el marc incomparable del Gran Teatre del Liceu, la Gran Gala de Dansa torna a erigir-se com una cita imprescindible per als amants de la dansa clàssica i la bellesa escènica. Aquest esdeveniment únic reuneix algunes de les figures més destacades del ballet internacional, oferint al públic una vetllada excepcional on l’elegància, la tècnica i l’emoció es fonen en un espectacle d’alt nivell artístic.

La comèdia de Donizetti L’elisir d’amore és una de les òperes més estimades del bel canto, com el terratinent i el camperol a la cerca de l’amor. Les brillants sopranos Pretty Yende, Serena Sáenz i Marina Monzó s’alternen com a l’astuta i intel·ligent Adina, al costat de la innocència i la timidesa de Nemorino en les veus dels tenors Javier Camarena, Michael Spyres (en el debut en aquest paper) i Filipe Manu, guanyador del Concurs Viñas 2024.

El mestre Diego Matheuz torna al Gran Teatre del Liceu després d’un exitós Don Pasquale en la temporada 2014-2015. Completen el repartiment Huw Montague-Rendall i Carles Pachon com a banal i pompós sergent Belcore, i Ambrogio Maestri, Fabio Capitanucci i Simon Orfila encarnaran el xerraire i carismàtic Dottore Dulcamara: les seves pocions ho poden curar tot, fins i tot un cor trencat.

La petita flauta màgica, l’adaptació per al públic infantil feta per Comediants de Die Zauberflöte de Mozart és un clàssic de El Petit Liceu amb una escenografia llampant i molt atractiva que han vist més de 400.000 espectadors.

El cor Infantil Amics de la Unió, juntament amb l’orquestra del Gran Teatre del Liceu, ofereixen un concert molt especial sobre El conte de Nadal de Charles Dickens amb música d’Albert Guinovart.

La lectura musical que ha fet Guinovart d’aquesta obra ens submergeix en un univers de matisos i contrastos que il·lustren de forma magistral la narració i el caràcter dels seus protagonistes. La música al servei de les paraules.

Per la seva banda, Borja González, sobre una taula de llum artesanal i amb total sincronia amb la música i el text, va modelant la il·lustració amb sorra per evocar les diferents escenes i els diferents personatges de la narració. Art, delicadesa i precisió.

Miralls es un espectacle de Miquel Gené que a través de la música i la dansa busca crear una experiència sensorial de connexió i proximitat amb els infants.

Tristan und Isolde és un immens poema dramaticomusical; una cançó infinita d’amor i mort inspirada en la llegenda medieval d’origen celta del segle XII, recopilada per Jofré d’Estrasburg, que va esdevenir una de les referències culturals de l’edat mitjana i, en mans de Wagner, una revolució cultural.

El tenor Francesc Viñas sempre havia volgut crear una obra que pogués ajudar els joves cantants en les dificultats que representa l’inici de la carrera del cant, i que ell mateix va patir. Aquesta obra la va dur a terme el Dr. Jacint Vilardell l’any 1963, amb la fundació del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas.

El Gran Teatre del Liceu va crear un vincle immediat amb el Concurs, que s’ha mantingut fins avui. El Teatre, aconseguint la col·laboració d’alguns dels principals teatres internacionals, ha organitzat seixanta-dues edicions, en les quals han participat més de 15.500 concursants, i ha donat a conèixer molts noms que han estat i són referents dins de la lírica internacional.

Aquest any celebrem el 63è Concurs i desitgem que els resultats siguin tan reeixits com els de les edicions anteriors.

Després d’haver-se presentat, l’any 2023, al Liceu, amb 7 Deaths of Maria Callas, l’artista sèrbia i mare de la performance Marina Abramović presenta Balkan Erotic Epic, una de les obres més audaces i provocadores d’aquesta artista extraordinària. Aquest espectacle inclassificable que es mou entre la dansa i la performance combina elements de la tradició de l’art performatiu amb la sensualitat i l’erotisme, i reflecteix l’exploració constant d’Abramović sobre el cos, la sexualitat i els límits de l’experiència humana. L’obra s’inscriu en el context cultural dels Balcans, un lloc carregat d’història, conflicte i una rica tradició cultural, la qual cosa fa que la peça no només sigui un repte estètic, sinó també una reflexió profunda sobre la identitat i les tensions polítiques i socials del territori.

La Gioconda d’Amilcare Ponchielli sobre llibret d’Arrigo Boito és l’única òpera italiana, juntament amb Mefistofele del mateix Boito, no escrita per Verdi que es manté en el repertori de les partitures creades en el període comprés entre l’estrena de Don Pasquale de Donizetti (1843) i l’eclosió de la “Giovane Scuola” integrada per Puccini i els veristes.

