Espectacle guanyador d’un Premi Teatre Barcelona (temporada 2018-19) en la categoria de Millor espectacle de dansa. 

Quina idea del progrés se’ns està imposant? Cap a quin món artificial ens estan empenyent? Hi reflexiona, mitjançant la dansa, una companyia que ens proposa donar un cop d’ull a un futur sense passions.

Els esforços de la humanitat durant els últims anys han aconseguit portar-nos  fins aquell lloc que coneixem amb el nom de “progrés”. És un planeta al qual podríem batejar amb el nom de Pasionaria, un espai on viuen éssers humans iguals a nosaltres, o gairebé. Han estat dissenyats per imitar-nos, només que han perdut la capacitat d’apassionar-se, perquè són artefactes tecnològics que formen un paisatge artificial, net i asèptic, però absolutament mancat… d’humanitat.

És com, veient el present i mirant cap a on anem, han imaginat el futur els integrants de La Veronal, un futur en el qual ni tan sols aspirem a adonar-nos que som vius. Hem renunciat al dolor i a la passió i ja no hi ha res que ens diferenciï dels robots o de les estàtues. De debò que encara som vius?

Una mirada crítica al món que vindrà en el qual l’individualisme i la covardia moral són valors a l’alça. És aquest, el futur que volem? Ens convida a pensar-hi una formació creada el 2005 per Marcos Morau i que és una de les joves companyies que en els últims anys han assolit més projecció nacional i internacional. Entre les seves darreres creacions, hi ha espectacles com Manolita Chen (vist al Beijing Dance Theatre), Tundra o Rothko Chapel.

Una coproducció del Grec 2018 Festival de Barcelona, Temporada Alta – Festival de Tardor de Catalunya (Girona – Salt), Teatros del Canal (Madrid), Théâtre National de Chaillot (París), Les Théâtres de la Ville de Luxembourg (Luxemburg), Sadler’s Wells (Londres), Tanz Im August (Berlín), Oriente Occidente Dance Festival (Rovereto, Itàlia).

Amb la col·laboració del Mercat de les Flors i el Graner, Centre de creació.

Durada:
Fitxa artística
Veure fitxa sencera
Fotos i vídeos
Opinions de l'espectacle 5
  • Miquel Gascon Baz
    Miquel Gascon Baz
    Teatre Barcelona
  • Xavi Pijoan
    Xavi Pijoan
    Teatre Barcelona
  • Alba Cuenca Sánchez
    Alba Cuenca Sánchez
    Teatre Barcelona
  • Carles Armengol Gili
    Carles Armengol Gili
    Teatre Barcelona
Articles relacionats
‘Afanador’, el poder de la barreja

‘Afanador’, el poder de la barreja

Hi ha barreges com l’aigua i l’oli, que no acaben d’unir-se i conserven les seves identitats tot i que posis interès a generar un ens nou. Després, n’hi ha d’altres […]

Enllaç copiat!