Mia Esteve, Joan Carreras, Carme Milán i Carles Pedragosa protagonitzen L’últim àtom al Teatre Goya: una tragicomèdia apocalíptica creada per Jordi Oriol, un dels dramaturgs més interessants del país, un veritable malabarista de les paraules!
Sinopsi
La incertesa envaeix la humanitat. Mentre alts càrrecs assessors del govern s’autoimposen un ultimàtum per donar-hi resposta, uns pares s’enfronten a la desaparició de la seva filla i a la pèrdua del llenguatge de l’àvia. I tot, amb la convicció que allò que deixa d’anomenar-se deixa d’existir, però amb el dubte de si allò que un esmenta, s’acaba esdevenint.
L’Últim Àtom enfronta dues visions de veure el món, fent jugar la ciència i el llenguatge. I, de rebot, explora la necessitat que té l’ésser humà de crear-se ficcions per fugir de la realitat.
Text de l'autor
La realitat és un invent relativament recent. Des de temps immemorials han estat les mitologies –les ficcions que ens hem anat explicant– les encarregades de donar forma a això que anomenem “realitat”. Avui dia és el mateix relat científic el que ens està obligant a replantejar-nos la seva existència. Perquè aquest món atòmic recentment descobert, ens fa témer que res ja no és com pensàvem que era. Que tot era il·lusori. Un món quàntic que ni els propis científics saben imaginar, però que la convenció del teatre fa 2500 anys que ha sabut jugar: el Principi d’Incertesa, l’Efecte de l’Observador i el mateix gat d’Schrödinger, els universos paral·lels… Totes aquestes teories de ciència-ficció… es fan realitat al teatre, quan l’espectador veu un personatge i al mateix temps l’actor.





