La cuina de Rossini ens explica la història de dos joves, en Ross i la Isabella, els quals, en un viatge d’amistat i de descoberta, s’endinsaran en un món fascinant que els portarà fins a les òperes de Rossini. Una història màgica i plena de contrastos on els joves protagonistes s’adonaran que la diferència els […]

Una coreografia d’Antonio Ruz que connecta amb les nostres tradicions. La producció La nit de Sant Joan (Soirées de Barcelone), segon ballet del compositor Robert Gerhard (1896-1970), amb escenografia de Joan Junyer i argument de Ventura Gassol, va quedar inèdita el 1939 pels avatars de la Guerra Civil.

Manon Lescaut, òpera en quatre actes estrenada l’any 1893 al Teatro Reggio de Torí, està basada en l’obra L’histoire du chevalier des Grieux et Manon Lescaut (1731), de l’abat Prévost, que també va ser la inspiració per a l’òpera Manon, de Jules Massenet.

“Manon és una heroïna en la qual crec i, per tant, no pot deixar de guanyar-se el cor del públic. Per què no hi poden haver dues òperes sobre Manon? Una dona com Manon pot tenir més d’un amant”, escrivia el mateix Puccini al seu editor.

Amb un programa proper i vibrant, la proposta Simfònic en família convida a descobrir la força i la bellesa de l’orquestra simfònica, confiant en tot el poder de la música per connectar amb les persones i impactar-les.

Una ocasió única per gaudir en família d’un concert simfònic de molta qualitat, en què tant aquells que visquin l’orquestra per primera vegada com aquells que en són habituals en puguin gaudir. Una oportunitat bonica per acompanyar primeres experiències i per compartir escoltes més erudites.

Veniu a conèixer de prop l’orquestra i a celebrar amb nosaltres els 25 anys d’El Petit Liceu.

Orlando, una de les òperes més celebrades de Georg Friedrich Händel, és una obra fonamental del repertori barroc que ha transcendit el temps per la seva complexitat emocional i el seu intricat desenvolupament musical.

Composta el 1732, Orlando és una òpera seriosa que es basa en el poema èpic Orlando Furiós, de Ludovico Ariosto, un relat que fusiona mitologia, amor i bogeria. L’òpera es va estrenar al Covent Garden Theatre de Londres, un lloc clau en la carrera de Händel, i s’ha mantingut com una peça essencial als escenaris d’òpera del món, especialment per la seva exploració de la psique humana i l’expressió musical.

El mestre Josep Pons, al capdavant de l’orquestra del teatre, desgranarà els misteris de la darrera simfonia de Gustav Mahler (Kaliste, Bohèmia, 1860 – Viena, 1911): la Novena.

Estrenada pòstumament, recull les essències del món: des de la subtilitat esglaiadora fins a l’eloqüència més expansiva. Una bona oportunitat per deixar-nos seduir per un gran mahlerià com Pons.

Aquesta compilació esplèndida de madrigals en nou llibres, publicats entre el 1587 i el 1651, representa un dels pinacles de la literatura de la música occidental. En aquesta sessió, continuem aquest viatge esplèndid per aquest corpus entès com un exercici de protoòpera i un teatre de les emocions.

El ballarí i coreògraf rus d’origen polonès, Vàtslav Nijinski (1889-1950), va ser un dels ballarins més dotats de la història. Solista al teatre Mariïnski, convidat al Bolxoi i ballarí principal als ballets russos de Serge Diaghilev, va ser cèlebre pel seu virtuosisme i per la profunditat de les seves caracteritzacions. Les seves actuacions inigualables el van portar a ser adorat pels fans, mentre que la seva coreografia evocadora i sensual va provocar disturbis als teatres de París.

En un tràgic gir dels esdeveniments, Nijinski va sucumbir als efectes de l’esquizofrènia i va passar la resta de la seva vida entrant i sortint dels centres de tractament. La seva última actuació va ser en un hotel de Suïssa el 19 de gener del 1919. Tenia 29 anys i, amb una carrera de només 10 anys, va esdevenir una autèntica llegenda.

Si tenim un fet destacable de la història del Gran Teatre del Liceu al llarg dels seus 178 anys d’història, és l’amor per les millors veus. Dues veus reconegudes internacionalment i estimades al Liceu com Pretty Yende i Xabier Anduaga oferiran un recital junts per primer cop.

Una experiència musicovisual immersiva per als més petits.

Una joguina escènica en la qual els músics dialogaran amb il·lustracions, ombres i audiovisuals per descobrir els elements més bàsics d’una peça musical.

Transformarem el Foyer del Liceu per oferir una experiència musicovisual immersiva en la qual els més petits es veuran físicament envoltats d’acords i arpegis.

