Max Glaenzel

Agrupación Señor Serrano planteja a Història de l’amor aquesta recerca a partir d’un recorregut al llarg de la història. Una recerca que mira de reüll cap al mite d’El Dorado: aquella promesa d’una ciutat oculta en mig de la selva plena de tresors de la qual emana la font de la plenitud. Una promesa, la de l’amor, reescrita i transformada al llarg dels temps, però que continua sent un dels motors principals de la nostra existència. Per què busquem l’amor? Què esperem trobar-hi? És un lloc, una fita, un camí?

Teniu un somni i s’ha quedat a l’armari? Que no us passi com al protagonista d’aquest nou text teatral, l’obra més recent de Sergi Pompermayer, un dramaturg prolífic. La porta a escena Pere Arquillué un actor conegut que, aquest cop, fa de director.

Una fantasia d’imatges, gestos i cossos a partir de la novel·la més enigmàtica de Mercè Rodoreda: La mort i la primavera. La companyia de dansa La Veronal presenta un espectacle de gran format a partir del llibre de que utilitza l’horror i el fantàstic per parlar del real.

Marcos Morau i La Veronal, companyia de dansa de gran projecció i prestigi internacionals, s’endinsen al fosc imaginari de Rodoreda per construir una al·legoria sobre la llibertat creativa, el compromís social i l’art com a salvació i refugi.

La mort i la primavera obrirà temporada a la Sala Gran després d’estrenar-se a la Biennal de Venècia.

La violència sobre el cos de les dones, la paternitat i la possibilitat de redempció conjuguen aquesta meravellosa partitura de versos. La corona d’espines, obra teatral en vers de Josep Maria de Sagarra, amb direcció de Xavier Albertí, recupera i redescobreix un dels grans textos del nostre patrimoni teatral.

Le nozze di Figaro de Wolfgang Amadeus Mozart se’ns mostra com un monument extraordinari, sense comparació. Una partitura genial i plena de girs imprevisibles que respon al principi de les unitats del teatre clàssic: unitat de lloc (el castell del Comte, a prop de Sevilla), de temps (segle xviii) i d’acció.

Després d’adaptar amb èxit de crítica i públic La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda que es va poder veure a la Sala Gran del TNC, Carlota Subirós s’envolta d’un equip de luxe per acostar-se a dos grans mites: Èdip i Antígona.