Estrenada en alemany a la Wiener Staatsoper el febrer del 1892, Werther de Jules Massenet va tenir un èxit moderat. No serà fins a les representacions a Ginebra i a París en la versió francesa que es va imposar com una de les millors obres del compositor.

El paper de Werther, per la seva dificultat vocal, és sovint anomenat el Tristany francès; i reserva per a Charlotte algunes de les pàgines més intenses i dramàtiques de tot el repertori. Xabier Anduaga (en el debut en el paper) i Matthew Polenzani s’alternaran amb les Charlotte d’Isabel Leonard i Elina Garanča. Unes veus prodigioses faran que ens capbussem en aquesta partitura, que no és més que una confessió íntima de sentiments continguts, expressions interiors a partir d’una colpidora i delicadíssima línia melòdica i un elegant embolcall orquestral.

Trencanous-Jazz és una proposta de titelles i jazz per explicar la fantàstica història d’El trencanous.

Un concert amb els solistes de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu. Una combinació única de música i poesia que destaca per la seva virtuositat i riquesa. Amb obres d’Hugo Wolf, F. J. Haydn i B. Britten.

En el marc del 25è aniversari del Petit Liceu, el Foyer del Gran Teatre del Liceu acull un espectacle nou que ens endinsa en un univers sonor que només un cor d’òpera com el del Gran Teatre del Liceu pot oferir. Una experiència sensorial que posa en relleu la veu humana com a instrument capaç de commoure i unir.

Le nozze di Figaro de Wolfgang Amadeus Mozart se’ns mostra com un monument extraordinari, sense comparació. Una partitura genial i plena de girs imprevisibles que respon al principi de les unitats del teatre clàssic: unitat de lloc (el castell del Comte, a prop de Sevilla), de temps (segle xviii) i d’acció.

Bestiari és un àlbum musical a partir de les noves creacions de Benet Casablancas, Ferran Cuixent, Raquel García-Tomàs, Albert Guinovart, Ramon Humet, Joan Magrané, Marian Màrquez, Marc Migó, Hèctor Parra i Fabià Santcovsky.

A partir de textos d’Enric Casasses, poeta en residència del Liceu durant la temporada 2025-2026, i amb l’ajuda de l’obra de Joan Jonas, es proposa la creació d’un bestiari contemporani per redescobrir una visió del món on tot és imbuït de significat, on la natura és sagrada i la imaginació, il·limitada.

Juntament amb una sèrie de compositors més destacats —que crearan una obra per a l’ocasió— i els intèrprets del país, serem testimonis d’aquesta creativitat i del nostre desig persistent d’entendre i donar sentit al món. Una proposta que ens convida a (re)connectar amb la meravella, a veure el món no només com un lloc d’estudi, sinó com un espai de poesia i misteri.

La Torre dels Somnis és un espectacle de gran format que combina l’òpera amb el circ i la poesia a través de la música de Puccini, de la mà del director d’escena Lluís Danés.

Una vetllada única en què Josep Pons culminarà 14 anys de dedicació i entrega com a director d’orquestra al Liceu. El repte de donar vida a una Vuitena supera el de qualsevol altra obra simfònica.

Després d’aquests anys al capdavant de l’orquestra i el cor del Gran Teatre del Liceu, posa el punt final a aquest magnífic episodi musical, després de transformar les formacions i deixant un segell propi. Aquesta aclaparadora Simfonia dels mil, una de les grandíssimes obres de tots els temps, serà un emocionant coronament d’aquesta història d’amor.

Acis, Galatea i Polifem (HWV 72) és una de les obres més destacades de Georg Friedrich Händel, composta l’any 1708. Aquesta obra, que es pot considerar un oratori dramàtic, es basa en la mitologia grega (compilada al llibre Metamorfosis, d’Ovidi) i explica la història d’amor entre el pastor Acis i la nereida Galatea, així com la gelosia i la venjança del ciclop Polifem, un ciclop que, consumit per la ràbia, posa fi a la vida d’Acis. Reflex de les passions humanes extremes, la música de Händel s’utilitza magistralment per expressar l’amor, el desig i la tragèdia.

Any 1893: Verdi, amb 80 anys, assisteix a l’estrena de Falstaff a la Scala. Com a gran esdeveniment, entre el públic hi ha la princesa Letizia Bonaparte i els compositors d’òpera italians Pietro Mascagni i Giacomo Puccini. El mateix compositor va sortir a saludar a l’escenari ovacionat al final de cada acte.

Només un geni de l’alçada de Giuseppe Verdi es podia acomiadar de la lírica exclamant amb sarcasme i sornegueria “Tutto nel mondo è burla”: la moralitat final d’aquesta comèdia agredolça en què el compositor mostrava una vitalitat extraordinària i una modernitat sorprenent en la seva estructura musical.